Blasco Eximénez d'Arenós











Infotaula de personaBlasco Eximénez d'Arenós
Modifica les dades a Wikidata





Icono copyedit2.png

L'article necessita alguna millora en el contingut o l'estil.
Vegeu la pàgina de discussió

Blasco Eximénis d'Arenós dit "el Major" (?-1273/1274) va ser un cavaller del llinatge valencià dels Arenós, tercer senyor d'Arenós. Fill d'Eximén Pérez de Tarazona.




Contingut






  • 1 Matrimoni i descendents


  • 2 Biografia


  • 3 Bibliografia


  • 4 Vegeu també





Matrimoni i descendents


Es casà el 1242, al castell d'Arenós, amb Alda Ferrández Aba-Omahet, filla de Zayd Abu Zayd, amb qui tingué:



  • Gonçalbo Eximénez d'Arenós


  • Teresa Eximénez d'Arenós i Ferrández, promesa amb Blasco d'Alagón, fill de Blasco II d'Alagón

  • Blasco Eximénez d'Arenós i Ferrández

  • Sança Eximénez d'Arenós i Ferrández


  • Ferrando Eximénez d'Arenós, el 1301 vengué Villamalur, Ayódar i Torralba del Pinar i el 1303 s'uní a la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor

  • Estefania Eximénez d'Arenós i Ferrández


  • Elvira Eximénez d'Arenós i Ferrández, monja


  • Mayor Eximénez d'Arenós i Ferrández, monja


  • Eximén Pérez d'Arenós i Ferrández


Biografia







«
 El 6 de desembre del 1269 a Saragoça Arnau de Peralta, bisbe de Saragoça i lo Capitol de l'església de Sant Salvador, per consideració a la devoció de don Blasch Exemen, senyor d'Arenos, i de sa muller dona Alda, los hi concedexen la mitat deis delmes de les esglesies y vil·les de Arenoso, Vilamalefa, Vilafermosa, Cortes, bueynegro, Andilla, Villamalur, Jodar...

El 6 d'abril del 1271, a Arenós, Blasco Eiximén d'Arenós atorga la carta pobla del lloc d'Arenós, en favor de deu pobladors i de tots els seus habitants.


L'11 de desembre del 1271, a Vilafermosa, es va confederá amb Blasco d'Alagon contra tots els enemics del món, de pleito i de guerra, en cort o fora de cort. Tenia dos segells grands pendents, de cera. El 1º de les armes d'Alagón y el 2º dels d'Arenós, com está a aquesta margen, que son tres faxas ondellades, relevades en camp. Sapiganse els colors, que les que están aquí lineades han de estar en camp y son las relevades.


 »


[Qui?]



Bibliografia




  • Jerónimo Zurita, Anales de la Corona de Aragón (Ed. 1562-1580) (castellà)


  • Árbol genealógico de la familia Arenós (castellà)

  • Diplomatari del llinatge Arenós



Vegeu també



  • Conquesta de València

  • Comarques xurres




-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more