Uròpod














La cua de l'escamarlà (Nephrops norvegicus). Els uròpodes flanquegen el tèlson; és visible una sutura transversal (dièresi) a l'exòpode (part exterior) de cada uròpode.

La cua de l'escamarlà (Nephrops norvegicus). Els uròpodes flanquegen el tèlson; és visible una sutura transversal (dièresi) a l'exòpode (part exterior) de cada uròpode.

La cua de l'escamarlà (Nephrops norvegicus). Els uròpodes flanquegen el tèlson; és visible una sutura transversal (dièresi) a l'exòpode (part exterior) de cada uròpode.




Els uròpodes són apèndixs posteriors que es troben en una gran varietat de crustacis. Es troben a continuació de l'abdomen (o pleon) i són laminars en la majoria dels grups.[1]


Solen tenir funcions en la locomoció.




Contingut






  • 1 Definició


  • 2 Forma


  • 3 Funció


  • 4 Espècies


  • 5 Referències





Definició


Sovint es defineixen els uròpodes com els apèndixs de l'últim segment corporal d'un crustaci.[1] Una definició alternativa suggerida per Frederick R. Schram restringeix el terme a aquelles estructures derivades del segment abans del segment anal (el segment que conté l'anus).[1] Sota aquesta última definició, els apèndixs del segment anal són caudal rami, que són anàlegs als uròpodes.[1]



Forma


Els uròpodes solen ser birramis, que comprenen un endopodi i un exopodi. L'exopodi és generalment el més gran, i es pot dividir en dos per una sutura transversal coneguda com la «dièresi».[2][3]


Els uròpodes estan formats per quatre peces:



  • 2 exopodis (els més externs)

  • 2 endopodis (els més interns, entre els exopodis i el tèlson).


Generalment, els amfípodes tenen tres parells d'uròpodes.


En la majoria dels peracàrids, Bathynellacea i Cumacea, els uròpodes tenen forma de bastó



Funció


Els uròpodes poden treballar en coordinació amb el tèlson per formar una «cua de ventall» o «ventall caudal», utilitzant aquests apèndixs per ajudar-se en els seus desplaçaments (natació), ja que amb un moviment brusc de l'abdomen, tèlson i els uròpodes, aconsegueixen propulsar-se ràpidament cap enrere.[4]


En el bernat ermità (Paguroidea), els uròpodes serveixen com a elements de retenció.


En gairebé tots de crancs i en alguns litòdids, els uròpodes es reabsorbeixen en l'edat adulta.



Espècies


Tots els decàpodes (amb l'excepció de la majoria dels Brachyura) presenten uròpodes: palinurs, dendrobranquiats, estenopodideus, carideus, astacideus, talassinideus, etc...



Referències





  1. ↑ 1,01,11,21,3 Meisch. «On the origin of the putative furca of the Ostracoda Crustacea». A: Renate Matzke-Karasz, Koen Martens & Michael Schudack. Ostracodology – Linking Bio- and Geosciences: Proceedings of the 15th International Symposium on Ostracoda, Berlin, 2005 (en anglès). 585.1. Springer, 2007, p. 181–200 (Developments in Hydrobiology 197). DOI 10.1007/s10750-007-0637-2. ISBN 9781402064173. 


  2. ↑ «Diaeresis». Crustacea Glossary. Dean Pentscheff. [Consulta: 28 juny 2012].


  3. ↑ S. S. Lal. «Palaemon malcolmsonii». A: Practical Zoology: Invertebrate. Rastogi Publications, 2009, p. 395–403. ISBN 978-81-7133-924-2. 


  4. ↑ «Uropod». Crustacea Glossary. Dean Pentscheff. [Consulta: 28 juny 2012].








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more