Quart
 Quart | |||||
|---|---|---|---|---|---|
 Estació de carrilet | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Vegueria | Comarques gironines | ||||
| Comarca | Gironès | ||||
| Entitats de població | 6 | ||||
| Població | |||||
| Total | 3.640 (2018) | ||||
| • Densitat | 95,54 hab/km² | ||||
| Llar | 61 (1553) | ||||
| Gentilici | Quartenc, quartenca | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 38,1 km² | ||||
| Altitud | 91 m | ||||
| Limita amb | Girona Juià Sant Martí Vell Madremanya Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Llambilles Fornells de la Selva | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Laura Vall-Llosera Casanovas  | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17242 | ||||
| Zona horària | UTC+01:00 | ||||
| Codi de municipi INE | 17142 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 171426 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | Kukra Hill (Nicaragua) | ||||
 | |||||
Quart és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Girona. És un important referent de la ceràmica i la terrissa a Catalunya. Fa més de 700 anys que es té constància dels seus inicis. Pels volts de la primera setmana de desembre es porta a terme la Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart. Hi ha documentats dos poblats ibèrics, el de La Creueta, situat al Puig d'en Rovira, i el de Castellar de la Selva.[1]
Contingut
1 Demografia
2 Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart
3 Referències
4 Vegeu també
5 Enllaços externs
Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Castellar de la Selva | 12 |
la Creueta | 258 |
| Montnegre | 14 |
| Palol d'Onyar | 517 |
Quart | 2.314 |
| Sant Mateu de Montnegre | 35 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart
La història de la terrissa de Quart té el seu inici durant la baixa edat mitjana, quan un grup d'artesans s'establiren en aquesta zona, rica en terres argiloses, per desenvolupar la seva labor.
Posteriorment, aquests artesans es van agrupar en la confraria de Santa Justa i Santa Rufina, i sota aquest gremi van viure entre els segles XVI i XIX una època d'esplendor econòmic, fins que l'aparició de nous materials i noves tecnologies feu entrar al sector en crisi, A partir d'aquest moment Quart s'especialitzà progressivament en la ceràmica decorativa i artística, i durant aquesta nova etapa el municipi viurà un període clau en la història de la ceràmica catalana, emparat en l'estètica Modernista i Noucentista i impulsat per artistes com Gustau Violet, Rafael Masó o Fidel Aguilar.[2]
Referències
↑ MALUQUER DE MOTES I NICOLAU, J., 1987. Història de Catalunya. Prehistòria i Edat Antiga fins al segle III
↑ Saliné i Perich, Marta; Vilardell i Parruella, Roser. Tradición y modernidad: la cerámica en el Modernismo (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 351. ISBN 8447530884.
Vegeu també
- Montigalar 466m. (Quart), muntanya.
- Museu de la Terrissa de Quart
- Santa Margarida de Quart
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quart |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Municipis del Gironès | |
|---|---|
Aiguaviva · Bescanó · Bordils · Campllong · Canet d'Adri · Cassà de la Selva · Celrà · Cervià de Ter · Flaçà · Fornells de la Selva · Girona · Juià · Llagostera · Llambilles · Madremanya · Medinyà (2015-2018) · Quart · Salt · Sant Andreu Salou · Sant Gregori · Sant Joan de Mollet · Sant Jordi Desvalls · Sant Julià de Ramis · Sant Martí de Llémena · Sant Martí Vell · Sarrià de Ter · Vilablareix · Viladasens |
Viccionari
