Campionat de Catalunya de futbol 1906-1907




























Infotaula de competició esportivaCampionat de Catalunya de futbol 1906-1907
Tipus
Campionat de Catalunya de futbol
Esport
futbol
Lloc i data
Estat
Espanya
Període
temporada 1906-1907

← Campionat de Catalunya de futbol 1905-1906

Modifica les dades a Wikidata

La temporada 1906-07 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vuitena edició de la competició. Fou disputada la temporada 1906-07 pels principals clubs de futbol de Catalunya.




Contingut






  • 1 Primera Categoria


    • 1.1 Classificació final


    • 1.2 Resultats finals




  • 2 Segona Categoria


  • 3 Referències


  • 4 Bibliografia


  • 5 Enllaços externs





Primera Categoria


Article principal: Primera categoria del Campionat de Catalunya de futbol 1906-1907


Classificació final







































































Pos
 Equip
PJ
PG
PE
PP
GF
GC
DG
Pts
 Classificació

X Sporting Club
Futbol Club Barcelona
Català Futbol Club
1
 FC X (C)
 4
 3
 0
 1
 10
 5
 +5
 6
 Campió
—
 3–2
 5–2
2
 FC Barcelona
 4
 2
 1
 1
 7
 4
 +3
 5

1–0
 —
 3–0
3
 Català FC
 4
 0
 1
 3
 3
 11
 −8
 1
0–2
 1–1
 —

Font: http://www.rsssf.com/tablesc/cathist.html
(C) Campió.

Tots els clubs eren de Barcelona. En el darrer partit entre l'X i el Barcelona es produí una jugada polèmica a les acaballes del partit. L'X guanyava per 3 a 2 quan un lliure directe dubtós provocà l'empat. Però un cop consultat el reglament, l'àrbitre reconegué la seva errada i així ho féu saber a la Federació la qual organitzà un partit de desempat per decidir el campió:[1][2]



17 de març 1907













FC X
 3-1
FC Barcelona
Eranueva
Sampere
C. Torras
Amechazurra


Estadi Creu Alta, Sabadell

Àrbitre Sanmartín




Resultats finals



  • Campió de Catalunya: FC X

  • Classificats pel Campionat d'Espanya: FC X, però renuncià a participar-hi

  • Descensos: No hi havia descensos reglamentats

  • Ascensos: No hi havia ascensos reglamentats



Segona Categoria


Article principal: Segona categoria del Campionat de Catalunya de futbol 1906-1907

Es va organitzar un campionat de segona categoria, anomenat campionat de segons equips i júniors (el de primera s'anomenava de sèniors), amb els següents participants: FC Barcelona (segon equip), Català FC (segon equip), FC X (segon equip), Salut SC, CS Sabadell i FC Espanya.[3]


El FC Espanya es proclamà campió en aquesta categoria.[4]



Referències





  1. ↑ «Campeonato de Barcelona» (pdf) (en castellà). El Mundo Deportivo, 59, 15-03-1907, pàg. 4 [Consulta: 2 octubre 2011].


  2. ↑ «Campeonato de Catalunya: El triumfo del «X»» (pdf) (en castellà). El Mundo Deportivo, 60, 21-03-1907, pàg. 5-6 [Consulta: 2 octubre 2011].


  3. ↑ «Federación Catalana de Clubs de «Foot-Ball»» (pdf) (en castellà). El Mundo Deportivo, 51, 17-01-1907, pàg. 5 [Consulta: 2 octubre 2011].


  4. ↑ «Concurso de Juniors» (pdf) (en castellà). El Mundo Deportivo, 61, 28 demarç 1907, pàg. 3-4 [Consulta: 2 octubre 2011].




Bibliografia




  • Garcia Castell, Joan. Història del futbol català. Barcelona: Editorial Aymà, 1968. ISBN 978-84-209-3682-6. 


  • Closa i Garcia, Antoni; Rius i Solé, Jaume; Vidal i Urpí, Joan. Un segle de futbol català: 1900-2000. Barcelona: Federació Catalana de Futbol, 2001. 



Enllaços externs


  • RSSSF








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more