Guadalupe (França)













































































































Infotaula de geografia políticaGuadalupe

Guadeloupe (fr)










Bandera de Guadalupe (França) Escut de Guadalupe (França)
bandera de Guadalupe escut de Guadalupe

Pointe de la Petite-Tortue.JPG


Localització







Guadeloupe in France 2016.svg

16° 15′ 00″ N, 61° 35′ 00″ O / 16.25°N,61.583333333333°O / 16.25; -61.583333333333



Estat França
Capital
Basse-Terre
Conté la localitat

Població
Total
397.990 (2015)
• Densitat
244,47 hab/km²
Geografia
Part de
Petites Antilles i Illes de Sotavent
Superfície
1.628 km²
Punt més alt
La Grande Soufrière Tradueix  (1.467 m)
Organització política
Òrgan legislatiu
Consell Regional de la Guadalupe
• Cap de govern
Ary Chalus (2015)
Economia

euro (EUR)
Identificador descriptiu
Zona horària
UTC−04:00
Domini de primer nivell
.gp
Prefix telefònic
+590
Número de telèfon d'emergències
112

Codi país
GP
ISO 3166-2
FR-GP
Codi NUTS
FRA1
Codi de departament INSEE
971
Codi de regió INSEE
01
Altres


Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Guadalupe (en francès i oficialment Guadeloupe, en crioll Gwadloup) és una illa i un arxipèlag que forma una regió i departament d'ultramar (ROM-DOM) francès. Situat a les Petites Antilles, entre el mar Carib a l'oest i l'oceà Atlàntic a l'est, és separat de les illes de Montserrat i Antigua, al nord, pel pas de Guadalupe, i de Dominica, al sud, pel pas de Dominica. Es considera una regió ultraperifèrica de la Unió Europea.


L'arxipèlag té 1.628 km2 i 400.736 habitants (segons l'estimació del 2006). La capital és Basse-Terre, a l'illa homònima, si bé la ciutat principal és Pointe-à-Pitre, a l'illa de Grande-Terre.


El nom Guadeloupe és la versió francesa de l'espanyol Guadalupe, ja que Colom, quan hi va arribar el 14 de novembre del 1493, va anomenar l'illa Santa María de Guadalupe de Extremadura, en honor del monestir homònim extremeny.




Contingut






  • 1 Geografia


  • 2 Història


  • 3 Govern


  • 4 Partits polítics


  • 5 Referències


  • 6 Vegeu també





Geografia




Mapa de Guadalupe




La Soufrière


L'illa de Guadalupe la formen dues parts, Basse-Terre i Grande-Terre, separades per un estret canal anomenat la Rivière Salée, és a dir, "el riu salat", que dóna a l'illa una forma de papallona. Basse-Terre, que de fet és la més alta, té un relleu abrupte i volcànic, amb un volcà actiu, la Soufrière. En canvi, Grande-Terre, que és la més petita, presenta turons arrodonits (dits "mornes") i planes extenses. L'arxipèlag de Guadeloupe inclou les illes adjacents de La Désirade, Les Saintes i Marie-Galante.


Més cap al nord, Saint-Barthélemy i la part francesa de l'illa de Sant Martí van ser incloses també en el departament de Guadalupe, però el 7 de desembre del 2003 aquests dos territoris van decidir per referèndum d'esdevenir una col·lectivitat d'ultramar, estatut que es va adoptar oficialment el 22 de febrer del 2007.



Història


Cristòfol Colom, quan hi va arribar el 14 de novembre del 1493, anomenant l'illa com l'illa de Santa María de Guadalupe de Extremadura, en honor del monestir homònim extremeny. Fou ocupada en 1635 en nom de França per la Compagnie des Îles de l'Amérique.[1]



Govern


L'arxipèlag forma una "col·lectivitat territorial d'ultramar". Un prefecte nomenat per París és l'alta representació estatal i un Consell Regional de 41 membres escollits per sufragi universal nomena un cap de govern que deté el poder executiu. Tenen competències en educació primària i secundària, govern local, comerç, desenvolupament i audiovisuals, però no res en defensa ni en política monetària. Es divideix en dos districtes:




  • Districte de Basse-Terre, que comprèn 17 cantons i 18 municipis


  • Districte de Pointe-à-Pitre, que comprèn 23 cantons i 14 municipis


Envia dos diputats i dos senadors a l'Assemblea Nacional Francesa.



Partits polítics


Hi ha alguns partits polítics de caràcter independentista:



  • Union Populaire pour la Liberation de Guadeloupe (UPLG)


Referències




  1. ↑ Bonnassieux, Louis Jean Pierre Marie. Les grandes compagnies de commerce: étude pour servir à l'histoire de la colonisation (en francès). Ayer Publishing, 1969. ISBN 0833703374. 



Vegeu també












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Literatura franco-antillana

  • La Deseada













-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more