Ngtjyty

Per a altres significats, vegeu «Consell Internacional d'Arxius».

Agència Central d'Intel·ligència

Central Intelligence Agency - CIA
Lema	"Coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures." Jo 8:32)[1]
Dades bàsiques
Abreviació	CIA
Tipus entitat	Servei d'intel·ligència
Sector	Contraespionatge i espionatge
Forma jurídica	agència independent del govern dels Estats Units
Història
Predecessor	Oficina de Serveis Estratègics[2]
Fundació	18 setembre 1947
Fundadors	Dwight David Eisenhower, William Joseph Donovan, Allen Dulles i Harry S. Truman
Activitat
Organització i govern
Seu central	George Bush Center for Intelligence, CIA HQ Langley, Virgínia (Estats Units) 38° 57′ 06″ N, 77° 08′ 48″ O / 38.9517°N,77.1467°O / 38.9517; -77.1467
Presidència	Gina Haspel
Direcció/Gerència	Gina Haspel
Director	Michael Morell[3]
Vicedirector	V. Sue Bromley[4]
Empleats	Informació classificada[5] 20.000 estimats[6]
Depèn de	Independent
Filials	Central Intelligence Agency Office of Inspector General
Xifres destacables
Pressupost	Informació classificada[7][8]
Web	www.cia.gov
Mapa ubicació seu principal

L'Agència Central d'Intel·ligència (en anglès, Central Intelligence Agency), més coneguda com a CIA per les seves sigles en anglès, és l'agència governamental dels Estats Units encarregada de la recopilació, l'anàlisi i l'ús de la informació a l'exterior del país, ja sigui sobre governs, grups, corporacions o individus que puguin afectar la seguretat nacional del país, o dels seus interessos econòmics o geoestratègics.

La seu central de la CIA es troba a Langley, Virgínia.

Origen

La CIA va ser creada el 18 de setembre de 1947 pel President dels Estats Units, Harry S. Truman, substituint l'Organització de Serveis Especials^[9] de la Segona Guerra Mundial, utilitzant molts procediments i agents de l'Organització de Serveis Especials creada durant la guerra amb missions d'espionatge i suport a la resistència rere les línies alemanyes. El 1949 se li van atorgar poders per investigar, sense necessitat d'autorització judicial, expedients administratius i fiscals.

La Guerra Freda

Durant la segona meitat del segle XX, la CIA va ser un element clau en la Guerra Freda, durant la qual les seves principals contrincants van ser la KGB soviètica i la Stasi de la República Democràtica Alemanya.

Tanmateix, no totes les seves accions són d'espionatge. Segons molts indicis, l'agència ha desenvolupat, de forma més o menys encoberta, tasques d'entrenament de grups de desestabilització d'alguns governs o organitzacions contraris a les polítiques del govern dels Estats Units.

Entre els seus fracassos destaquen la Invasió de Bahía de Cochinos ―per intentar enderrocar el govern de Cuba― o l'escàndol Iran-Contra (venda fraudulenta d'armament al règim iranià per tal de finançar, amb els beneficis obtinguts, la Contra, un grup armat contrari al govern progressista de Nicaragua).^[10]

La majoria dels seus èxits són desconeguts, ja que, per l'agència, l'operació més reeixida és aquella que assoleix els seus objectius sense que ningú la identifiqui com a autora o promotora.

La lluita contra el terrorisme internacional

Amb la caiguda del mur de Berlín, el final de la Guerra Freda i l'esfondrament de la Unió Soviètica, la CIA va perdre part de la seva raó de ser, i el nombre d'agents va disminuir de forma dràstica.

Després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, l'agència ha centrat la seva tasca en la lluita contra el terrorisme internacional, especialment el de base islàmica fonamentalista. Tanmateix, els errors previs a l'atemptat i l'aparent manca de resultats en aquesta nova tasca estan posant en entredit la feina de la CIA.

Així mateix, el subministrament d'informació poc contrastada sobre la possessió per part de l'Iraq d'armes de destrucció massiva (informació que el govern nord-americà va emprar per justificar la invasió i la Guerra de l'Iraq) també han estat fortament criticat.

Crítiques

Diverses organitzacions defensores dels drets civils, dels drets humans, governs de diferents tendències i multitud de grups d'esquerres denuncien que, a vegades, la CIA actua al marge de l'estat de dret i que la seva intervenció en molts punts del planeta vulnera els principis bàsics del dret internacional i podria ser constitutiva de terrorisme d'estat. També se l'acusa d'haver donat suport, en major o menor grau, de forma directa o indirecta, a diferents cops d'estat i a dictadures militars, especialment a l'Amèrica del Sud.

Els seus defensors en destaquen el paper essencial en la defensa de la seguretat nacional dels Estats Units.

Articles relacionats

• 
  Operació CHAOS.


• Programa Fènix

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• 
  Plana web oficial de la CIA(anglès)
  


• 
  George Washington University National Security Archive (anglès):
  
  
  
  • 
    Documents en relació al règim de Pinochet (anglès)
    
  
  
  • 
    Documents sobre la repressió a Guatemala (anglès)
    
  
  
  
  


• 
  Una organización terrorista amenaza Europa (castellà)