Palau Alòs
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | palau | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
Barcelona | ||||
| Localització | C. Sant Pere més Baix, 55 - c. d'en Mònec, 2 | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Identificador | IPAC: 42454 | |||
 | ||||
El Palau Alòs, o Palau dels Marquesos d'Alòs, és una casa senyorial que es troba al carrer de Sant Pere Més Baix núm. 55 de Barcelona cantonada amb el carrer d'en Mònec, davant de l'espai conegut com el "Forat de la Vergonya". L'origen de l'edifici probablement es remunta a l'edat mitjana, encara que l'estructura actual podria datar del segle XVI. Des de la seva rehabilitació el 2011, el palau acull tres espais d'ús social.
Contingut
1 Història
2 Rehabilitació
3 Descripció
4 Galeria d'imatges
5 Referències
6 Enllaços externs
Història
Estudis arqueològics duts a terme durant les obres de rehabilitació trobaren un conjunt de sitges excavades a terra que es dataren entre finals del segle XIII i principis del XIV, així com diversos murs, paviments i clavegueres dels segles XVI i XVII. Encara que no hi ha constància de la data exacta de construcció del palau, la fase constructiva probablement s'inicià al segle XVI i continuà fins al XVII. Les primeres fonts documentals daten de finals del segle XVI i principis del XVII.
El 1738, Josep Francesc d'Alòs, marquès de Puertonuevo i germà del primer marquès d'Alòs Antoni d'Alòs i de Rius, va adquirir cinc finques del carrer de Sant Pere Més Baix, incloent-hi la finca que després es convertiria en el palau de la família. La família Alòs visqué a l'edifici fins a les primeres dècades del segle XX.
El 1818, el palau fou reformat per l'arquitecte lleidatà Antoni Cellers i Azcona. Fou arran de les reformes empreses per Cellers i Azcona qui el palau guanyà l'aparència neoclàssica que encara es pot apreciar avui en dia.[1]
El palau abans de la restauració
Durant la II República el palau fou col·lectivitzat i passà a acollir el Centre Obrer Aragonès, que convertí el pati interior en teatre. Posteriorment, durant el Franquisme, s'hi establí la Penya Cultural Barcelonesa, que usà l'espai per a activitats d'esbarjo i per a la representació de comèdies i sarsueles.[2] També en aquesta època al Palau s'hi instal·là el Museo de Trajes.[3] Les activitats de la Penya Cultural Barcelonesa s'allargaren del 1935 al 1994, moment en què el palau s'abandonà.
El 2003, els diversos propietaris de l'edifici, entre els quals es trobava un grupo inversor, realitzaren una consulta al districte per donar ús a l'immoble i convertir-ne una part en habitatges. L'aleshores cap de Serveis Tècnics contestà positivament. Això no obstant, el 9 de maig de 2005, el mateix funcionari va rectificar i anuncià que el Consistori havia iniciat l'expropiació.[4]
En espera que l'ajuntament decidís l'ús que li havia de donar a l'edifici, aquest es va anar abandonant. De ca. 2000 al 2006 fou habitat per uns okupes que es denominaven Anarko Penya Cultural. Els okupes hi establiren tallers i hi celebraren festes i van rebatejar el lloc com a "Primer Palau de la Pau".[5][6][7] La fase okupa acabà en ser desallotjada la comunitat la nit del 3 al 4 de febrer de 2006, uns fets coneguts com a cas 4F. Durant el desallotjament, es produïren enfrontaments entre la Guàrdia Urbana i els okupes i veïns. El balanç foren diverses persones ferides i uns quants detinguts.[8] Un dels detinguts, Rodrigo Lanza, acusat de tirar una pedra a un guàrdia urbà que li hauria impactat al cap, va sortir a finals de desembre de 2012 de la presó de Quatre Camins després de complir cinc anys de condemna.[9]
Rehabilitació
La rehabilitació del Palau i la seva apropiació per usos socials i públics foren un dels elements centrals del projecte d’intervenció integral dels barris de Sant Pere i Santa Caterina portat a terme entre els anys 2004 i 2009. El Pla de Barris incloïa la remodelació de carrers i places, la creació de nous equipaments, el desenvolupament de campanyes específiques de rehabilitació d’edificis privats i la promoció i suport de les activitats econòmiques existents als dos barris. El pressupost total aprovat per la Generalitat de Catalunya del Pla fou de 14,6 milions €.
El 2007 es duren a terme les primeres intervencions al Palau, centrades en enderrocs selectius a l’edifici.[10] El 2010, amb uns tres anys de retard sobre la data prevista, s'iniciaren les obres de rehabilitació del conjunt de l'edifici. El projecte de rehabilitació es pressupostà inicialment en 5.733.183,57 € i fou adjudicat a AM Arquitectes.[11][12][13]
Això no obstant, el projecte acabà sent dut a terme per l'estudi Gausa&Raveau Actarquitectura i executat per l'empresa Copisa. El pressupost final pujà a 9.500.000 €, un 65% per sobre de l'inicialment previst. El projecte incloïa "la reinterpretació històrica de l'edifici" així com "la conjugació dels diferents volums afegits –conseqüència de la seva construcció en fases–, la seva forta manifestació compositiva, orientada vers el gran espai públic frontal, la possible recuperació del pati interior i la potencialitat de revaloritzar els grans espais nobles centrals com peces singulars destinades a un nou ús col·lectiu".[14]
El febrer de 2010, la secció segona de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va determinar que l'Ajuntament havia de pagar als propietaris de l'inmoble - que degut a diverses herències estaven repartits entre un grup inversor i dos ordes religiosos - quasi dos milions d'euros, que suposen un preu de 490 euros per metro quadrat.[4]
L'edifici rehabilitat i els nous espais s'inauguraren el 20 de març de 2011. L'actual espai comprèn 3.332 m², 2.991 m² dels quals són de superfície útil; inclou l'Escola Bressol Puigmal, una escola de formació d'adults i el casal de joves Palau Alòs.[15]
Descripció
L'estructura de l'edifici està ordenada en cinc nivells: planta baixa, planta principal, primera i segona planta i coberta. En total, l'edifici ocupa més de tres mil metres quadrats.
