Lliga iugoslava de futbol































Infotaula de competició esportivaLliga iugoslava de futbol
Tipus
campionat estatal
Esport
futbol
Lliga inferior
Yugoslav Second League Tradueix
Lloc i data
Estat
Iugoslàvia
Data
1923 - 1992
Modifica les dades a Wikidata

La lliga iugoslava de futbol (Prva Liga) fou la màxima competició futbolística de l'antiga Iugoslàvia.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Historial


  • 3 Palmarès


  • 4 Màxims golejadors de la competició


  • 5 Referències i notes





Història




Gràfica temporal amb les competicions successores de la lliga iugoslava.


La competició es disputà entre 1923 i 1991 (Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1918-1941) i República Federal Socialista de Iugoslàvia (1945-1991)).


Entre 1991 i 2003 (República Federal de Iugoslàvia), la competició es mantingué però amb la participació només de clubs de Sèrbia i Montenegro. Per a informació sobre la lliga iugoslava aquests anys vegeu lliga serbo-montenegrina de futbol. Les actuals competicions successores de la lliga iugoslava són:



  • Sèrbia - lliga sèrbia de futbol

  • Montenegro - lliga montenegrina de futbol

  • Croàcia - lliga croata de futbol

  • Eslovènia - lliga eslovena de futbol

  • Bòsnia i Hercegovina - lliga bòsnia de futbol

  • Macedònia - lliga macedònia de futbol



Historial










  • 1923 Gradanski Zagreb Građanski Zagreb (1)

  • 1924 Jugoslavija Jugoslavija Beograd (1)

  • 1925 Jugoslavija Jugoslavija Beograd (2)

  • 1926 Gradanski Zagreb Građanski Zagreb (2)

  • 1927 Hajduk Split Hajduk Split (1)

  • 1928 Gradanski Zagreb Građanski Zagreb (3)

  • 1929 Hajduk Split Hajduk Split (2)

  • 1930 Concordia Zagreb Concordia Zagreb (1)

  • 1930-31 BSK Belgrad BSK Beograd (1)

  • 1931-32 Concordia Zagreb Concordia Zagreb (2)

  • 1932-33 BSK Belgrad BSK Beograd (2)

  • 1934 no es disputà

  • 1934-35 BSK Belgrad BSK Beograd (3)

  • 1935-36 BSK Belgrad BSK Beograd (4)

  • 1936-37 Gradanski Zagreb Građanski Zagreb (4)

  • 1937-38 HASK Zagreb HAŠK Zagreb (1)

  • 1938-39 BSK Belgrad BSK Beograd (5)

  • 1939-40 Gradanski Zagreb Građanski Zagreb (5)

  • 1941 no es disputà

  • 1942 no es disputà

  • 1943 no es disputà

  • 1944 no es disputà

  • 1945 Sèrbia Selecció de Sèrbia[1]


  • 1946-47 Partizan Partizan Beograd (1)

  • 1947-48 Dinamo de Zagreb Dinamo de Zagreb (1)

  • 1948-49 Partizan Partizan Beograd (2)

  • 1950 Hajduk Split Hajduk Split (3)

  • 1951 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (1)

  • 1952 Hajduk Split Hajduk Split (4)

  • 1952-53 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (2)

  • 1953-54 Dinamo de Zagreb Dinamo de Zagreb (2)

  • 1954-55 Hajduk Split Hajduk Split (5)

  • 1955-56 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (3)

  • 1956-57 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (4)

  • 1957-58 Dinamo de Zagreb Dinamo de Zagreb (3)

  • 1958-59 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (5)

  • 1959-60 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (6)

  • 1960-61 Partizan Partizan Beograd (3)

  • 1961-62 Partizan Partizan Beograd (4)

  • 1962-63 Partizan Partizan Beograd (5)

  • 1963-64 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (7)

  • 1964-65 Partizan Partizan Beograd (6)

  • 1965-66 Vojvodina Vojvodina Novi Sad (1)

  • 1966-67 Sarajevo FK Sarajevo (1)

  • 1967-68 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (8)

  • 1968-69 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (9)


  • 1969-70 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (10)

  • 1970-71 Hajduk Split Hajduk Split (6)

  • 1971-72 Zeljezničar Željezničar Sarajevo (1)

  • 1972-73 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (11)

  • 1973-74 Hajduk Split Hajduk Split (7)

  • 1974-75 Hajduk Split Hajduk Split (8)

  • 1975-76 Partizan Partizan Beograd (7)

  • 1976-77 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (12)

  • 1977-78 Partizan Partizan Beograd (8)

  • 1978-79 Hajduk Split Hajduk Split (9)

  • 1979-80 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (13)

  • 1980-81 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (14)

  • 1981-82 Dinamo de Zagreb Dinamo de Zagreb (4)

