Gadolinita-(Ce)
 Gadolinita-(Ce) | |
|---|---|
 Cristall de gadolinita de Tuftane, Frikstad, Iveland, Aust-Agder, Noruega | |
| Fórmula química | (Ce,La,Nd,Y)2Fe2+Be2Si2O10 |
| Epònim | gadolinita, ceri i espècie de mineral |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 54.2.1b.2 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AJ.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.29 |
| Dana | 5.1.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | masses grans fracturades |
| Estructura cristal·lina | a = 9.8973Å, b = 7.6282Å, c = 4.7505Å, β = 90.416° |
| Color | negre; verd-oliva en seccions fines |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 6,5 a 7 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | mesurada 4,20; calculada 4,90 |
Mineral radioactiu  | |
| Radioactivitat | quan conté U o Th |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Referències | [1][2] |
 | |
La gadolinita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup gadolinita-datolita.[3] Rep el seu nom de Johan Gadolin (1760-1852) i de l'element ceri, la terra rara dominant.
Característiques
La gadolinita-(Ce) és un nesosilicat de ferro, beril·li i diverses terres rares, entre les quals destaquen el lantani, l'itri, el neodimi i el ceri. Sovint és lleugerament radioactiva degut a un lleu contingut d'urani i/o de tori; per tant, sovint metamictza. Cristal·litza en el sistema monoclínic. És l'anàleg de ceri de la gadolinita-(Y).[4] La seva duresa es troba entre 6,5 i 7 a l'escala de Mohs.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gadolinita-(Ce) pertany a "09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO3 i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO4" juntament amb els següents minerals: grandidierita, ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), proshchenkoita-(Y) i jadarita.
Formació i jaciments
Es troba en filons de pegmatita sienita al llarg del contacte entre basalts i monzonites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: aegirina, piroclor, zircó, apatita, titanita, pirofanita, magnetita, loparita, chevkinita, biotita, microclina, helvita, molibdenita, albita, apofil·lita, quars i calcita. La seva localitat tipus es troba a Buer, Bjørkedalen, Porsgrunn, Telemark, Noruega.
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gadolinita-(Ce) |
↑ «Gadolinite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2015].
↑ «Gadolinite-(Ce)» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 3 abril 2015].
↑ «Gadolinite-Datolite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2015].
↑ «Gadolinite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2015].
