Premi Planeta


































Infotaula de premiPremi Planeta
Tipus
premi literari
Epònim
literatura espanyola
Concedit per
Editorial Planeta
País
Espanya
Inici
1952
Web oficial
Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

El Premi Planeta és un premi de novel·la atorgat des de l'any 1952 per l'editorial Planeta reservat a originals escrits en llengua castellana. Després del Premi Nobel de Literatura, és el concurs literari més ben dotat del món amb 601.000 euros (2006) i s'atorga el 15 d'octubre de cada any a Barcelona. El jurat està format per escriptors i crítics de literatura, així com el president de l'editorial Planeta, i des de 1974 a més de recompensar econòmicament el premi guanyador també es recompensa el finalista.



Guanyadors i finalistes































































































































































































































































































































































































































































































Any
 Guanyador
 Obra
 Finalista
 Obra
1952 Juan José Mira En la noche no hay caminos Severiano Fernández Nicolás
Tierra de promisión
1953 Santiago Lorén Esteban Una casa con goteras Antonio Ortiz Muñoz
Otros son los caminos
1954 Ana María Matute Pequeño teatro Ignacio Aldecoa
El fulgor y la sangre
1955 Antonio Prieto Tres pisadas de hombre Mercedes Salisachs
Carretera intermedia
1956 Carmen Kurtz El desconocido Raúl Grien
A fuego lento
1957 Emilio Romero La paz empieza nunca Elisa Brufal
Siete puertas
1958 Fernando Bermúdez de Castro Pasos sin huellas Julio Manegat
La ciudad amarilla
1959 Andrés Bosch Vilalta La noche José María Castillo
El grito de la paloma
1960 Tomás Salvador El atentado Manuel San Martín
El borrador
1961 Torcuato Luca de Tena La mujer de otro Sempronio (pseudònim d'Andreu Avel·lí Artís)
La oración del diablo
1962 Ángel Vázquez Se enciende y se apaga una luz Juan Antonio Usero
El pozo de los monos
1963 Lluís Romero i Pérez El cacique Víctor Chamorro
El santo y el demonio
1964 Concha Alós Las hogueras Vizarco (pseudónimo de Víctor Chamorro)
El adúltero y Dios
1965 Rodrigo Rubio Puertas Equipaje de amor para la tierra Julio Manegat
Spanish Show
1966 Marta Portal Nicolás A tientas y a ciegas Santiago Moncada
El stress
1967 Ángel María de Lera Las últimas banderas Eugenio Juan Zappietro
Tiempo de morir
1968 Manuel Ferrand Murillo Con la noche a cuestas
Pedro Entenza (Cuba)
No hay aceras
1969 Ramón J. Sender En la vida de Ignacio Morel Manuel Scorza
Redoble por Rancas
1970
Marcos Aguinis (Argentina)		 La cruz invertida Luis de Castresana
Retrato de una bruja
1971 Josep Maria Gironella Condenados a vivir Ramiro Pinilla
Seno
1972
Jesús Zárate Moreno (pòstum)
 La cárcel Hilda Perera
El sitio de nadie
1973 Carlos Rojas Azaña Mercedes Salisachs
Adagio confidencial
1974 Xavier Benguerel Icaria, Icaria... Pedro de Lorenzo
Gran café
1975 Mercedes Salisachs La gangrena Víctor Alba
El pájaro africano
1976 Jesús Torbado Carro En el día de hoy Alfonso Grosso
La buena muerte
1977 Jorge Semprún Autobiografía de Federico Sánchez Ángel Palomino
Divorcio para una virgen rota
1978 Juan Marsé La muchacha de las bragas de oro Alfonso Grosso
Los invitados
1979 Manuel Vázquez Montalbán Los mares del Sur Fernando Quiñones
Las mil noches de Hortensia Romero
1980 Antonio Larreta Volavérunt Juan Benet
El aire de un crimen
1981 Cristóbal Zaragoza Y Dios en la última playa José María del Val
