Volant regulador






Vista d'un rellotge despertador econòmic de la dècada de 1950, l'Apol·lo, de Lux Mfg Co. que mostra un ressort (1) i el volant compensador (2).


El volant regulador és un dispositiu estabilitzador utilitzat en rellotges mecànics, que funciona de forma anàloga a un pèndol en un rellotge de pèndol. És una roda amb un gir ponderat d'anada i tornada, que torna a la seva posició inicial mitjançant una molla espiral. Aquest procés està regulat per un escapament, que transforma el moviment rotatiu del tren d'engranatges en impulsos cap al volant compensador.[1]




Modern volant, en un moviment de rellotge xinès.


Cada gir del volant (anomenat "tic") permet que el sistema d'engranatges avanci una magnitud fixa, tot movent les busques cap endavant. La combinació de la massa de la roda i l'elasticitat del ressort manté constant el temps entre cada canvi de posició o "marca".[2][3]


Des de la seva invenció el segle XIV fins a la invenció del rellotge de quars el 1970, pràcticament tots els dispositius portàtils de cronometratge han utilitzat alguna forma de volant regulador.



Vegeu també



  • Rellotge mecànic

  • Pèndol de Pohl

  • Ressort regulador

  • Ressort motor

  • Robot dona-corda



Referències





  1. ↑ Odets, Walt. «The Balance Wheel of a Watch». The Horologium. TimeZone.com, 2007. [Consulta: 16 juny 2007].


  2. ↑ Odets, Walt. «Balance Wheel Assembly». Glossary of Watch Parts. TimeZone Watch School, 2005. [Consulta: 15 juny 2007].


  3. ↑ Arnstein, Walt. «Does faster mean more accurate?, TimeZone.com», 2007. [Consulta: 15 juny 2007].




Bibliografia




  • Britten, Frederick J. On the Springing and Adjusting of Watches. Nueva York: Spon & Chamberlain, 1898 [Consulta: 20 abril 2008]. 


  • Brearley, Harry C. Time Telling through the Ages. Nueva York: Doubleday, 1919 [Consulta: 16 abril 2008]. .


  • Glasgow, David. Watch and Clock Making. Londeres: Cassel & Co., 1885 [Consulta: 16 abril 2008]. 


  • Gould, Rupert T. The Marine Chronometer. Its History and Development. Londres: J. D. Potter, 1923, p. 176–177. ISBN 0-907462-05-7. 

  • Headrick, Michael «Origin and Evolution of the Anchor Clock Escapement». Control Systems magazine, Inst. of Electrical and Electronic Engineers, 22, 2, 2002 [Consulta: 6 juny 2007].


  • Milham, Willis I. Time and Timekeepers. Nueva York: MacMillan, 1945. ISBN 0-7808-0008-7.  Complet-616p.


  • Odets, Walt. «Balance Wheel Assembly». Glossary of Watch Parts. TimeZone Watch School, 2005. [Consulta: 15 juny 2007]..

  • Odets, Walt. «The Balance Wheel of a Watch». The Horologium. TimeZone.com, 2007. [Consulta: 15 juny 2007].





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Volant regulador Modifica l'enllaç a Wikidata







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more