Achille Lauro (creuer)
Multi tool use
Achille Lauro
|
Noms
Willem Ruys (1947–1965)
Achille Lauro (1965–1994)
|
| Epònim |
Achille Lauro
|
| Drassana |
Damen Schelde Naval Shipbuilding 
|
| Número assignat per la drassana |
214 |
|
| Historial |
|---|
Comanda 7 maig 1938
Col·locació de quilla 25 gener 1939
Entrada en servei 1946
Avarament 1r juliol 1946
Viatge inaugural 2 novembre 1947
Naufragi 30 novembre 1994
|
Operador/s
Royal Rotterdam Lloyd (1947–1964)
MSC Cruises (1965–1994)
|
|
| Característiques tècniques |
|---|
| Tipus |
creuer i transatlàntic
|
| Eslora |
196 m |
| Mànega |
25,1 m |
| Calat |
8,9 m |
| Velocitat |
22 kn
|
| Cobertes |
9 |
| Tripulació |
300 |
| Capacitat |
900 |
|
| Més informació |
|---|
| IMO |
5390008
|
| Distintiu de trucada |
|
 |
L'Achille Lauro va ser un transatlàntic amb base a Nàpols, (Itàlia).
Va ser construït entre 1939 i 1947 amb el nom de Willem Ruys, com a vaixell de línia de passatgers per a l'empresa Rotterdamsche Lloyd. El 1965 va ser venut a la Flotta Lauro Line, o Star Lauro, (en l'actualitat MSC Cruises) i canvià el nom a Achille Lauro (el nom del propietari de la naviliera). Aquest vaixell és recordat sobretot pel seu segrest l'any 1985. Posteriorment, el 1994, es va incendiar i va acabar enfonsant-se en l'Oceà Índic davant de les costes de Somàlia.
Bibliografia
Antonio Cassese, Il caso Achille Lauro. Terrorismo politica e diritto nella comunità internazionale, Roma, Editori Riuniti, 1987, ISBN 88-359-3117-7.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Achille Lauro
|
A Hijack on the High Seas, The Achille Lauro (anglès)
lmhfMlDRsu,wx UA,miR Q,wsXC,RcCFJb,bPr,abbZ,ktMwjUifTrnUag0d LN14yt3DgKY,waGHWtDxAc14cfthii
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
