Irànics
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Població total | 200.000.000 |
| Religió | islam, zoroastrisme, cristianisme, Fe bahà'í, iazidisme i judaisme |
| Part de | Indoeuropèus  |
 | |
Temes indoeuropeus |
|---|
Llengües indoeuropees |
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
Pobles indoeuropeus |
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hittites, Luvites) |
Protoindoeuropeus |
Protoindoeuropeu · Religió |
Urheimat |
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
Estudis indoeuropeus |
Els irànics són un subgrup dels indoeuropeus caracteritzats per parlar alguna de les llengües indoàries i per una alta freqüència de l'haplogrup R1a.[1] Es calcula que hi ha uns 150 milions de persones considerades iràniques.[2] Els pobles irànics viuen principalment a Orient Mitjà, Àsia Central, el Caucas i parts del subcontinent indi, encara que pobles que parlaven les llengües iranies van ser trobats al passat per tota Euràsia, des dels Balcans fins a la Xina occidental.[3][4]
Com els pobles iranians no estan confinats en els límits de l'estat actual d'Iran, s'empren termes com pobles iranians o pobles irànics per evitar confusió amb els ciutadans de l'Iran (iranians).
Des del punt de vista lingüístic, el terme Pobles irànics és similar al de Pobles germànics, que inclou gent diversa que parla llengües germàniques, com l'anglès, l'alemany o el noruec.[5]
En línies generals, els pobles irànics no comprenen únicament als perses, els afganesos i als tayiks (o 'perses de l'est') d'Iran, Afganistan i Tadjikistan respectivament, sinó també als paixtus, els balutxis, els kurds, els ossets, els Zazes i altres grups.
Els tipus de grups ètnics que formen els pobles irànics es remunten a una branca dels antics protoirànics. Les troballes arqueològiques descobertes a Rússia, Àsia Central i Orient Mitjà han aportat escassa informació sobre la manera de vida d'aquestes primeres gents. Els pobles irànics han tingut un paper molt important al llarg de la història: els perses, aquemènides van establir un dels primers estats multinacionals del món, i els nòmades escites-sàrmates van dominar les vastes altiplans de Rússia i Sibèria occidental durant segles, amb un grup de guerreres sàrmates inclòs que probablement va servir d'inspiració per a la llegenda grega de les Amazones-[6][7]
Aquesta llista reuneix els pobles més importants considerats irànics al llarg de la història: Perses, medes, sagartis, bactrians, parts, sogdians, escites, sàrmates, balutxistanesos, kurds, ossets, parsis, paixtus, hazares, àzeris, uzbeks (parcialment), hurrites (parcialment)
Etimologia i ús
El terme iranià deriva d'Iran (literalment, el «país dels Aris» ).[8][9]
Història
Els irànics provenen dels indoarians, que es van separar en tres grups principals: els indoaris, els irànics i els nuristans cap al segon mil·lenni aC. Cap al 1000 aC es van instal·lar a l'Iran, terra que els dóna nom. Allà es van dividir en dos grups, la branca occidental va donar lloc a la cultura persa, mentre que l'oriental es va fragmentar en una sèrie de tribus, com ara els escites o els sàrmates. La major part d'aquests grups van adoptar l'Islam a partir del segle VI.
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irànics |
↑ Wells, RS; Yuldasheva N, Ruzibakiev R, Underhill PA, Evseeva I, Blue-Smith J, Jin L, Su B, Pitchappan R, Shanmugalakshmi S, Balakrishnan K, Read M, Pearson NM, Zerjal T, Webster MT, Zholoshvili I, Jamarjashvili E, Gambarov S, Nikbin B, Dostiev A, Aknazarov O, Zalloua P, Tsoy I, Kitaev M, Mirrakhimov M, Chariev A, Bodmer WF (2001). "The Eurasian Heartland: A continental perspective on Y-chromosome diversity
↑ Gordon, Raymond G., Jr. (ed.) (2005). "Report for Iranian languages". Ethnologue: Languages of the World.
↑ 9368164 «Iranian languages», article en anglès a la Encyclopedia Britannica. Consultat el 4 de juny de 2006.
↑ «Scope of Iranian languages», article en anglès a l' Encyclopedia Iranica. Consultat el 4 de juny de 2006.
↑ Mallory, JP In search of the Indo - Europeans , pàg. 22-23, ISBN 0-500-27616-1. Consultat el 10 de juny de 2006.
↑ « Amazons in the Scythia : new finds at the Middle Do, Southern Rússia » , article en anglès.
↑ [ http://www.pbs.org/wnet/secrets/case_amazon/index.html «Secrets of the Dead, Casefile: Amazon Warrior Women»], article en anglès.
↑ «Farsi - Persian language», article en el lloc web Farsi.net Consultat el 4 de juny de 2006.
↑ «Iran», article en anglès en The 1911 Encyclopedia. Consultat el 4 de juny de 2006.
