Ngtjyty

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Una toxina (del grec: τοξικόν, toxikon, verí per usar en les fletxes) és una substància verinosa produïda per cèl·lules o organismes vius que és farmacològicament activa a concentracions molt baixes. Les toxines poden ser molècules petites, pèptids o proteïnes, i poden causar intoxicació per contacte o absorció pels teixits biològics interaccionant amb les macromolècules biològiques com els enzims o receptors cel·lulars. Les toxines varien de manera important en la seva potència, i van des de verins menors i aguts (com el del punxó d'una abella) fins a verins que són mortals gairebé immediatament (com la toxina botulínica). Les biotoxines varien molt en objectiu i mecanisme, i poden ser molt complexes (el verí dels cargols Conidae conté dotzenes de petites proteïnes, i cadascuna ataca un canal nerviós o receptor específic) o relativament pobres en proteïnes.

Toxines marines

Una toxina marina és un conjunt heterogeni de compostos produïts majoritàriament per algunes espècies de microalgues marines, principalment del grup dels dinoflagel·lats i diatomees. Aquests compostos suposen un risc alimentari en acumular-se en organismes marins de consum, i donen lloc a diferents quadres i graus d'intoxicació (des de símptomes lleus fins a la mort) depenent de la naturalesa de la toxina consumida, de la concentració i de les característiques del consumidor afectat.

Tradicionalment, les biotoxines marines s'han agrupat i legislat per la seva simptomatologia i per l'organisme vector mitjançant el consum del qual s'ha produït la intoxicació, si bé a mesura que es va aprofundint en el coneixement d'aquests compostos es proposen noves terminologies (per exemple, per al grup que s'anomenava toxines diarreiques actualment es proposa el terme més ampli toxines lipofíliques, dins del qual es trobarien les diarreiques, entre altres), tècniques associades, etc. Així, les biotoxines marines se solen agrupar en:

Toxines amnèsiques (amnesic shellfish poisoning, ASP)

La intoxicació amnèsica o intoxicació per àcid domoic està produïda per una toxina que actua com a agonista de l'àcid glutàmic, neurotransmissor del sistema nerviós central. Es troba en certes varietats de la diatomea nitzschia i provoca alteracions digestives, i en casos greus mareig, desorientació, pèrdua de memòria, alteracions respiratòries i coma.

Toxines diarreiques (diarrhoeic shellfish poisoning, DSP)

Causada per l'àcid acadoic de l'enterotoxines produïdes pels gèneres Dinophysis i Prorocentrum. Ingerides amb els mol·luscs, provoquen símptomes gastrointestinals.

Toxines paralitzants (paralytic shellfish poisoning, PSP)

Està produïda per cert gènere de dinoflagel·lats Alexandrium, Gonyaulax, Gymnodinium i que contenen saxitoxines que, ingerides amb els mol·luscs, provoquen la paràlisi de les extremitats en un grau que depèn del tipus de toxina implicada, la quantitat ingerida i la capacitat per eliminar-la.

Toxines neurotòxiques (neurotoxic shellfish poisoning, NSP)

Produïda per Gymnodinium breve, que conté brevetoxina, produeix una intoxicació per consum de mol·luscs que cursa amb paràlisi lleugera dels membres, símptomes gastrointestinals i broncoespasme.

Azaspiràcids (azaspiracid shellfish poisoning, AZP)

La intoxicació per azaspiràcids (AZP) és causada per un grup de biotoxines marines AZA integrat per uns vint anàlegs dels quals els més importants són AZA 1, AZA 2 i AZA 3. Aquestes biotoxines provoquen una síndrome tòxica que es caracteritza en éssers humans pels símptomes com ara nàusees, vòmits, diarrees greus i espasmes d'estómac (similars als de les intoxicacions diarreiques per mariscs, DSP). Des de 1996, s'han identificat diversos incidents d'AZP a Irlanda i també s'han detectat en mol·luscs a Noruega i traces a França i Espanya.

Ciguatoxines (ciguatera fish poisoning, CFP)

Aquesta intoxicació, freqüent en països càlids, és provocada pel consum de peix de roca i peixos d'aigües tropicals que s'alimenten de dinoflagel·lats, com la barracuda, la morena, l'anguila negra, l'anfós negre, que contenen una neurotoxina, la ciguatoxina, resistent als fluids gàstrics i a l'escalfor i la congelació.

Palitoxines (PITX)

El grup de les palitoxines són les biotoxines marines que han estat detectades principalment en zoantaris marins (coralls tous) del gènere Palythoa i dinoflagelats bentònics del gènere Ostreopsis. Les toxines del grup PITX es van descriure per primera vegada a Hawaii i al Japó, encara que actualment estan distribuïdes per tot el món. Recentment, s'ha informat de floracions d’Ostreopsis spp. en quatre països europeus: França, Grècia, Itàlia i Espanya. L'aparició d’Ostreopsis spp. pot comportar la contaminació d'espècies de mol·luscs destinats al consum humà. Les toxines del grup PITX són compostos polihidroxilats complexos amb àrees hidròfiles i lipòfiles. Els signes i símptomes d'intoxicació per toxines del grup PITX no estan ben definits, però inclouen miàlgia i debilitat, que poden anar acompanyats de febre, nàusees i vòmits. Els casos mortals són rars.

Vegeu també

• Bacteriocina


• Pierre Adolphe Piorry

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toxina

Viccionari