Vegetarianisme
Aliments susceptibles de ser inclosos en una dieta vegetariana.
El vegetarianisme és l'opció voluntària de fer una dieta basada en vegetals (fruites, verdures, llegums, cereals, etc.) i sense animals (carn, carn vermella, aus de corral, peix i marisc). Pot ser amb productes lactis (iogurt, formatge, mantega, nata, etc.), ous, i uns altres aliments (mel), o sense. Inclou l'abstenció dels subproductes del sacrifici d'animals, com ara derivats d'animals com el quall i la gelatina.[1][2] El vegetarianisme pot fonamentar-se en motivacions personals: ètiques, de salut, de moda, religioses, polítiques, ambientals, culturals, estètiques o econòmiques.
Segons si inclou o no ous o llet, hom pot parlar d'una dieta ovovegetariana (inclou ous, però no productes lactics), lactovegetariana (inclou lactis, però no ous), i una dieta ovolactovegetariana (inclou ous i lactis) o vegana (ni ous ni lactis). El veganisme és un cas particular dins del vegetarianisme, que rebutja també els productes provinents d'animals, encara que no els matin, com per exemple mel d'abella, llet de vaca o ous de gallina.
Els vegetarians han d'anar amb compte amb els aliments preparats i llaminadures, com ara pastissos, xocolata, patates fregides, xiclets, bombons i caramels de goma, perquè poden contenir ingredients provinents d'animals, com per exemple gelatina, quall, saïm, mantega, clara d'ou i tota mena d'additius.[3][4] A algunes persones que es consideren vegetarianes, en canvi, no els preocupa menjar-ne.[2]
Contingut
1 Història
2 Nutrició i salut
3 Filosofies i motivacions dels vegetarians
3.1 Ètica vegetariana
3.2 Moral i religió
3.3 Ecologisme
4 Variants
5 Curiositats
6 Referències
7 Vegeu també
8 Enllaços externs
Història
Leonardo da Vinci era vegetarià.
Els primers registres de (lacto)vegetarianisme ve de l'antiga Índia i l'antiga Grècia al segle VI aC.[5] En tots dos casos, la dieta estava estretament relacionada amb la idea de la no-violència cap als animals (anomenada ahimsa a l'Índia) i va ser promoguda pels grups religiosos i filòsofs.[6]
Després de la cristianització de l'Imperi romà en l'antiguitat tardana, el vegetarianisme va desaparèixer pràcticament d'Europa.[7] Diversos ordes de monjos en l'Europa medieval, van restringir o prohibir el consum de carn per raons ascètiques, però cap d'aquests no va evitar el peix.[8] També la gent corrent deixava de menjar carn, ous i productes derivats de la llet durant èpoques, com per exemple la Quaresma. En aquesta època, el peix era un símbol del cristianisme i per això sí que estava permès. Els càtars menjaven poca carn tot l'any, i els més avançats eren totalment vegetarians.[9]
El segle XVI, durant el Renaixement, l'Església catòlica va començar a permetre menjar llet i ous en els "dies de peix". Època en què segons alguns autors, en alguns llocs, el vegetarianisme va ressorgir[10] i des de llavors cada vegada hi seria més practicat fins als segles XIX i XX.
El 1847, es va fundar la primera societat vegetariana al Regne Unit;[11]Alemanya, els Països Baixos i uns altres estats la van seguir. La International Vegetarian Union (Unió Vegetariana Internacional), que és la unió de les societats nacionals, va ser fundada el 1908. En el món occidental, la popularitat del vegetarianisme va créixer durant el segle XX, primer adduint suposats motius de nutrició i, més tard, per ètica personal (hippyisme, etc.), que al canvi de segle s'ha relacionat amb la sostenibilitat (motius socials, ambientals i econòmics) i de capacitat de càrrega.
Nutrició i salut
Seitan.
