Manuel Tarancón Fandos




































Infotaula de personaManuel Tarancón Fandos

Cárcer 17.jpg
Placa ceràmica del carrer dedicat a Manuel Tarancón a Càrcer

Biografia
Naixement
4 de novembre de 1954
País ValenciàBorriana (Plana Baixa)
Mort
10 de febrer de 2004(2004-02-10) (als 49 anys)
País ValenciàValència


Escut consell preautonòmic.svg  4t Conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació
Etapa preautonòmica

1 de desembre de 1982 – 28 de juny de 1983

← Josep Antoni Bordils Ferrer

Luis Font de Mora Montesinos →


Escudo de la Comunidad Valenciana.svg  Conseller d'Educació, Cultura i Ciència de la Generalitat Valenciana

23 de juliol de 1999 – 21 de juny de 2003

← Francesc Camps Ortiz

Esteban González Pons →

Activitat
Ocupació
Polític
Partit polític
UCD (1977-1985)
PP (1985-2004)
Modifica les dades a Wikidata

Manuel Tarancón Fandos (Borriana, 1954 - València, 2004) fou un polític valencià. Llicenciat en Filosofia i Lletres i amb la carrera de funcionari al Ministeri de Treball i Seguretat Social des de 1985.


Començà en política, el 1976, al Partit Demòcrata Liberal que després s'integrà a l'UCD, sent Secretari provincial de Castelló d'aquest darrer partit. Participà en la redacció de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana com a membre de la direcció regional d'UCD. Fou tinent d'alcalde de l'ajuntament de Borriana entre 1979 i 1982, any que ingressà al Consell preautonòmic d'Enric Monsonís com Conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació, fins a 1983.


El 1985 passa a militar al partit Aliança Popular, que després passaria a ser nomenat Partit Popular. D'aquesta manera aconsegueix ser regidor a l'Ajuntament de València, ostentant el càrrec de Tinent d'Alcalde al govern municipal de Rita Barberà, entre 1991 i 1995. Entre juliol del 1995 i gener del 1999, ocuparia la presidència de la Diputació Provincial de València, destacant com a importants llegats culturals a la institució la inauguració del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MUVIM) o la rehabilitació del monestir de Sant Miquel dels Reis (València) per a convertir-lo en seu de la Biblioteca Valenciana.


El 1999 és cridat pel president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, per a ocupar la cartera de la Conselleria d'Educació, Cultura i Ciència. A les eleccions de juny de 1999 aconsegueix l'acta de diputat a les Corts Valencianes pel PP, i continua la seua tasca a la conselleria fins juny de 2003. En aquesta etapa se'l reconeix per l'esforç per completar i millorar l'estructura educativa del País Valencià, mitjançant la creació de l'empresa pública CIEGSA, encarregada de la construcció de centres escolars. També participà en la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o la Direcció General del Llibre. Per contra, fou l'artífex de l'extinció de la prestigiosa Institució Valenciana d'Estudis i Investigació (IVEI).


Tarancón Fandos morí el 10 de febrer de 2004 a l'edat de 49 anys, després d'una llarga malaltia, sent diputat a les Corts Valencianes. Era nebot del cardenal Vicent Enrique i Tarancón.






















Càrrecs públics
Precedit per:
José Antonio Bordils Ferrer

Conseller Agricultura, Pesca i Alimentació
de la Generalitat Valenciana
Escut del consell preautonòmic

1982–1983
Succeït per:
Luis Font de Mora Montesinos
Precedit per:
Francesc Camps Ortiz

Conseller de Cultura, Educació i Ciència
de la Generalitat Valenciana
Escut del País Valencià

1999–2003
Succeït per:
Esteban González Pons
Precedit per:
Clementina Ródenas i Villena

President de la Diputació de València
Província de València

1995–1999
Succeït per:
José Díez Cuquerella


Referències




  • Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.540. ISBN 9788495484802. 


  • Manuel Tarancón recibe un cálido homenaje en el Club de Encuentro, El País, 6 d'abril de 2004


  • Manuel Tarancón, en la memoria, Levante EMV, 12 de febrer de 2014


  • Obituary by Michael Mullan











Popular posts from this blog

Hivernacle

Fluorita

Hulsita