  • 1982-83 Partizan Partizan Beograd (9)

  • 1983-84 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (15)

  • 1984-85 Sarajevo FK Sarajevo (2)

  • 1985-86 Partizan Partizan Beograd (10)[2]

  • 1986-87 Partizan Partizan Beograd (11)[3]

  • 1987-88 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (16)

  • 1988-89 Vojvodina Vojvodina Novi Sad (2)

  • 1989-90 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (17)

  • 1990-91 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (18)

  • 1991-92 Crvena Zvezda Crvena Zvezda Beograd (19)



Palmarès




  • SèrbiaCrvena Zvezda FK Crvena Zvezda - 19


  • SèrbiaPartizan FK Partizan - 11


  • CroàciaHajduk Split HNK Hajduk Split - 9


  • CroàciaGradanski Zagreb Građanski Zagreb - 5


  • SèrbiaBSK Belgrad OFK Beograd - 5 (com a BSK Beograd)


  • CroàciaDinamo de Zagreb NK Dinamo de Zagreb - 4


  • SèrbiaJugoslavija Jugoslavija Beograd - 2


  • SèrbiaVojvodina FK Vojvodina - 2


  • Bòsnia i HercegovinaSarajevo FK Sarajevo - 2


  • CroàciaConcordia Zagreb Concordia Zagreb - 2


  • CroàciaHASK Zagreb HAŠK Zagreb - 1


  • Bòsnia i HercegovinaZeljezničar FK Željezničar - 1



Màxims golejadors de la competició


Llista completa dels jugadors amb més de 100 gols en el període 1946-1992.
Font: RSSSF; Darrera modificació 14 de desembre 2007[4]








































































































































#
 Nom
 Gols
 Clubs
 Carrera
1
Slobodan Santrač
 218
OFK Beograd, Partizan, Galenika
2
Darko Pančev
 169
Vardar, Crvena Zvezda
 1982-1992
3
Dušan Bajević
 166
Velež Mostar
 1966-1977, 1981-1983
4
Bora Kostić
 158
Crvena Zvezda
5
Frane Matošić
 149
Hajduk Split
 1946-1953
6
Todor Veselinović
 145
Vojvodina
 1951-1961
=7
Stjepan Bobek
 129
Partizan
 1946-1956
=7
Zoran Prljinčević
 129
Radnički Beograd, Crvena Zvezda
9
Dušan Savić
 120
Crvena Zvezda
 1973-1982
10
Dragan Džajić
 113
Crvena Zvezda
 1961-1975
11
Vojin Lazarević
 112
Sutjeska, Crvena Zvezda
 1962-1970, 1972-1974
12
Josip Bukal
 111
Željezničar
 1963-1973, 1977-1978
13
Petar Nadoveza
 108
Hajduk Split
 1963-1973
14
Kosta Tomašević
 105
Crvena Zvezda, Spartak Subotica
 1946-1956
15
Vahid Halilhodžić
 104
Velež Mostar
 1972-1981
16
Snješko Cerin
 103
Dinamo de Zagreb
17
Petar Nikezić
 102
Vojvodina, Osijek
 1967-1978, 1979-1982
18
Zlatko Vujović
 100
Hajduk Split
 1977-1986


Referències i notes





  1. ↑ Un torneig especial es disputà el 1945, per reafirmar la nova unitat iugoslava. Hi participaren vuit equips: Sèrbia, Croàcia, Macedònia, Vojvodina, Eslovènia, Bòsnia, Montenegro i l'exercit iugoslau.


  2. ↑ La Federació Iugoslava decidí que la darrera jornada es repetís, després de les acusacions que certs resultats havien estat prèviament fixats. El Partizan, que havia guanyat el títol amb un 4-0 sobre el Željeznicar Sarajevo, refusà la decisió i el seu partit li fou donat per perdut per 3-0 pel Željeznicar, fet que donava el títol al Crvena Zvezda, permetent a aquest darrer participar en la Copa d'Europa de futbol 1986-87. Més tard, després dels diversos processos legals, la classificació original fou donada per bona, retornant el títol al Partizan, oficialment reconegut el 1987.
    «Yugoslavia list of champions». RSSSF, 28-05-2008. [Consulta: 26 juny 2008].


  3. ↑ Deu clubs iniciaren la competició amb 6 punts de sanció, entre ells el Partizan i Crvena Zvezda, pels fets de la temporada anterior. Vardar Skopje fou el campió final i participà a la Copa d'Europa de futbol 1987-88, però els punts de sanció foren més tard anul·lats i el títol for a parar al Partizan.
    «Yugoslavia list of champions». RSSSF, 28-05-2008. [Consulta: 26 juny 2008].


  4. ↑ «Yugoslavia - list of topscorers». RSSSF, 14 Dec 2007. [Consulta: 26 juny 2008].









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more