Província de Saxònia

































Provinz Sachsen
Província de Saxònia

Província de Prússia






← Magdeburg-Erzbistum.PNG
← Wappen Mark Brandenburg.png
← Banner of the Electorate of Mainz.svg
← Flagge Königreich Sachsen (1815-1918).svg
1816 – 1944
Bandera →
Bandera →
Flag of Thuringia.svg →





















de}}}
de}}}

Bandera
Escut


Ubicació deLa Província de Saxònia durant l'Imperi Alemany
Informació
Capital
Magdeburg
Període històric
Establiment
1816
Dissolució
1944

Política
Forma de govern
Província
Modifica les dades a Wikidata

La Província de Saxònia (en alemany Provinz Sachsen) va ser una província del regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia des del 1816 fins al 1944.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Vegeu també


  • 3 Bibliografia


  • 4 Enllaços externs





Història


La província va ser creada el 1816 amb els següents territoris:



  • L'antic Ducat de Magdeburg i el principat de Halberstadt, que havien format part del regne de Westfàlia de 1807-1813.

  • Parts del Marcgraviat de Brandenburg que estaven situats al marge occidental del riu Elba, com ara Altmark.

  • Territori guanyat al regne de Saxònia després de la batalla de Leipzig el 1813: les poblacions i els territoris circumdants Wittenberg, Merseburg, Naumburg, Mansfeld, Querfurt i Henneberg.

  • Territoris donats a Prússia després del Reichsdeputationshauptschluss: terres al voltant d'Erfurt (anteriorment directament subordinades a l'emperador francès com el Principat d'Erfurt), el Eichsfeld (anteriorment propietat de l'arquebisbat de Magúncia) i les anteriors ciutats imperials de Mühlhausen i Nordhausen.


La província de Saxònia era una de les més riques regions de Prússia amb una agricultura i indústria altament desenvolupades. El 1932 la província va ser engrandida amb l'addició de la regió al voltant d'Ilfeld i Elbingerode, que havia estat prèviament part de la província de Hannover.


L'1 de juliol de 1944, la província de Saxònia va ser dividida segons les línia de les seves tres regions administratives. El Regierungsbezirk d'Erfurt va ser fusionat amb l'antic senyoriu de Schmalkalden de la província de Hessen-Nassau i unit a l'estat de Turíngia. El Regierungsbezirk de Magdeburg es va convertir a la província de Magdeburg, i el Regierungsbezirk de Merseburg es va convertir a la província de Halle-Merseburg.


El 1945, l'administració militar soviètica va unir Magdeburg i Halle-Merseburg amb l'estat d'Anhalt a la nova província de Saxònia-Anhalt, amb Halle com la seva capital. La part més oriental del districte de Blankenburg, exclavament de Brunswick i l'exclavament d'Allstedt que pertanyia a Turíngia també van ser afegits a Saxònia-Anhalt. El 1947, Saxònia-Anhalt es va convertir en estat.


Turíngia i Saxònia-Anhalt van ser abolits el 1952, però van ser recreats després de la reunificació d'Alemanya el 1990, amb alguns lleugers canvis en les seves fronteres, com moderns estats d'Alemanya. Els territoris de Torgau, que eren part de Saxònia-Anhalt entre 1945 i 1952, van ser transferits a Saxònia.



Vegeu també


  • Províncies de Prússia


Bibliografia


  • Pestalozziverein der Provinz Sachsen (Herausgeber): Die Provinz Sachsen in Wort und Bild, Berlin W 9, 1900, Verlag von Julius Klinkhardt; (Reprint: Naumburger Verlagsanstalt 1990) ISBN 3-86156-007-0


Enllaços externs




  • Provinz Sachsen — Província de Saxònia a l'època prussiana

  • Provinz Sachsen (Landkreise, Gemeinden i Gutsbezirke), 1910

  • Província de Saxònia de l'Estat Lliure de Prússia









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more