Matteo da Perugia
Multi tool use
Matteo da Perugia
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
segle XIV
Perusa
|
| Mort |
1416 (Gregorià)
Milà
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Compositor
|
 |
Matteo da Perugia (Perusa, segle XIV – Milà, 1416 (Gregorià)) fou un compositor italià del Renaixement.
No se sap quasi res sobre la primera part de la seva vida: de 1402 a 1407 fou mestre de capella de la catedral de Milà, lloc que abandonà temporalment per entrar al servei de l'arquebisbe de Milà, Pietro Philargi (Alexandre V) (1407/14). Posteriorment tornà a ocupar el seu lloc en la catedral, on hi va romandre fins al 1416, Ambrogio da Pessano. Fou un dels compositors més interessants de l'últim període d'Ars Nova italiana, i, com a tal, rebé la influència de la elegant i rebuscada producció polifònic francesa de la seva època: la major part de les composicions que d'ell es conserven posseeixen texts francesos.
Seguí fonamentalment els models de músics com N. Grenon, J. Cuvelier, Solage o J. Vaillant, representants del anomenat <<estil manierista>>, un estil ric en rebuscaments rítmics i contrapuntístics de gèneres diversos.
Sentí especialment predilecció per la forma de ballade de tipus francès, amb àgils ritmes en 6/8 i 9/9, sense refusar a voltes l'ús d'instruments junt amb la veu. També escriví virelais i rondós, així com diverses composicions sacres (5 glòries, 1 Agnus, 1 motet i fragments d'una missa), que probablement guarden relació amb les seves activitats a Milà.
Bibliografia
- Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. III, pàg. 815. (ISBN 84-7291-227-2)
| Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNF: cb13981103b
LCCN: nr89009936
VIAF: 32192226
ISNI: 0000 0001 2126 9103
SUDOC: 118999001
MusicBrainz: b2035cd4-4a08-4c88-84e3-bd60e95442f4
NKC: xx0026924
ICCU: ITICCUCFIV152672
|
EtWnq S
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