Les activitats científiques sobre el vegetarianisme han passat de la preocupació sobre una nutrició adequada a la recerca de beneficis per a la salut i prevenció de la malaltia.[12] L'American Dietetic Association (Associació Dietètica Americana) i Dietitians of Canada (Dietistes del Canadà) han declarat que, en totes les etapes de la vida, una dieta vegetariana correctament planificada és "saludable, nutricionalment adequada, i dóna beneficis per a la salut en la prevenció i el tractament de certes malalties". Estudis a gran escala han demostrat que la mortalitat per la cardiopatia isquèmica va ser un 30% menor entre els homes vegetarians i un 20% menor entre les dones vegetarianes que en els no vegetarians.[13][14][15] Els nutrients necessaris, proteïnes i aminoàcids per a suport del cos es troben a les verdures, cereals, fruita seca, llet de soja, ous i lactis.[16] Les dietes vegetarianes ofereixen nivells més baixos de greixos saturats, colesterol i proteïna animal, i nivells més alts de carbohidrats, fibra, magnesi, potassi, àcid fòlic, i antioxidants com les vitamines C i E i fitoquímics.[17][18]
Els vegetarians tendeixen a tenir l'índex de massa corporal més baix,[19] els nivells més baixos de colesterol, tensió arterial baixa i menys malalties del cor, hipertensió arterial, diabetis mellitus tipus 2, malaltia renal, osteoporosi, síndrome metabòlica,[20] demències com la malaltia d'Alzheimer i altres trastorns.[21] La carn vermella magra, en particular, s'ha trobat que està directament associada amb un risc més alt de càncer d'esòfag, fetge, còlon i pulmons.[22] Uns altres estudis no han mostrat diferències significatives entre vegetarians i no vegetarians per a la mortalitat per malaltia cerebrovascular, càncer d'estómac, càncer colorectal, càncer de mama o càncer de pròstata.[14] Un estudi del 2010 comparant un grup de vegetarians i altres que consumien carn dels adventistes del Setè Dia: els vegetarians van obtenir qualificacions més baixes en les proves de depressió i hi havia millors perfils d'estat d'ànim.[23]
Algunes dietes vegetarianes supleixen la manca d'alguns aminoàcids essencials que es troben abundantment en la carn per productes com el tofu, el seità o el tempeh.
Filosofies i motivacions dels vegetarians
Ètica vegetariana
Carn de gos. Algunes persones no són vegetarianes però no volen menjar carn de certes espècies animals, com el gos, el cavall o el gat. Aquest últim és prohibit a tota Europa excepte a Suïssa. Altres persones no mengen pollastres criats en bateria però sí els de granja a l'aire lliure. També n'hi ha que mengen només animals adults, etc.
Hi ha força raons ètiques per triar el vegetarianisme, que en general es basen en els interessos dels animals no humans. En moltes societats, la controvèrsia i el debat s'han fet sobre l'ètica de menjar animals.
Algunes persones, encara que no siguin vegetarians, es neguen a menjar la carn d'alguns animals a causa d'un tabú cultural; com pot ser menjar gats, gossos, cavalls o conills. Unes altres (no vegetarians) donen suport al consum de carn per raons científiques, nutricionals i culturals, incloses les religioses.
Alguns consumidors de carn s'abstenen de la carn d'animals criats de manera particular, com les granges industrials, o evitar certes carns, com ara la vedella o el foie gras. Algunes persones segueixen dietes vegetarianes o veganes, no a causa de les preocupacions morals per la criança o el consum dels animals en general, sinó a causa de preocupacions sobre el tractament específic i les pràctiques de la criança i la matança dels animals, és a dir, la cria intensiva i la industrialització del sacrifici dels animals.
Les objeccions ètiques hi són generalment l'oposició a l'acte de matar, i l'oposició a certes pràctiques de la producció de carn.
Moral i religió
El jainisme ensenya el vegetarianisme com una conducta moral, com ho fan algunes de les principals[24] branques de l'hinduisme.
El budisme en general no prohibeix menjar carn, mentre que el budisme Mahayana encoratja al vegetarianisme com beneficiós per al desenvolupament de la compassió.[25] Uns altres religions que tenen una dieta vegetariana són els adventistes del Setè Dia, el moviment Rastafari, l'Ananda Marga i els Hare Krishna.
Ecologisme
L'ús de derivats de la soia cultivada de manera extensiva en un altre continent i en condicions socials desconegudes és menys sostenible que menjar la majoria d'aliments que el tofu i productes similars pretenen substituir.
