Charles Maurras










































































Infotaula de personaCharles Maurras

Charles Maurras - photo Frédéric Boissonnas.jpg
Biografia
Naixement
(fr) Charles Marie Photius Maurras
20 abril 1868
Lo Martegue
Mort
16 novembre 1952 (84 anys)
Tours
Lloc d'enterrament
Q55652010 Tradueix


  Majoral du Félibrige Tradueix 


1941 – 1945
← Édouard Aude Tradueix – Pierre Julian Tradueix →
Religió
Església Catòlica
Activitat
Ocupació
Periodista, polític, poeta i escriptor
Gènere artístic
Assaig, poesia i pamflet
Moviment
Neoclassicisme, positivisme i Reialisme
Nom de ploma
Octave Martin
Pierre Garnier
Léon Rameau

Participà en
Data
Activitat


Col·laboracionisme a França
Obra
Obres destacables
Enquête sur la monarchie Tradueix(1900)
Anthinéa Tradueix(1901)
Kiel et Tanger Tradueix(1910)
Q3306757 Tradueix(1937)
Família
Pares
Aristide Maurras Tradueix, Marie-Pélagie Maurras Tradueix
Germans
Romain Maurras Tradueix i Joseph Maurras Tradueix
Premis


Modifica les dades a Wikidata

Charles Maurras (Lo Martegue, Provença 1868 - Sent Simforian, Landes 1952) fou un escriptor i polític francès, de caràcter ultradretà i antisemita.


D'antuvi va donar suport al Regionalisme occità. El 1891 formaria part de la revista provençalista i federalista L'Alholi, òrgan del Jovent Occitan, dirigida per Folco de Baroncelli-Javon, i amb Frederic Amouretti i Auguste Marin publicarien a París el 1892 el Manifest dels Felibres Federalistes, on barreja termes com federalisme, confederació, regionalisme, descentralització i provincialisme, i on es proposa un federalisme i regionalisme de caràcter tradicionalista i catòlic que reclama una nova monarquia. El 1898 publicaria L'idee de descentralisation, una barreja de federalisme proudhonià, corporativisme saintsimonià i de positivisme d'Auguste Comte, on defensa el reconeixement de les cultures locals dins una monarquia federativa fonamentada en la llibertat de les províncies i municipis. Juntament amb Frederic Amouretti fundaria la Ligue du Patrie Française i la revista Reveil de Provence, en el mateix sentit.


Però el 1899 marxà a París, on coneixeria al lorenès Maurice Barrès, qui havia elaborat la teoria de l'"arrelament regional" que permetia l'expandiment de l'individu dins el seu propi quadre natural. Poc després 1899 fundà el grup de caràcter monàrquic, antirepublicà i antidemocràtic Action Française[1] amb Léon Daudet, i fou director del diari del mateix nom des del 1908. Es va implicar a fons en l'afer Dreyfus, donà suport la participació francesa en la Primera Guerra Mundial. El 1905 també participaria en la Ligue de Descentralisation, de carie reialista i radical, que poc després es transformaria en la Federation Régionaliste Française (FRF), dirigida d'antuvi pel mateix Maurras, Joan Carles-Brun i Jùli Rounjat, però poc després Maurras s'establí definitivament a París i oblidà el regionalisme.


Afirmà que tant protestants, com jueus i francmaçons volien controlar la política francesa. Durant l'ocupació nazi d'antuvi donà suport a la França de Vichy (Pierre Laval pertanyia al seu partit), però més tard acusà tant Charles de Gaulle com Henri Philippe Pétain de treballar per als aliats. Condemnat a mort el 1945, li fou commutada per cadena perpètua i l'expulsió de l'Acadèmia Francesa (el seu seient fou declarat vacant, per bé que no fou atorgat a ningú en vida de Maurras). Finalment fou indultat el 1952, poc abans de la seva mort.


Publicà, encara, obres de teoria política de crítica literària i de poesia.



