Trocantèrids















































Infotaula d'ésser viuTrocantèrids
Trochanteriidae

Platyoides00.jpg
Platyoides sp.




Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Subfílum Chelicerata
Classe Arachnida
Ordre Araneae
Família
Trochanteriidae
Karsch, 1879.[1]
Diversitat

21 gèneres, 167 espècies.[2]

Distribució


Distribution.trochanteriidae.1.png


Modifica les dades a Wikidata

Els trocantèrids (Trochanteriidae) són una família d'aranyes araneomorfes descrita per F. Karsch el 1879.[1]


Molts gèneres són endèmics d'Austràlia. Doliomalus ho és de Xile, i Trochanteria es troba a l'Argentina, Paraguai i Brasil. Olin és pròpia de Sulawesi i de l'Illa Christmas. Les espècies de Plator viuen a la Xina, Índia, Corea i Japó. Les de Platyoides es troben a l'Àfrica meridional, Madagascar i les Illes Canàries. Una espècie, Platyoides walteri, va ser introduïda a Austràlia.[2]


El 2018, d'acord amb Azevedo et al, els membres de la subfamília Hemicloeinae (gèneres Hemicloea i Vectius) van ser transferides des dels gnafòsids (Gnaphosidae) als trocantèrids.[3]




Contingut






  • 1 Sistemàtica


    • 1.1 Fòssils


    • 1.2 Superfamília




  • 2 Referències


    • 2.1 Bibliografia




  • 3 Enllaços externs


  • 4 Vegeu també





Sistemàtica


Segons el World Spider Catalog amb data de 20 de gener de 2019, aquesta família té reconeguts 21 gèneres i 167 espècies de les quals 26 pertanyen al gènere Desognaphosa.[2] El creixement dels darrers anys és rellevant, ja que el 27 de novembre de 2006 hi havia reconeguts 18 gèneres i 149 espècies. Els 21 gèneres són:[2]





  • Boolathana Platnick, 2002 (Austràlia)


  • Desognanops Platnick, 2008


  • Desognaphosa Platnick, 2002 (Austràlia)


  • Doliomalus Simon, 1897 (Xile)


  • Fissarena Henschel, Davies & Dickman, 1995 (Austràlia)


  • Hemicloea Thorell, 1870


  • Hemicloeina Simon, 1893 (Austràlia)


  • Longrita Platnick, 2002 (Austràlia)


  • Morebilus Platnick, 2002 (Austràlia)


  • Olin Deeleman-Reinhold, 2001 (Sulawesi, Illa Christmas)


  • Plator Simon, 1880 (Xina, Índia, Corea, Japó)


  • Platorish Platnick, 2002 (Austràlia)


  • Platyoides O. P-Cambridge, 1890 (Àfrica, Madagascar)


  • Pyrnus Simon, 1880 (Austràlia, Nova Caledònia)


  • Rebilus Simon, 1880 (Austràlia)


  • Tinytrema Platnick, 2002 (Austràlia)


  • Trachycosmus Simon, 1893 (Austràlia)


  • Trachyspina Platnick, 2002 (Austràlia)


  • Trachytrema Simon, 1909 (Austràlia)


  • Trochanteria Karsch, 1878 (Sud-amèrica)


  • Vectius Simon, 1897




Fòssils


Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeixen els següents gèneres fòssils:[4]





  • †Eotrochanteria Wunderlich, 2004


  • †Sosybius C. L. Koch & Berendt, 1854


  • †Thereola Petrunkevitch, 1955


  • †Trochanteridromulus Wunderlich, 2004


  • †Trochanteridromus Wunderlich, 2004


  • †Veterator Petrunkevitch, 1963




Superfamília


Els trocantèrids havien format part dels gnafosoïdeus (Gnaphosoidea), una superfamília formada per set famílies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espècies els gnafòsids (1.975) i els prodidòmids (299). Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[5][6]



Referències





  1. ↑ 1,01,1 Karsch, F. (1879d). Arachnologische Beitrage. Zeitschrift für die Gesammten Naturwissenschaften 52: 534-562.


  2. ↑ 2,02,12,22,3 (anglès) Referència World Spider Catalog : Trochanteriidae +base de dades
    . Accés el 20 de gener de 2019


  3. ↑ Azevedo, G. H. F, Griswold, C. E. & Santos, A. J. (2018b). Systematics and evolution of ground spiders revisited (Araneae, Dionycha, Gnaphosidae). Cladistics 34(6): 579-626. doi:10.1111/cla.12226 (p. 612)


  4. ↑ Dunlop, J. A., Penney, D. & Jekel, D. 2018. "A summary list of fossil spiders and their relatives". A World Spider Catalog. Natural History Museum Bern, online a http://wsc.nmbe.ch, versió 19.0. Accés el 13 de desembre de 2018.


  5. ↑ Coddington, 2005, p. 24.


  6. ↑ World Spider Catalog, 2018.




Bibliografia




  • Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 

  • World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].

  • Platnick, N.I. (2002): "A revision of the Australasian ground spiders of the families Ammoxenidae, Cithaeronidae, Gallieniellidae, and Trochanteriidae (Araneae, Gnaphosoidea)". Bulletin of the AMNH 271 PDF (26Mb) Abstract



Enllaços externs


  • Foto de Platyoides sp. de Sud-àfrica


Vegeu també












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies


  • Gnafosoïdeu

  • Llista d'espècies de trocantèrids

  • Classificació de les aranyes











-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more