El vegetarianisme ambiental es basa que la producció de carn i productes animals per al consum massiu, especialment mitjançant l'agricultura industrial, és ambientalment insostenible. D'acord amb una iniciativa del 2006 de les Nacions Unides, la indústria ramadera és un dels contribuents més grans a la degradació del medi ambient en tot el món, i les pràctiques modernes de criança d'animals per a l'alimentació contribueix a una "massiva" contaminació de l'aire i de l'aigua, la degradació de la terra, el canvi climàtic, i la pèrdua de biodiversitat. La iniciativa va arribar a la conclusió que "el sector ramader apareix com un dels dos o tres sectors que més contribueixen als problemes ambientals més greus, en totes les escales des de la local a la global."[26]
A més, la ramaderia és una font important de gasos d'efecte d'hivernacle i és responsable del 18% de les emissions mundials de gasos d'efecte d'hivernacle mesurats en equivalents de CO2. En comparació, tots els de transport del món (incloent-hi tots els cotxes, camions, autobusos, trens, vaixells i avions) emeten el 13,5% de les emissions de CO2. La ramaderia produeix el 65% de l'òxid nitrós i el 37% de tot el metà relacionats o induït per l'ésser humà. El metà en té 21 vegades més i l'òxid nitrós té 296 vegades més potencial d'escalfament global (PEG) que el CO2.[27][28][29]
Els animals alimentats amb grans, i els que es basen en el pasturatge, necessiten molta més aigua que els conreus de cereals.[30] Segons el United States Department of Agriculture (USDA, Departament d'Agricultura dels Estats Units), la sembra de conreus per alimentar els animals de granja requereix gairebé la meitat del subministrament d'aigua dels Estats Units i el 80% de les seves terres agrícoles. A més, els animals criats per al consum als EUA consumeixen el 90% de la soja de cultiu, el 80% de la collita de blat de moro, i un total de 70% del seu gra.[31]
Quan es fa el seguiment de la producció d'aliments d'origen animal des de l'alimentació fins al consum, la ineficiència de la carn, la llet i els ous comporten un marge del 4:1 fins a 54:1 en el quocient entre l'entrada d'energia i la producció de proteïnes. Això és en primer lloc perquè la primera alimentació ha de ser conreada abans que sigui consumida pel bestiar, i en segon lloc perquè els vertebrats de sang calenta han d'utilitzar una gran quantitat de calories només per mantenir la calor (a diferència de les plantes o insectes).[32] Un índex que pot ser-hi utilitzat com una mesura és l'eficiència de conversió dels aliments ingerits a substàncies del cos. Diu, per exemple, que només el 10% es converteix en substància del cos en el bestiar de carn, davant del 19-31% dels cucs de seda i el 44% de les paneroles alemanyes.[32] El professor d'ecologia David Pimentel ha afirmat: "Si tot el gra que s'utilitza en l'actualitat per alimentar el bestiar als Estats Units fos consumit directament per les persones, el nombre de persones que podrien ser alimentades seria de prop de 800 milions".[33] Una alimentació basada en productes d'origen animal sembla ser, segons aquests estudis, en general, molt menys eficient que la collita de grans, verdures, llegums, llavors i fruits. Però això no seria aplicable als animals que pasturen, en lloc de menjar, especialment els que ho fan en terres que no podrien ser utilitzades per a altres fins. Tampoc no s'aplica a cultius d'insectes per a l'alimentació, que poden ser ambientalment més sostenibles que el consum d'aliments procedents de la ramaderia.[32] La carn produïda en un laboratori (anomenada carn in vitro) pot ser també més sostenible que la carn produïda normalment.[34]
D'acord amb la teoria de la dinàmica tròfica, es requereix 10 vegades més de conreus per alimentar els animals que es crien per a la producció de carn que per alimentar el mateix nombre de persones en una dieta vegetariana. En l'actualitat, amb el 70% de tot el gra de blat, blat de moro i uns altres productes, s'alimenten els animals de granja.[35] Això ha fet que molts defensors del vegetarianisme diguin que és ecològicament irresponsable consumir carn.[36] La cria d'un nombre relativament petit d'animals de pasturatge pot ser beneficiós, però, però la Food Climate Research Network (Xarxa d'Investigació sobre els aliments i el clima) de la Universitat de Surrey informa: "Una mica de producció ramadera és probablement una bona cosa per al medi ambient".[37] Hi ha científics com Sarah Taber[38] i els d'un estudi sobre capacitat agrícola de la regió estatunidenca i les dietes que contradiuen les afirmacions provegetarianisme.[39]
Variants
Activistes vegetarians.
Els jainistes no mengen patates, pastanagues, cebes, alls ni altres arrels ni tubercles.