Llegará tarde a Hendaya
1982 Jesús Fernández Santos Jaque a la Dama Fernando Schwartz
La conspiración del Golfo
1983 José Luis Olaizola Sarriá La guerra del general Escobar Fernando Quiñones
La canción del pirata
1984 Francisco González Ledesma Crónica sentimental en rojo Raúl Guerra Garrido
El año del wolfram
1985 Juan Antonio Vallejo-Nágera Yo, el rey Francisco Umbral
Pío XII, la escolta mora y un general sin un ojo
1986 Terenci Moix No digas que fue un sueño Pedro Casals
La jeringuilla
1987 Juan Eslava Galán En busca del unicornio Fernando Fernán Gómez
El mal amor
1988 Gonzalo Torrente Ballester Filomeno, a mi pesar Ricardo de la Cierva
El triángulo. Alumna de la libertad
1989 Soledad Puértolas Queda la noche Pedro Casals
Las hogueras del rey
1990 Antonio Gala El manuscrito carmesí Fernando Sánchez Dragó
El camino del corazón
1991 Antonio Muñoz Molina El jinete polaco Néstor Luján
Los espejos paralelos
1992 Fernando Sánchez Dragó La prueba del laberinto Eduardo Chamorro
La cruz de Santiago
1993
Mario Vargas Llosa (Perú)		 Lituma en los Andes Fernando Savater
El jardín de las dudas
1994 Camilo José Cela La cruz de San Andrés Ángeles Caso
El peso de las sombras
1995 Fernando G. Delgado La mirada del otro Lourdes Ortiz
La fuente de la vida
1996 Fernando Schwartz Girón El desencuentro Zoé Valdés
Te di la vida entera
1997 Juan Manuel de Prada Blanco La tempestad Carmen Rigalt
Mi corazón que baila con espigas
1998 Carmen Posadas Pequeñas infamias José María Mendiluce
Pura vida
1999 Espido Freire Melocotones helados Nativel Preciado
El egoísta
2000 Maruja Torres Mientras vivimos Salvador Compán
Cuaderno de viaje
2001 Rosa Regàs La canción de Dorotea Marcela Serrano
Lo que está en mi corazón
2002 Alfredo Bryce Echenique El huerto de mi amada Maria de la Pau Janer
Las mujeres que hay en mí
2003
Antonio Skármeta (Chile)		 El baile de la Victoria Susana Fortes
El amante albanés
2004 Lucía Etxebarria Un milagro en equilibrio Ferran Torrent
La vida en el abismo
2005 Maria de la Pau Janer Pasiones romanas Jaime Bayly
Y de repente, un ángel
2006 Álvaro Pombo La fortuna de Matilda Turpin Marta Rivera de la Cruz
En tiempo de prodigios
2007 Juan José Millás El mundo Boris Izaguirre
Villa Diamante
2008 Fernando Savater La Hermandad de la Buena Suerte Ángela Vallvey
Muerte entre poetas
2009 Ángeles Caso
Contra el viento[1]
 Emilio Calderón
La bailarina y el inglés[2]
2010 Eduardo Mendoza
Riña de gatos. Madrid 1936[3]
 Carmen Amoraga
El tiempo mientras tanto
2011 Javier Moro Lapierre
El imperio eres tú[4]
 Inma Chacón
Tiempo de arena[4]
2012 Lorenzo Silva
La marca del meridiano[5](7ª parte de la serie Bevilacqua)
 Mara Torres
La vida imaginaria
2013 Clara Sánchez El cielo ha vuelto Ángeles González-Sinde
El buen hijo
2014 Jorge Zepeda Patterson Milena o el fémur más bello del mundo Pilar Eyre
Mi color favorito es verte
2015 Alicia Giménez Bartlett Hombres desnudos Daniel Sánchez Arévalo
La isla de Alice
2016 Dolores Redondo Todo esto te daré Marcos Chicot
El asesinato de Sócrates
2017 Javier Sierra El fuego invisible Cristina López Barrio
Niebla en Tánger
2018 Santiago Posteguillo Yo, Julia Ayanta Barilli
Un mar violeta oscuro


Referències





  1. ↑ Ángeles Caso gana el Premio Planeta 2009


  2. ↑ Emilio Calderón, la apuesta por la novela histórica


  3. ↑ Eduardo Mendoza aterriza en el Planeta


  4. ↑ 4,04,1 europapress.es: Javier Moro gana el Premio Planeta 2011 e Inmaculada Chacón queda finalista


  5. ↑ Lorenzo Silva, ganador del Planeta por 'La marca del meridiano'




Enllaços externs


  • Pàgina web del Premi Planeta



-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more