Pedro Subijana Reza





















Infotaula de personaPedro Subijana Reza

Pedro Subijana en el Akelarre.jpg
Pedro Subijana al restaurant Akelarre el 2011

Biografia
Naixement
5 novembre 1948 (70 anys)
Sant Sebastià
Activitat
Ocupació
Xef
Modifica les dades a Wikidata

Pedro Subijana Reza (Sant Sebastià, 5 de novembre de 1948) és un cuiner basc reconegut internacionalment.




Contingut






  • 1 Biografia


  • 2 Premis i distincions


  • 3 Llibres publicats


  • 4 Notes


  • 5 Enllaços externs





Biografia


Va fer els seus estudis d'hosteleria a la prestigiosa escola de Luis Irizar a Zarautz (Guipúscoa). Anys més tard va arribar, fins i tot, a dirigir-la, així com la Escuela Superior de Hostelería y Turismo de Madrid, on també va estudiar el seu col·lega i amic Juan María Arzak.


Des de l'any 1975, Pedro Subijana dirigeix el restaurant Akelarre a Sant Sebastià. El restaurant és membre de la prestigiosa cadena Relais Chatêau i ha aconseguit els més alts premis gastronòmics. Destaquen les tres estrelles Michelin,[1] assolint la tercera en la Guia Michelin 2007; els tres sols a la Guía Campsa;[2] i una puntuació de 9,5 a la Guía Gourmetour 2002.


Tanmateix, Pedro Subijana ha impartit cursos a diverses institucions d'Amèrica i Europa, estant actualment treballant també a l'equip de cuiners del Basque Culinary Center.[3]


Subijana té el seu propi programa de televisió, "La cocina de Pedro Subijana", a Euskal Telebista, que s'emet des de 1992. El cuiner basc també ha publicat nombrosos llibres sobre cuina i gastronomia.



Premis i distincions



  • 1979 Premi Nacional de Gastronomia al Millor Cuiner

  • 1982 Premi Club Gourmets al Millor Cuiner d'Espanya

  • 1997 El Grupo Gourmets li concedeix novament el Premi al Cuiner de l'Any

  • 1999 Millor Cuiner a "Lo Mejor de la Gastronomía"

  • 2000 Premi Alimentos de España 2001

  • 2003 És nomenat President d'Eurotoques Internacional



Llibres publicats



  • Menú del día I (1992)

  • Menú del día II (1993)

  • Denok sukaldari (1994)

  • Cocina riojana (escrit amb Lorenzo Cañas)

  • Mis recetas de la tele (1995)

  • Pedro Subijana cocinando para Inasmet (1998)

  • La cocina vasca de Pedro Subijana (1999)

  • La cocina vasca para el Grupo Ingeteam (1999)

  • La cocina de Akelarre, el sueño de Pedro Subijana (Everest, 2001)

  • La cocina doméstica de Pedro Subijana (Astamenda-Ttarttalo, 2003)



Notes





  1. ↑ http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2006/11/20/pagina-3/53189876/pdf.html


  2. ↑ http://www.guiarepsol.com/es_es/gastronomia/especiales/microsite_soles/default_2011.aspx


  3. ↑ http://bculinary.com/public_sobre/ctrl_sobre.php?accion=organizacion




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedro Subijana Reza Modifica l'enllaç a Wikidata









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more