Karatxai-Txerkèssia


































































































Infotaula de geografia políticaKaratxai-Txerkèssia

Карачаево-Черкесская Республика










Bandera de Karatxai-Txerkèssia Escut de Karatxai-Txerkèssia
bandera de Karatxai-Txerkèssia escut de Karatxai-Txerkèssia

Vid.jpg


Himne
himne de Karatxai-Txerkèssia




Localització







Map of Russia - Karachay-Cherkessia (Crimea disputed).svg

43° 55′ 00″ N, 41° 47′ 00″ E / 43.916666666667°N,41.783333333333°E / 43.916666666667; 41.783333333333



Estat Rússia
Capital
Txerkessk
Població
Total
467.617 (2016)
• Densitat
33,16 hab/km²
Gentilici
Txerkès, txerkessa
Idioma oficial
rus, nogai, karatxai-balkar, kabardí i abazí
Geografia
Part de
Districte Federal del Caucas Nord i Districte Federal del Sud
Superfície
14.100 km²
Limita amb

Història
Creació
1991
Organització política
• Head of Karachay-Cherkessia Tradueix
Raixid Temrezov
Identificador descriptiu
Zona horària
Hora de Moscou

ISO 3166-2
RU-KC
Identificador OKTMO
91000000
Identificador OKATO
91
Altres


Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La República de Karatxai-Txerkèssia (en rus Карачаево-Черкесская Республика Karatxàievo-Txerkésskaia Respúblika, en karatxai-balkar Къэрэшей-Шэрджэс Республикэ Qereixei-Xerdges Réspublike, en txerkès Къарачай-Черкес Республика) és una república (subjecte federal) de la Federació Russa.




Contingut






  • 1 Geografia


  • 2 Economia


  • 3 Demografia


  • 4 Enllaços externs





Geografia




Mapa de Karatxai-Txerkèssia


Limita al nord amb el Territori de Krasnodar, a l'oest amb el Territori de Stàvropol, al sud amb Abkhàzia i Geòrgia, i a l'est amb Kabardino-Balkària.


Ocupa el vessant septentrional del Gran Caucas, i la principal alçària és l'Elbrús (en karatxai-balkar Meñitaw). És drenada pel Kuban i pel Kuma. Altres rius són els Kahun, Karasu, Malka, Abazinka, Amanauz, Babuk, Dzeguta, Ginam i altres. El clima hi és continental, amb pluges que oscil·len entre 500 mm als plans i 1 000 mm a les regions muntanyoses.



Economia


La població és bàsicament rural. Els recursos econòmics principals són l'agricultura (blat, blat de moro, verdures, vinya), la ramaderia (ovina i bovina), que és transhumant, i la mineria (mines de carbó, conegut des de l'any 1840, de plom i de zinc); la indústria hi és poc desenvolupada (derivada de l'agricultura, tèxtil). Llur economia nacional es basava en l'agricultura (blat, moresc, verdures, vinya), en la ramaderia (ovelles i vaques) i l'artesanat. El subsòl contenia recursos minerals importants, sobretot carbó, coure i zinc. Hi ha poca indústria, només de caràcter agrari o tèxtil.



Demografia




  • Població: 439,470 (2002)


    • Urbana: 193,531 (44,0%)


    • Rural: 245,939 (56,0%)


    • Masculina: 205,481 (46,8%)


    • Femenina: 233,989 (53,2%)



  • Grups ètnics


Segons el cens rus (2002), els karatxais eren el 38,5% de la població de la república, seguits pels russos (33,6%) i txerkessos (11,3%). Altres grups importants són els abazins (7,4%), nogais (3,4%), ossets (3,333, o 0,8%), ucraïnesos (3,331, o 0,8%), armenis (3,197, o 0,7%), tàtars (2,021, o 0,5%), i un grapat de petits grups, cadascun amb menys del 0,5% de la població.










































































 cens 1926
 cens 1939
 cens 1959
 cens 1970
 cens 1979
 cens 1989
 cens 2002

Karatxais
 52,875 (52,0%)
 70,932 (29,2%)
 67,830 (24,4%)
 97,104 (28,2%)
 109,196 (29,7%)
 129,449 (31,2%)
 169,198 (38,5%)

Txerkessos
 16,186 (15,9%)
 17,667 (7,3%)
 24,145 (8,7%)
 31,190 (9,0%)
 34,430 (9,4%)
 40,241 (9,7%)
 49,591 (11,3%)

Abazins
 13,731 (13,5%)
 14,138 (5,8%)
 18,159 (6,5%)
 22,896 (6,6%)
 24,245 (6,6%)
 27,475 (6,6%)
 32,346 (7,4%)

Russos
 2,593 (2,6%)
 118,785 (48,8%)
 141,843 (51,0%)
 162,442 (47,1%)
 165,451 (45,1%)
 175,931 (42,4%)
 147,878 (33,6%)

Nogais
 6,263 (6,2%)
 6,869 (2,8%)
 8,903 (3,2%)
 11,062 (3,2%)
 11,872 (3,2%)
 12,993 (3,1%)
 14,873 (3,4%)
Altres
 9,961 (9,8%)
 14,810 (6,1%)
 17,079 (6,1%)
 19,957 (5,8%)
 21,917 (6,0%)
 28,881 (7,0%)
 25,584 (5,8%)


Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karatxai-Txerkèssia Modifica l'enllaç a Wikidata



  • Pàgina Oficial de la República de Karatxai-Txerkèssia. (rus)


  • Col·lecció d'imatges de Karatxai-Txerkèssia. (anglès) (rus)


  • Imatges de Karatxai-Txerkèssia. (anglès)


  • Esdeveniments de les disputades eleccions del 1999. (anglès)


  • Col·lecció d'imatges de Karatxai-Txerkèssia, amb un focus a les coves. (anglès)










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more