Universitat de Pavia








Crystal128-pipe.svg
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.






































Infotaula d'organitzacióUniversitat de Pavia

Aula magna-University-Pavia-Italy.jpg
Aula Magna

Dades bàsiques
Tipus entitat
universitat
Història
Fundació
1361 (Gregorià)
Membre de
Grup Coïmbra
ORCID
Organització i govern

Seu central Vista-down.png


  • Pavia, Itàlia

  • 45° 11′ 12″ N, 9° 09′ 23″ E / 45.1867°N,9.1565°E / 45.1867; 9.1565
Rector
Fabio Rugge Tradueix


Web
Lloc web oficial






Mapa ubicació seu principal




 





Modifica les dades a Wikidata

La Universitat de Pavia (en italià Università degli Studi di Pavia, UNIPV) és una universitat situada a Pavia (Itàlia). Fou fundada l'any 1361 i està organitzada en 9 facultats:



  • Facultat d'Economia

  • Facultat d'Enginyeria

  • Facultat de Ciències físiques, Naturals i Matemàtiques

  • Facultat de Ciències polítiques

  • Facultat de Dret

  • Facultat de Farmàcia

  • Facultat d'Humanitats

  • Facultat de Medicina

  • Facultat de Musicologia



Història


La Universitat de Pavia és una de les més antigues d'Europa. Un edicte del rei Lotari cita una institució d'educació superior a Pavia ja establerta l'any 825. Aquesta institució, antigament dedicada principalment a dret canònic i civil, així com a estudis de teologia, fou elegida llavors com un centre educatiu de primera línia al nord d'Itàlia.


Ampliada i renovada pel duc de Milà, Gian Galeazzo Visconti, es convertí en la Universitat del Ducat, establerta oficialment com un Studium Generale per l'emperador Carles IV el 1361.


Durant els següents segles, la fama de la Universitat de Pavia es va incrementar dins i fora d'Itàlia. La presència d'homes cultes i científics com Gerolamo Cardano, Alessandro Volta, Camillo Golgi o Ugo Foscolo, juntament amb l'historial educatiu de la Universitat, n'incrementaren el bon nom.



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat de Pavia Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Universitat de Pavia - Pàgina oficial (italià)









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more