En algunes de les seves modalitats, el vegetarianisme inclou certs productes derivats directament d'animals, com són els ous, la llet i la mel, però mai la carn. El concepte de "carn" inclou els cossos o parts de qualsevol tipus d'animal, com el peix, marisc, aviram, granotes i insectes.
| Dieta | Carn | Mel | Ous | Lactis |
|---|---|---|---|---|
Vegana | No | No | No | No |
Lactovegetariana | No | No | No | Sí |
Ovovegetariana | No | No | Sí | No |
Ovolactovegetariana | No | No | Sí | Sí |
Apivegetariana | No | Sí | No | No |
Apilactovegetariana | No | Sí | No | Sí |
Apiovovegetariana | No | Sí | Sí | No |
Apiovolactovegetariana | No | Sí | Sí | Sí |
A l'Índia, en canvi, els ous mai no han format part de la dieta vegetariana tradicional.
Els jainistes exclouen també els tubercles i arrels, perquè per a obtenir-ne cal gratar la terra, fet que podria matar petits animals. Altres opcions són el frugivorisme o dieta basada a menjar fruita i el crudiveganisme que proposa la preparació sense cocció dels aliments (bàsicament fruites i verdures) per tal d'evitar la desnaturalització dels nutrients.
En el semivegetarianisme, hi pot haver peixos o aus, o unes altres carns, però no sovint. Les persones amb dietes que contenen peix o aviram poden definir com a "carn" només la carn dels mamífers i poden identificar-se amb el vegetarianisme.[40][41][42] Una dieta pescetariana, per exemple, inclou "peix, però no carn".[43]
Curiositats
L'1 d'octubre és el Dia Mundial del vegetarianisme.
A Catalunya, hi ha una cinquantena de restaurants especialitzats en el vegetarianisme, sobretot a Barcelona, encara que també en altres llocs.[44]
Referències
↑ What is a vegetarian?, The Vegetarian Society, December 11, 2010.
↑ 2,02,1 Forrest, Jamie. «Is Cheese Vegetarian?». Serious Eats, 18-12-2007. [Consulta: 9 juliol 2010].
↑ Things to look out for if you are a vegetarian/vegan, The Vegetarian Society, December 11, 2010.
↑ One of the most frequently asked questions is: Why are some cheeses labeled as "vegetarian cheese"? Why wouldn't cheese be vegetarian? What is rennet? «Frequently Asked Questions — Food Ingredients». Vegetarian Resource Group. [Consulta: 9 juliol 2010].
↑ Spencer, Colin. The Heretic's Feast: A History of Vegetarianism. Fourth Estate Classic House, pp. 33–68, 69–84.
↑ Religious Vegetarianism From Hesiod to the Dalai Lama, ed. Kerry S. Walters and Lisa Portmess, Albany 2001, p. 13–46.
↑ Passmore John «The Treatment of Animals». Journal of the History of Ideas, 36, 1975, pàg. 196–201.
↑ Lutterbach, Hubertus. "Der Fleischverzicht im Christentum," Saeculum 50/II (1999) p. 202.
↑ La cuina dels càtars, Jaume Fàbrega, Editorial Cossetània (català)
↑ Spencer p. 180–200.
↑ Spencer p. 252–253, 261–262.
↑ Sabaté J., ed., Vegetarian Nutrition (Boca Raton:CRC Press), 2001.
↑ «Position of the American Dietetic Association and Dietitians of Canada: Vegetarian diets», juny 2003. [Consulta: 24 maig 2010].
↑ 14,014,1 Key et al. Mortality in vegetarians and non-vegetarians: detailed findings from a collaborative analysis of 5 prospective studies, American Journal of Clinical Nutrition, 70 (3): 516S.
↑ Rejecting meat 'keeps weight low', BBC News, March 14, 2006.
↑ Soymilk at soyfoods.com
↑ Position of the American Dietetic Association and Dietitians of Canada: Vegetarian diets, Journal of the American Dietetic Association, American Dietetic Association and Dietitians of Canada, 2003, vol 103, issue 6, pp. 748–65. doi 10.1053/jada.2003.50142.
↑ Fraser G. Vegetarian diets: what do we know of their effects on common chronic diseases?Am J Clin Nutr 2009;89(suppl):1607S–12S.
↑ Appleby PN, Thorogood M, Mann JI, Key TJ. «Low body mass index in non-meat eaters: the possible roles of animal fat, dietary fibre and alcohol.». Int J Obes Relat Metab Disord, Vol. 22, num. 5, 1998, pàg. 454-60. PMID: 9622343.
