Louis Aragon
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 octubre 1897 París |
| Mort | 24 desembre 1982 (85 anys) París |
| Educació | Lycée Carnot  |
| Activitat | |
| Ocupació | Metge escriptor, periodista, polític, poeta, novel·lista, crític d'art i membre de la Resistència Francesa |
| Ocupador | L'Humanité |
| Partit polític | Partit Comunista Francès |
| Gènere artístic | Novel·la |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Elsa Triolet |
| Pare | Louis Andrieux |
| Premis | |
| |
 | |
 | |
Orde de l'Amistat dels Pobles
Orde de la Revolució d'OctubreLouis Aragon (París, 3 d'octubre del 1897 - 24 de desembre del 1982) va ser un poeta i novel·lista francès.
Contingut
1 Biografia
2 Obra
3 Referències
4 Bibliografia
Biografia
Després de participar en el dadaisme, va ser un dels fundadors del surrealisme (Le Paysan de Paris) al costat d'André Breton i Philippe Soupault.[1] Posteriorment, va militar al Partit Comunista Francès, on va romandre la resta de la seva vida, encara que sense perdre el seu esperit crític (Odes à Maurice Thorez). Va ser juntament amb Robert Desnos, Paul Éluard, Jean Prévost, Jean-Pierre Rosnay i d'altres, entre els poetes que van prendre decididament partit, durant la Segona Guerra Mundial, per la Resistència contra el nazisme (Le Crève-Coeur).
La seva poesia està inspirada des dels anys 1940 per l'amor a la seva esposa, Elsa Triolet (Les Yeux d'Elsa), cunyada de Maiakovski. La seva obra duu també entrellaçada la secreta ferida de no haver estat reconegut pel seu pare, Louis Andrieux, diplomàtic, 30 anys major que la seva mare, que va decidir, per preservar l'honor de la seva família i de la seva amant, fer-lo passar pel seu germà petit. Evoca el que va ser el secret de la seva vida en el llibre de poemes titulat Domaine Privé.[2]
El 1957, fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.
Triat acadèmic de la Goncourt el 1967, va dimitir l'any següent. Va ser inhumat al parc del Molí de Villeneuve, de la seva propietat, a Saint-Arnoult-en-Yvelines, al costat de la seva dona Elsa Triolet que reposa allà des del 1970.
Obra
Poeta de l'amor, Aragon signa una obra poètica plural, on el vers lliure disputa amb la poesia la manera de renéixer. La seva producció novel·lística s'adapta als variats estils del seu segle: novel·la dadaista, novel·la realista, nova novel·la...
Referències
↑ Travers, Martin. European Literature from Romanticism to Postmodernism: A Reader in Aesthetic Practice. A&C Black, 2001, p. 176–178. ISBN 978-0-8264-4748-7. [Consulta: 25 juny 2017].
↑ Paz, José «Louis Aragon y Elsa Triolet, esos ojos». La Región, 30-03-2017 [Consulta: 25 juny 2017].
Bibliografia
Solà Solé, Pere. Louis Aragon y España. Universitat de Lleida, 12 de febrer de 2014. ISBN 978-84-8409-670-2.
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Aragon |
