C-1412b














































C-1412b

Coll de Comiols P1190089.JPG
Identificador
 C-1412b 
Gestió
Tipus
Local
Administració responsable
Diputació de Lleida
Configuració física
Àrea
Catalunya
Inici
C-14, en terme de Ponts,
a 356 m. alt. 41° 55′ 20.16″ N, 1° 11′ 33.43″ E / 41.9222667°N,1.1926194°E / 41.9222667; 1.1926194Coord.: 41° 55′ 20.16″ N, 1° 11′ 33.43″ E / 41.9222667°N,1.1926194°E / 41.9222667; 1.1926194
Fi
C-13, en terme de Tremp,
a 454,8 m. alt. 42° 9′ 49.28″ N, 0° 53′ 40.67″ E / 42.1636889°N,0.8946306°E / 42.1636889; 0.8946306
Longitud
60 km
Cota màxima
Port de Comiols, 42° 3′ 18.33″ N, 1° 5′ 23.11″ E / 42.0550917°N,1.0897528°E / 42.0550917; 1.0897528
Cota mínima
356 41° 55′ 20.16″ N, 1° 11′ 33.43″ E / 41.9222667°N,1.1926194°E / 41.9222667; 1.1926194
Modifica les dades a Wikidata

La C-1412b és una carretera comarcal que comença a la C-14, dins el terme municipal de Ponts, a la comarca de la Noguera, i mena a Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà. Té un recorregut de 60 quilòmetres.[1]


Històricament, és un tram de l'antiga carretera C-1412, actualment dividida en diverses carreteres: la C-1412a, de Ponts a la N-II en el terme de Jorba, a l'Anoia, la C-1412b, la C-1412az (tram vell per l'interior de Calaf de l'actual C-1412a), i la C-1412bz (tram vell per l'interior d'Isona, Conques i Figuerola d'Orcau de l'actual C-1412b).


Travessa els termes municipals de Ponts, la Baronia de Rialb, Artesa de Segre, Isona i Conca Dellà i Tremp.[2][3][4]




La C-1412b al seu pas pel coll de Comiols, amb el principi de la L-911 a la dreta de la imatge



Referències





  1. ↑ CARRETERA L-512 I C-1412B ARTESA DE SEGRE-ISONA. TÚNEL DE COMIOLS, territori.scot.cat


  2. ↑ La Generalitat inaugura la variant de la carretera C-1412b entre Biscarri i Figuerola d'Orcau, gncat, 18 dd'octubre de 2003


  3. ↑ La C-1412b estarà tallada durant un mes per les obres entre Isona i Figuerola 324, 16 de febrer de 2004


  4. ↑ Un punt negre a la C-1412b al Pallars Jussà registra sis accidents en només deu dies, naciodigital.cat, 6 de gener de 2016




Vegeu també



  • La Serra de Rialb

  • Cabana del Catarrí









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more