Ngtjyty

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Imatge de Mliana
Localització
36° 18′ 30″ N, 2° 13′ 20″ E / 36.308446°N,2.222141°E / 36.308446; 2.222141
País	Algèria
Província	Província d'Ain Defla
District of Algeria	Miliana District
Població
Total	44.201 hab. (2008)
Geografia
Altitud	721 m
Limita amb	Aïn Torki
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00

Miliana, Mliana o Milyana és una ciutat d'Algèria de la Província d'Ain Defla, a 91 km al sud-oest d'Alger. És l'antiga Zucchabar (a vegades Sugubar, potser del fenici "mercat de blat" o del libi-berber Izeikir Abadir «La muntanya del déu Abadir», nom del que derivaria el de Zakkar donat a les muntanyes de la zona), una ciutat de Mauretània que fou romanitzada i part de la província romana de Mauritània Cesariense amb el nom Manliana (Μανλίανα o Μαρλίανα) segurament derivat d'una família de nom Mànlia propietària de grans extensions de terreny. Es troba en un costat del Zakkar Gharbi (1579 metres) i domina a l'est i sud la vall del riu Chelif. La regió està poblada de berbers. Té importància per les mines de ferro del veïnatge, i centre de pelegrinatge a la tomba de Sidi Àhmad ibn Yúsuf, un marabut que va viure al segle XIV. Vers 1930 tenia uns 12.000 habitants; el 1988 eren 39.662 i el 2004 ja pujaven a 45.318 habitants.^[1]

Les ruïnes de Zucchabar van subsistir fins a l'inici de l'ocupació francesa.

Història

Plini l'esmenta com a Colonia Augusta i hauria estat fundada per l'emperador Octavi August vers 27 a 25 aC. Un nét i un besnét de Pompeu Magne foren enterrats a la ciutat segons una inscripció. Fou seu d'un bisbat. El 375 el general romà Teodosi el Vell, després d'evacuar Cesarea (Cherchell) va ocupar "Sugabar" a "mig costat del mont Transcellens" per reprimir la revolta del cap berber Firm. Amb la invasió dels vàndals al segle v la ciutat va patir severament i la major part dels seus monuments van desaparèixer.

Època àrabo-musulmana

Amb la conquesta àrab el nom romà fou arabitzat a Melana (plena, rica) del qual Mliana o Milyana. El territori fou part del regne dels Maghrawa. La ciutat moderna fou fundada al segle x suposadament pel cap berber sanhadja Ziri ibn Manad que la va cedir com a residència al seu fill Buluggin ibn Ziri. Sota aquest i els seus successor Miliana fou una gran capital del Magreb. Segons Ibn Hawkal era una ciutat pròspera i ben aprovisionada amb un mercat concorregut. També l'esmenta al-Bakri que parla de les seves antiguitats. Al-Idrisi esmenta l'abundància de l'aigua i la fertilitat de la terra. Caiguts els hammàdides va passar als almoràvits el 1081 junt amb Alger i Médéa, passant el 1159 als almohades. Temporalment fou ocupada pels mallorquins Alí i Yahya ibn Ghàniya després d'un setge el 1184. Després del 1225 s'esmenta en poder dels Banu Tudjin, aliats hàfsides i fou disputada entre els esmentats hàfsides, els abdalwadites de Tremissèn (que la van ocupar després del 1268) i els marínides. El 18 de juliol de 1270 els croats desembarcaren a Tunis i van portar la pesta a la regió que es va estendre a Mliana. Ibn Khaldun la descriu com a part del domini dels Maghrawa Beni Warsifen (Maghrawa del Chelif). El 1308 els abdalwadites la van tornar a dominar però el 1314 els maghrawes es van revoltar; el 1318 els abdalwadites l'havien recuperat.

Al segle XV fou part d'un principat zayyànida (abdalwadita) format per Médéa i Ténès, però després va retornar a Tremissèn quan el fill del fundador del principat, Abu Abd Allah Muhammad al-Mutawakkil va reunificar tot els dominis abdalwadites en benefici propi el 1461. El 1492 s'hi van establir molts andalusins expulsats de les seves terres pels castellans. No obstant el nominal domini de Tremissèn que va durar fins al 1555 la ciutat fou virtualment independent durant un segle fins a l'arribada dels turcs: Arudj, després d'ocupar Alger, es va apoderar de Mliana. El territori fou part del Dar al-Sultan, és a dir el territori d'administració directe del paixà d'Alger; un funcionari turc estava encarregat de recaptar els tributs i n'hi havia d'altres amb diverses funcions.

Imperi francès

Quan els francesos van ocupar Alger el 1830, Mliana va esdevenir independent fins que el 1834 hi va entrar Abd el-Kader que hi va deixar un bey. Els francesos la van ocupar el 8 de juny de 1840, però hi van quedar bloquejats per Abd el-Kàder fins al 1842 quan les operacions militars van assegurar les comunicacions. Fou erigida en comuna per decret de 17 de juny de 1854.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mliana

• Lloc de la vila


• Portal regional: Miliana Vila a través del temps


• Blog consagrat a l'actualitat de Mliana

Bibliografia

• Lebrun, Miliana, 1864

Referències