Estat de Mèxic








No s'ha de confondre amb Mèxic nom comú de la república federal dels Estats Units Mexicans










































































































Infotaula de geografia políticaEstat de Mèxic

México










Bandera d'Estat de Mèxic Escut d'Estat de Mèxic

Popocatepetl pasodecortez cut.JPG


Localització







Mexico (state) in Mexico (zoom).svg

19° 21′ 15″ N, 99° 37′ 51″ O / 19.354166666667°N,99.630833333333°O / 19.354166666667; -99.630833333333



Estat Mèxic
Capital
Toluca de Lerdo
Ciutat més gran
Ecatepec de Morelos
Població
Total
14160736 hab. (2005)
• Densitat
633,56 hab/km²
Geografia
Superfície
22.351 km²
Altitud
màx: 5500
Punt més alt
Popocatépetl  (5.462 m)
Limita amb

Història i celebracions
Any d'admissió
1824
Constitució vigent
27 de febrer de 1995
Organització política
Org. territorial
125 municipis
Forma de govern
Govern estatal
Òrgan legislatiu
Congress of the Estado de México Tradueix
• Llista
Alfredo del Mazo Maza Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal
Mex. o Edomex.
Zona horària
UTC−06:00

ISO 3166-2
MX-MEX
Altres
Agermanament amb



Lloc web
http://edomex.gob.mx
Modifica les dades a Wikidata

L'estat de Mèxic[1] és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana. L'estat de Mèxic es localitza al centre del país, envoltant al Districte Federal. (La ciutat de Mèxic no pertany a l'estat de Mèxic). Limita al Nord amb l'estat d'Hidalgo, a l'est amb l'estat de Puebla i l'estat de Tlaxcala, al sud amb Morelos i l'estat de Guerrero i a l'oest amb Michoacán.


És l'estat més poblat de Mèxic, amb 14 milions d'habitants, encara que la majoria viuen en les zones que envolten la ciutat de Mèxic, i que pertanyen a l'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic, com ara Nezahualcóyotl i Ecatepec de Morelos. La capital de l'estat és Toluca, localitzada a 80 km a l'oest de la ciutat de Mèxic.



Història




Os sacre de Tequixquiac.


El sòl de l'estat ha estat habitat 35,000 anys aC per homes primitius que van creuar l'estret de Bering procedents d'Àsia, el baró de Tepexpan és una evidència dels primeris homes. Aquests homes i dones eren nòmades, caçaven animals grans com mamuts i recollien fruits per evidències arqueològiques trobades en aquest lloc. Una de les troballes més importants de l'art primitiu a Amèrica va ser trobat en aquest municipi, va prendre el nom de l'Os sacre de Tequixquiac,[2] el qual no té cap utilitat i que només reflecteix el sentiment ideològic de l'artista que va tallar la peça d'os d'un camèlid fa 22,000 anys aC.[3]



Vegeu també



  • Amecameca

  • Acambay

  • Torcuato Trujillo



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estat de Mèxic Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ En català es podria pronunciar amb so de xeix la x http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/114_07_Moll.pdf


  2. ↑ Rescat del passat (castellà)


  3. ↑ Arqueología Mexicana El sacro de Tequixquiac.



Coord.: 19° 21′ 15″ N, 99° 37′ 51″ O / 19.35417°N,99.63083°O / 19.35417; -99.63083












-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more