Obres




  • 1889: Théodore Aubanel


  • 1891: Jean Moréas


  • 1894: Le Chemin du Paradis, mythes et fabliaux


  • 1896–1899: Le voyage d'Athènes


  • 1898: L'idée de décentralisation


  • 1899: Trois idées politiques: Chateaubriand, Michelet, Sainte-Beuve


  • 1900: Enquête sur la monarchie


  • 1901: Anthinéa: d'Athènes à Florence


  • 1902: Les Amants de Venise, George Sand et Musset


  • 1905: L'Avenir de l'intelligence


  • 1906: Le Dilemme de Marc Sangnier


  • 1910: Kiel et Tanger


  • 1912: La Politique religieuse


  • 1914: L'Action française et la religion catholique


  • 1915: L'Étang de Berre


  • 1916: Quand les Français ne s'aimaient pas


  • 1916–1918: Les Conditions de la victoire, 4 volumes


  • 1921: Tombeaux


  • 1922: Inscriptions


  • 1923: Poètes


  • 1924: L'Allée des philosophes


  • 1925: La Musique intérieure


  • 1925: Barbarie et poésie


  • 1927: Lorsque Hugo eut les cent ans


  • 1928: Le prince des nuées.


  • 1928: Un débat sur le romantisme


  • 1928: Vers un art intellectuel


  • 1929: Corps glorieux ou Vertu de la perfection.


  • 1929: Promenade italienne


  • 1929: Napoléon pour ou contre la France


  • 1930: Mar e lono (en occità, éditions du Cadran, París)


  • 1930: De Démos à César


  • 1930: Corse et Provence


  • 1930: Quatre nuits de Provence


  • 1931: Triptyque de Paul Bourget


  • 1931: Le Quadrilatère


  • 1931: Au signe de Flore


  • 1932: Heures immortelles


  • 1932–1933: Dictionnaire politique et critique, 5 volumes

  • 1935: Prologue d'un essai sur la critique


  • 1937: Quatre poèmes d'Eurydice


  • 1937: L'amitié de Platon


  • 1937: Jacques Bainville et Paul Bourget


  • 1937: Les vergers sur la mer.


  • 1937: Jeanne d'Arc, Lluís XIV, Napoléo


  • 1937: Devant l'Allemagne éternelle


  • 1937: Mes idées politiques


  • 1940: Pages africaines


  • 1941: Sous la muraille des cyprès


  • 1941: Mistral


  • 1941: La seule France


  • 1942: De la colère à la justice


  • 1943: Pour un réveil français


  • 1944: Poésie et vérité


  • 1944: Paysages mistraliens


  • 1944: Le Pain et le Vin


  • 1945: Au-devant de la nuit


  • 1945: L'Allemagne et nous


  • 1947: Les Deux Justices ou Notre J'accuse


  • 1948: L'Ordre et le Désordre


  • 1948: Maurice Barrès


  • 1948: Une promotion de Judas


  • 1948: Réponse à André Gide


  • 1949: Au Grand Juge de France


  • 1949: Le Cintre de Riom


  • 1950: Mon jardin qui s'est souvenu 1950


  • 1951: Tragi-comédie de ma surdité


  • 1951: Vérité, justice, patrie (amb Maurice Pujo)


  • 1952: À mes vieux oliviers


  • 1952: La Balance intérieure


  • 1952: Le Beau Jeu des reviviscences


  • 1952: Le Bienheureux Pius X, sauveur de la France


  • 1953: Pascal puni (published posthumously)


  • 1958: Lettres de prison (1944-1952) (publicades pòstumament)


  • 1966: Lettres passe-murailles, correspondència amb Xavier Vallat (1950-1952) (pòstumes)



Bibliografia




  • Philip Rees Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 (Simon & Schuster, c1990, ISBN 0-13-089301-3)


  • Pla, Xavier (ed.). Maurras a Catalunya: elements per a un debat. Barcelona: Quaderns Crema, 2012, p. 287 (Assaig, 41). ISBN 9788477275404. 



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Maurras Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. Levy, Richard S. Antisemitism: A Historical Encyclopedia of Prejudice and Persecution (en anglès). Vol. 1. ABC-CLIO, 2005, p. 1. ISBN 1851094393. 










Popular posts from this blog

Hivernacle

Fluorita

Hulsita