Automòbil de turisme







Renault 5, un automòbil de turisme amb carrosseria hatchback.





Mercedes-Benz Classe C del Deutsche Tourenwagen Masters.


Un automòbil de turisme,[1] també conegut simplement com a turisme,[2] o automòbil o automotor,[1] és el tipus d'automòbil destinat al transport de persones, amb almenys quatre rodes,[3] i un màxim de nou places inclòs el conductor.


Altres termes per referir-se a un automòbil de turisme són cotxe.[4] i, a Amèrica carro o simplement auto.[5]




Contingut






  • 1 Carrosseries


  • 2 Diferències amb altres automòbils


  • 3 Ús en automobilisme


  • 4 Referències


  • 5 Vegeu també





Carrosseries


Un automòbil de turisme en pot tenir una, dues o tres fileres de seients i un maleter per transportar objectes, principalment equipatge. Existeixen diversos tipologies de carrosseria, com ara hatchback, liftback, sedan o familiar, així com els automòbils esportius amb carrosseries de tipus cupè o descapotable.



Diferències amb altres automòbils


El terme "automòbil de turisme" contrasta amb el de "vehicle mixt", que es refereix als vehicles destinats al transport de persones o mercaderies, de forma simultània o no. Dins d'aquest grup s'hi engloben vehicles com ara camioneta, furgoneta o monovolum.


Així mateix, un autocar, encara que també està destinat al transport de persones, disposa de gran capacitat de places.[6] El terme "autobús" pot utilitzar-se per referir-se a un autocar o per referir-se a un automòbil de servei públic que realitza un itinerari regularment.[7]



Ús en automobilisme


Els automòbils de turisme presenten modificacions respecte als de producció per ser utilitzats en competicions d'automobilisme. S'utilitzen habitualment en disciplines com ara ral·lis i rallycross. Tanmateix, en parlar de carreres de turismes hom es refereix a automobilisme de velocitat. El Deutsche Tourenwagen Masters i el Campionat Mundial de Turismes són dos dels campionats de turismes més populars a Europa; a l'Argentina ho són el TC 2000 i el Top Race.



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Automòbil de turisme Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ 1,01,1 «Automóvil», en Diccionario de la Lengua Española (22ª ed.). Real Academia Española (2001). Consultado el 2 de junio de 2009.


  2. ↑ «Turismo», en Diccionario de la Lengua Española (22ª ed.). Real Academia Española (2001). Consultado el 2 de junio de 2009.


  3. ↑ Ministerio de la Presidencia (26-1-1999). «Anexo II. Definiciones y categorías de los vehículos», en Real Decreto 2822/1998, de 23 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento General de Vehículos. BOE n.º 22/1999. Consultado el 4 de mayo de 2009.


  4. ↑ «Coche», en Diccionario de la Lengua Española (22ª ed.). Real Academia Española (2001). Consultado el 2 de junio de 2009.


  5. ↑ «Carro», en Diccionario de la Lengua Española (22ª ed.). Real Academia Española (2001). Consultado el 2 de junio de 2009.


  6. ↑ «Autocar», en Diccionario de la Lengua Española (22ª ed.). Real Academia Española (2001). Consultado el 2 de junio de 2009.


  7. ↑ «Autobús», en Diccionario de la Lengua Española (22ª ed.). Real Academia Española (2001). Consultado el 2 de junio de 2009.




Vegeu també


  • Classificació dels automòbils















-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more