Francisco Serrão
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14?? Regne de Portugal |
| Mort | 1521 Ternate |
| Nacionalitat | Portuguès |
| Es coneix per | Primer eruopeu conegut en navegar més enllà de Malaca, a través d'Indonèsia i les Índies. |
| Activitat | |
| Ocupació | Explorador, soldat |
 | |
Francisco Serrão (? - Ternate, 1521) va ser un explorador portuguès i cosí de Fernão de Magalhães. El 1512 es va convertir en el primer europeu a viatjar més enllà de Malaca, a través d'Indonèsia cap a les "Illes de les Espècies". S'alià amb el sultà Bayan Sirrullah que governava a Ternate, convertint-se en el seu assessor personal. Es quedà a viure a Ternate, on morí al mateix temps que Magalhães.
Viatge a les Índies
Serrão va servir com a capità al vaixell Sabaia,[1] un dels tres vaixells de l'expedició encapçalada per António de Abreu, i enviada des de Malaca per Afonso de Albuquerque per trobar les "Illes de les Espècies" el 1511.[1][2] Banda era l'única font de nou moscada i macís, espècies emprades com a saboritzants, en medicaments, conservants i que eren molt valorades als mercats europeus. El portuguesos va tractar de dominar la font, en lloc de dependre dels comerciants àrabs que les venien al venecians a preus exorbitants.
Amb una tripulació de 120 portuguesos i 60 esclaus foren guiats per pilots malais, reclutats per guiar-los a través de Java, les Illes Petites de la Sonda i Ambon, a les illes de Banda, on van arribar a principis de 1512.[3][4] Un cop a Gresik, Java, es va casar amb una dona javanesa que l'acompanyà en la resta del viatge.[5] El 1512 el seu vaixell va naufragar, però pogué arribar fins a l'illa de Luco-Pino, al nord d'Ambon. L'expedició va romandre a la zona al voltant d'un mes, comprant i omplint el vaixell amb nou moscada i clau d'espècia, en el que havia de ser un pròsper negoci.[3] Posteriorment Abreu navegà cap a Ambon mentre el vaixell de Serrão s'avançava cap a les Moluques, però naufragà a Ternate. Allà passà a exercir d'assessor personal del sultà Bayan Sirrullah, un dels poderosos senyors que controlaven el comerç de les espècies, alhora que decidia quedar-s'hi a viure, sense fer cap mena d'esforç en tornar a Malaca.[6]
Darrers anys
Les cartes de Serrão a Fernão de Magalhães, portades a Portugal a través de Malaca, en què es descriuen les Illes de les Espècies, ajudaren a Magalhães a convèncer la Corona castellana per finançar el seu viatge de circumnavegació.[7] Abans que ambdós poguessin trobar-se a les Moluques, Serrão morí en circumstàncies misterioses a Ternate, quasi al mateix temps que Magalhães moria en la batalla a les Filipines.[6] Una teoria suggereix que Serrão fou enverinat pel sultà de Ternate.[7]
Referències
↑ 1,01,1 Ricklefs, M.C.. A History of Modern Indonesia since c.1300. 2nd. Londres: Macmillan, 1991, p. 24. ISBN 0-333-57689-6.
↑ Hannard, Willard A. Indonesian Banda: Colonialism and its Aftermath in the Nutmeg Islands. Bandanaira: Yayasan Warisan dan Budaya Banda Naira, 1991, p. 7–8.
↑ 3,03,1 Hannard (1991), page 7
↑ Milton, Giles. Nathaniel's Nutmeg. Londres: Sceptre, 1999, p. 5, 7. ISBN 978-0-340-69676-7.
↑ Paramita R. Abdurachman «'Niachile Pokaraga' A Sad Story of a Moluccan Queen». Modern Asian Studies, 22, 3, 1988, pàg. 571–592. DOI: 10.1017/S0026749X00009690. JSTOR: 312598.
↑ 6,06,1 Duarte Barbosa; Mansel Longworth Dames; Fernão de Magalhães. The book of Duarte Barbosa : an account of the countries bordering on the Indian Ocean and their inhabitants. New Delhi: Asian Educational Services, 1989. ISBN 81-206-0451-2.
↑ 7,07,1 Hannard (1991), pàg. 8