L'edifici consta d'una àmplia façana de 38 metres. La paret és de pedra de Montjuïc amb estucs imitant carreus. A la planta baixa el portal central era el portal carrosser des d'on s'accedia al vestibul del pati, avui difícilment distingible degut a les obres de rehabilitació. A la façana s'emfatitza la importància del pis principal mitjançant la successió de nou balcons amb brancals i llinda de pedra d'emmotllurada. Els balcons tenen les llosanes de ferro i ceràmica excepte el central que la té de pedra. La segona planta és més reduïda en altura que la principal i disposa només de finestres, excepte per la finestra de l'extrem nord-est que disposa també de balcó amb llosanes de ferro i ceràmica. La façana es tanca amb un prominent ràfec de teules.[16]
En la distribució d’espais del nou equipament per als tres usos als quals es destina, l’escola bressol i el casal de joves ocupen una part de la planta baixa i de la planta principal. El primer pis i tot el segon pis està destinat a acollir el centre de formació d'adults.
Galeria d'imatges
Façana del palau el 2005 abans de la restauració, durant l'época okupa
Vista lateral de la façana del palau el 2005
El palau durant les obres de rehabilitació
Plafons amb el projecte de rehabilitació del Palau per AM Arquitectes
Vista de l'extrem NE de la façana després de la rehabilitació
Entrada principal del palau
Pati interior
Detall del pati
Placa commemorativa dels fets de Corpus de 1790. La llegenda llegeix: SANCTISSIMO D.N. IESVCHRISTI. COR / PORI. QVOD. LATVM. ANNM. PARO / CHIALI. POMPA. IIII. ID. IVNII. AN. M.DCC. / XC. IMBRE. MAXIMO. DECIDENTE. MORA / TVM. HIC. EST. NOB. D. D. IOSEPHVS. IGNA / TIVS. DE. ALOS. ET. DE. SOLDEVILA. MAR / CHIO. DE PVERTONVEVO. FELIX. AD. EUM / DIVERTENTE. DEO. MONVMENTVM. POS.
Referències
↑ Bassegoda i Nonell, Joan «Vida y obra del arquitecto Antonio Celles Azcona (1775-1835)» (en castellà). Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 88, 1999, pàg. 19-30 [Consulta: 16 març 2013].
↑ «Passeig per Barcelona: El Palau Alòs» (en català). chapuzasexpres, 27-03-2011. [Consulta: 15 octubre 2012].
↑ «Arqueología y Prehistoria» (en castellà). , 27-04-1972 [Consulta: 16 març 2013].
↑ 4,04,1 Tarín, Santiago «Sentencia sobre un edificio ya remodelado» (en castellà). , 12-04-2010, p. 40 [Consulta: 16 març 2013].
↑ Piñol, Angels «Un empuje en Santa Caterina» (en castellà). El País, 28-01-2008.
↑ Huertas Clavería, José M. «Santa Caterina, ora pro nobis» (en castellà). El País, 21-12-2004 [Consulta: 16 març 2013].
↑ López, Jaume «La ciudad y los rincones vacíos, “Sant Pere malgrat tot” (video)». uniteva.bisagra, 23-05-2012 [Consulta: 15 octubre 2012].
↑ «Resposta davant la inauguració de l'edifici del carrer Sant Pere Més Baix, on van passar els fets del 4F» (en català i castellà). lahaine.org, 05-04-2011. [Consulta: 17 octubre 2012].
↑ Muñiz, Andrés «Rodrigo Lanza: "He pasado cinco años en la cárcel por ser 'sudaca'"» (en castellà). Público, 22-01-2013.
↑ fomentciutatvella.net «2.1.7 Altres actuacions» (en català). M 07 (Memòria 2007). Ajuntament de Barcelona, Foment de Ciutat Vella, sa., 2007, p. 40 [Consulta: 9 desembre 2012].
↑ fomentciutatvella.net «Rehabilitació de l'antic Palau Alòs per a equipament social multifuncional» (en català). , Plafó informatiu exposat durant el temps obres al replà devant del Palau; 2011.
↑ fomentciutatvella.net «Rehabilitació del Palau dels Marquesos d’Alòs com a equipament social multifuncional» (en català). M 08-10 (Memoria 2008-2010). Ajuntament de Barcelona, Foment de Ciutat Vella, sa., 2011, p. 27 [Consulta: 9 desembre 2012].
↑ PWC - Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría, s.a. «Actuacions d'iniciativa municipal» (en català). Foment Ciutat Vella, S.A.: Informe d'auditoria, Comptes anuals al 31 de desembre de 2011 i gestió de l'exercici de 2011, 2012, p. 63 [Consulta: 9 desembre 2012].
↑ «La Penya - St Pere més Baix» (en castellà). GAUSA+RAVEAU actarquitectura SLP. [Consulta: 10 novembre 2012].
↑ «El renovado Palau Alòs estrenará equipamientos» (en castellà). El Periódico, 16-03-2011.
↑ Perelló Ferrer, Antònia Maria. L'arquitectura civil del segle XVIII a Barcelona (en català). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, p. 450. ISBN 84-7826-764-6 [Consulta: 28 desembre 2012].
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Alòs |
- Web del Palau Alòs
- Poblesdecatalunya: Palau dels Marquesos d'Alòs
