Doncell








Per a altres significats, vegeu «Donceel».


Doncell fou un antic municipi format per la unió el 1857 de les actuals poblacions de Montclar d'Urgell, la Donzell d'Urgell, Les Puelles i Rocabertí de Sant Salvador en un sol municipi. El 1970 totes les poblacions que formaven el municipi van passar a formar part del municipi d'Agramunt.[1]




Contingut






  • 1 Demografia


    • 1.1 Evolució


    • 1.2 Actual




  • 2 Imatges dels pobles que formaven el municipi


  • 3 Referències





Demografia



Evolució










Evolució demogràfica


























1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
-
 -
 -
 -
 -
 1152[2]
 880[3]
 892[4]
 738[5]
 716[6]





























1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
686[7]
 641[8]
 585[9]
 563[10]
 448[11]
 -
 -
 -
 -
 -




 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


Actual
























Entitat de població
 Habitants (2011)

la Donzell d'Urgell
 32[12]

Montclar d'Urgell
 122[12]

Puelles, les
 8[12]

Rocabertí de Sant Salvador
 0
Font: Municat


Imatges dels pobles que formaven el municipi






  • Població de la Donzell d'Urgell







  • Castell de Montclar d'Urgell







  • Església de Sant Jaume de Montclar d'Urgell







  • Mina de Montclar d'Urgell






Referències




  1. ↑ «Decreto 2343/1970, de 24 de julio, por el que se aprueba la incorporación del Municipio de Doncell al de Agramunt (Lérida).». BOE [en línia], núm. 202, del 24 d'agost de 1970, pàgines 13809 a 13809 [Consulta: 24 gener 2014].


  2. ↑ Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1857


  3. ↑ Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1877


  4. ↑ Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1887


  5. ↑ Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1900


  6. ↑ Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1910


  7. ↑ Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1920


  8. ↑ Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1930


  9. ↑ Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1940


  10. ↑ Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1950


  11. ↑ Instituto Nacional de Estadistica, Cens municipis 1960


  12. ↑ 12,012,112,2 Ràdio Sió Agramunt 107.9FM, Balanç demogràfic de l'any 2010, Notícies del 07/01/11







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more