Arsenit




Els arsenits són els òxids d'arsènic que tenen un estat d'oxidació de III+. Rarament apareixen espontàniament a la natura. Tanmateix, es poden produir per síntesi i normalment s'usen industrialment com plaguicides.[1] Històricament han jugat un paper important com pigments verd-blau per la pintura, com el verd de París o el verd de Scheele abans de ser substituïts per compostos menys tòxics.




Contingut






  • 1 Descripció


  • 2 Jaciments naturals


  • 3 Toxicitat


  • 4 Referències


  • 5 = Bibliografia





Descripció


Els arsenits són compostos químics que contenen un oxoanió arsènic on l'arsènic té un estat d'oxidació +3. IUPAC recomana que els compostos arsenits rebin el nom d'arsenat(III), per exemple orto-arsenit s'anomena trioxidoarsenat(III).


Existeixen 2 àcids arseniosos: l'àcid orto-arseniós i l'àcid meta-arseniós.


Ions arsenit:



  • ió dihidrogenoorto-arsenit o dihidrogenoarsenit: H2AsO3-

  • ió hidrogenoorto-arsenit o hidrogenoarsenit: HAsO32-

  • ió arsenit: AsO33-

  • ió meta-arsenit: AsO2-



Jaciments naturals


Localitzacions conegudes de minerals amb arsenit:



  • Al complex skarn de manganès a Långban (Suècia

  • als substrats polimetàl·lics de Tsumeb a Namíbia.


Els radicals més correntment observats són:


  • l'anió AsO33- present per exemple a la reinerita (Zn3(AsO3)2).

S'ha observat un anió de diarsenit a la leiteita (Zn[As2O4]) et a la paulmooreita Pb[As2O5].


Existeixen arsenits més complexos per exemple a la schneiderhöhnita Fe2+Fe3+3[As5O13] i la ludlockita PbFe3+4As10O22[2] · [3] · .[4]



Toxicitat


Els arsenits són verins pels animals i els humans i per a la majoria de les plantes.[5]


Per les poques plantes que se sap que són tolerants a l'arsènic, l'arsenit és menys perillós que l'arseniat.



Referències




  1. ↑ INRS, 2006 Arsenic et composés minéraux Fiche établie par les services techniques et médicaux de l'INRS, édition 2006


  2. ↑ Mindat


  3. ↑ Handbook of Mineralogy


  4. ↑ Webmineral


  5. ↑ Ullrich-Eberius CI, Sanz A, Novacky AJ. 1989. Evaluation of arsenate- and vanadate-associated changes of electrical membrane potential and phosphate transport in Lemna gibba G1. Journal of Experimental Botany 40: 119–128 (Résumé)





= Bibliografia





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arsenit Modifica l'enllaç a Wikidata

=




  • Fiches internationales de sécurité chimique 1213 - Arsénite de potassium (Métaarsénite de potassium. Arsonate de potassium KAsO2...) avis du comité de révision du PISSC


  • Fiches internationales de sécurité chimique 1211 - Arsénite de cuivre (Orthoarsénite de cuivre. Arsonate de cuivre AsHO3Cu ..).


  • Fiches internationales de sécurité chimique 1241 - Arsénite ferrique Pentahydrate (As2Fe2O6.Fe2O3.5H2O).


  • (anglès) Quéméneur M, Cébron A, Billard P, Battaglia-Brunet F, Garrido F, Leyval C, Joulian C. (2010), Population structure and abundance of arsenite-oxidizing bacteria along an arsenic pollution gradient in waters of the upper Isle River Basin, France.; Appl Environ Microbiol. 2010 Jul; 76(13):4566-70. Epub 2010 May 7.




-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more