↑ Rizzo NS, Sabaté J, Jaceldo-Siegl K, Fraser GE. Vegetarian dietary patterns are associated with a lower risk of metabolic syndrome: The Adventist Health Study-2. Diabetes Care. 2011 May;34(5):1225-7
↑ Mattson, Mark P. Diet-Brain Connection: Impact on Memory, Mood, Aging and Disease. Kluwer Academic Publishers, 2002.
↑ Maggie Fox, Meat raises lung cancer risk, too, study finds, Reuters, December 10, 2007; A Prospective Study of Red and Processed Meat Intake in Relation to Cancer Risk, PLoS Medicine. April 21, 2008.
↑ «Vegetarian diets are associated with healthy mood states: a cross-sectional study in Seventh Day Adventist adults», 01-06-2010. [Consulta: 25 juny 2010].
↑
Kochhal, M. «Vegetarianism: jainism and vegetarianism (ahisma)», 2004 October.
↑ Teachings on Love, Thich Nhat Hanh, Berkley, Parallax Press, 1998.
↑ «Livestock's long shadow – Environmental issues and options». Fao.org. [Consulta: 9 agost 2009].
↑ Marlow H, et al. Diet and the environment: does what you eat matter? Am J Clin Nutr 2009;89(suppl):1699S-1703S.
↑ Carlsson-Kanyama A and Gonzalez AD. Potential contribitions of food consumption to climate change Am J Clin Nutr 2009;89(suppl):1704S-1709S.
↑ Eshel G and Martin PA. Georphysics and nutritional science: toward a novel, unified paradigm Am J Clin Nutr 2009;89(suppl):1710S-1706S.
↑ Kirby, Alex for BBC NEWS 2004 Hungry world 'must eat less meat'
↑ Vesterby, Marlow and Krupa, Kenneth S. 2001 Major Uses of Land in the United States, 1997 Statistical Bulletin No. (SB973) September 2001
↑ 32,032,132,2 Peterson, Mark «Eating Bugs». TIME [Consulta: 14 novembre 2008].
↑ U.S. could feed 800 million people with grain that livestock eat, Cornell ecologist advises animal scientists. Future water and energy shortages predicted to change face of American agriculture, Cornell Science News, Aug. 7, 1997
↑ Olsson, Anna «Comment: Lab-grown meat could ease food shortage». New Scientist [Consulta: 17 novembre 2008].
↑ Ed Ayres, "Will We Still Eat Meat?" Time, 8 Nov. 1999
↑ Eco-Eating: Eating as if the Earth Matters
↑ Why eating less meat could cut global warming Guardian
↑ «Is promoting vegetarianism a form of colonialism?». Quartz, 23-06-2018 [Consulta: 28 juny 2018].
↑ Peters, Christian J.; Picardy, Jamie; Darrouzet-Nardi, Amelia F.; Wilkins, Jennifer L.; Griffin, Timothy S.; Fick, Gary W. «Carrying capacity of U.S. agricultural land: Ten diet scenarios». Elementa: Science of the Anthropocene, 4, 22-07-2016, pàg. 000116. DOI: 10.12952/journal.elementa.000116.
↑ Merriam-Webster, "meat": definition 2b, Merriam-Webster Online Dictionary, 2010. Retrieved 5 January 2010.
↑ Shorter Oxford English Dictionary (2002 and 2007) defines "vegetarian" (noun) as "A person who on principle abstains from animal food; esp. one who avoids meat but will eat dairy produce and eggs and sometimes also fish (cf. VEGAN noun)."
↑ Barr, Susan I.; Gwen E. Chapman «Perceptions and practices of self-defined current vegetarian and nonvegetarian women». Journal of the American Dietetic Association, 102, 3, març 2002, pàg. 354–360. DOI: 10.1016/S0002-8223(02)90083-0. PMID: 11902368 [Consulta: 9 juliol 2010].
↑ Pescetarian, Merriam Webster, accessed May 2, 2010.
↑ Dia de festa per als vegetarians - Jove.Cat
Vegeu també
- Vegetarianisme a l'Índia
- Veggie Pride
- Leo Verdura
Enllaços externs
- L’alimentació vegetariana - gencat.cat
- Magda Juncosa. Alimentacions alternatives i sistemes alternatius de vida. Vegetarianisme: dieta i doctrina. 1993
- Biosfera. Història del vegetarianisme
- UPAG. Vegetarianisme i Veganisme
- International Vegetarian Union
Dietes | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
Carnivorisme · Omnivorisme · Vegetarianisme · Veganisme | |||||||
| Subtipus |
| ||||||
