Resolució 757 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides










































Consell de Seguretat de l'ONU
Resolució 757 Emblem of the United Nations.svg

Western Autonomous Republics of the Former Yugoslavia 1993.png
Data
30 de maig 1992
Trobada n.
3082
Codi
S/RES/757 (Document)
Subjecte
La qüestió palestina
Resultat de la votació
13 votaren a favor
0 Votaren en contra
2 s'abstingueren
Resultat
Adoptada
Composició del Consell de Seguretat
Membres permanents


  • República Popular de la XinaXina


  • FrançaFrança


  • RússiaRússia


  • Regne UnitRegne Unit


  • Estats UnitsEstats Units

Membres no permanents


  • ÀustriaÀustria


  • BèlgicaBèlgica


  • Cap VerdCap Verd


  • EquadorEquador


  • HongriaHongria


  • ÍndiaÍndia


  • Japó Japó


  • MarrocMarroc


  • VeneçuelaVeneçuela


  • ZimbàbueZimbàbue
Modifica les dades a Wikidata

La Resolució 757 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada el 30 de maig de 1992. Reafirmant les resolucions 713 (1991), 721 (1991), 724 (1991), 727 (1992), 740 (1992) 743 (1992), 749 (1992) i 752 (1992), el Consell de Seguretat va condemnar la indisposició de les autoritats iugoslaves per implementar la resolució 752.


Després d'exigir a l'exèrcit croat respectar l'article 4 de la resolució 752, el Consell de Seguretat va expedir una sèrie de sancions contra Iugoslàvia, les quals havien de ser aplicades per tots els països membres de l'ONU. Així mateix, la resolució va fer una crida per establir una zona de seguretat a Sarajevo i el seu aeroport.


La resolució va ser aprovada amb 13 vots a favor, cap vot en contra i 2 abstencions: República Popular de la Xina i Zimbabwe.




Contingut






  • 1 Les sancions


  • 2 Sancions esportives


  • 3 Referències


  • 4 Vegeu també


  • 5 Enllaços externs





Les sancions


La resolució va exigir que tots els països membres de les Nacions Unides apliquessin les següents sancions tret que la resolució 752 hagi estat implementada:[1][2]



(a) Impedir la importació de productes i serveis de Iugoslàvia o activitats per promoure tals exportacions.

(b) Evitar la venda de productes i serveis a Iugoslàvia, excepte per necessitats humanitàries.

(c) No lliurar recursos financers a Iugoslàvia o a ciutadans o empreses de Iugoslàvia.

(d) Impedir a les aeronaus desenganxar, aterrar o sobrevolar el seu territori si ve de Iugoslàvia o va per a Iugoslàvia, excepte para assumptes humanitaris.

(e) Prohibir el manteniment d'aeronaus a Iugoslàvia o operades per empreses iugoslaves.

(f) Reduir el personal diplomàtic i consular a Iugoslàvia.

(g) Evitar la participació d'esportistes iugoslaus en competències internacionals.

(h) Suspendre intercanvis i visites de naturalesa científica, tècnica i cultural.


El Consell de Seguretat va decidir que aquestes sancions no aplicarien per la Força de Protecció de l'ONU, la Conferència sobre Iugoslàvia o la Missió d'Observació de la Comunitat Europea.



Sancions esportives


La selecció iugoslava de futbol havia classificat per l'Eurocopa de 1992 a Suècia, però a causa de les sancions de l'ONU va ser desqualificada. El segon del seu grup eliminatori, Dinamarca, va reemplaçar Iugoslàvia i va guanyar el torneig. A causa de les sancions, Iugoslàvia tampoc va poder competir en la eliminatòria europea per al Mundial de futbol de 1994 als Estats Units.


Pels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona, el Comitè Olímpic Internacional va arribar a un acord amb l'ONU segons el qual el comitè Olímpic iugoslau no seria convidat a l'Olimpíada però als esportistes iugoslaus se'ls permetria competir sota el nom de "Participants Olímpics Independents". Una mesura similar va tenir lloc pels Paralímpics d'aquest any.[3]



Referències





  1. ↑ Gowlland-Debbas, Vera. National implementation of United Nations sanctions: a comparative study. Martinus Nijhoff Publishers, 2004, p. 358. ISBN 978-90-04-14090-5. 


  2. ↑ Weiss, Thomas George. Political gain and civilian pain: humanitarian impacts of economic sanctions. Rowman & Littlefield, 1997, p. 158–159. ISBN 978-0-8476-8703-9. 


  3. ↑ Kidane, Fekrou. «The Olympic Truce» (en anglès). Lausana: Comitè Olímpic Internacional.




Vegeu també




  • Llista de resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides 701 a la 800 (1991 - 1993)

  • Guerra de Bòsnia



Enllaços externs



  • Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF Text de la Resolució a UN.org




Vegeu texts en català sobre Resolució 757 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more