Ngtjyty

el Castell de Guadalest
Escut del Castell de Guadalest
Penya del Campanar
Localització
38° 40′ 35″ N, 0° 11′ 55″ O / 38.676388888889°N,0.19861111111111°O / 38.676388888889; -0.19861111111111
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	Marina Baixa
Municipi	1
Població
Total	209 (2018)
• Densitat	13,09 hab/km²
Gentilici	Castellenc, Castellenca
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	15,97 km²
Altitud	586 m
Limita amb	Benimantell Bolulla Callosa d'en Sarrià Castell de Castells Polop
Partit judicial	La Vila Joiosa
Història i celebracions
Festa major	Del 14 al 17 d'agost
Organització política
• Alcalde	Enrique Ponsoda Fracés
Identificador descriptiu
Codi postal	03510
Zona horària	UTC+01:00
Codi de municipi INE	03075
Codi ARGOS de municipis	03075
Altres
Lloc web	www.guadalest.es

El Castell de Guadalest és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa.

Nom

Pel Decret 6/2002, del 8 de gener 2002, el Consell de la Generalitat Valenciana va aprovar el canvi de denominació del municipi de Guadalest per la seua forma tradicional en valencià: el Castell de Guadalest. També el BOE núm. 68, del 20 de març del 2002, va publicar el Decret de la Generalitat Valenciana, que determinava aquesta recuperació del nom complet i originari d'aquest municipi de la Marina Baixa.

Geografia

Embassament i la penya de l'Alcalà amb la Xortà al fons

El municipi, amb un terme de 16,1 km², se situa a la vall de Guadalest, a 595 m d'altitud, i està voltat per les serres de l'Aixortà, Aitana i la Serrella; són les seues principals altures Els Parats (1.147 m), el Morro Blau (1.124 m) i el Morro Blanc (1.084 m).

El riu Guadalest travessa el terme, i les seues aigües es recullen a l'embassament de Guadalest, proper a la vila.

El municipi té un clima de tipus mediterrani, però difereix un poc del de la costa, amb hiverns més frescos i estius més suaus i agradables. Pel seu relleu accidentat s'estenen, en les zones altes, els pins i la garriga, mentre que als vessants amb terrasses i a la vall, es cultiven cítrics, oliveres, garrofers i ametllers.

Límits

El terme municipal limita amb els de poblacions com Benimantell, Bolulla, Callosa d'en Sarrià i Polop (a la mateixa comarca); i amb Castell de Castells (a la Marina Alta).

Accés

Per arribar al Castell de Guadalest, hi ha dues maneres possibles, una és agafar la carretera CV-70, entre Alcoi i Callosa d'en Sarrià, carretera que creua la vall de Guadalest, travessant poblacions com ara Benimantell, Benifato i el mateix Guadalest. L'altra possibilitat és agafar la mateixa carretera CV-70 a Polop.

Història

Fundat a l'època musulmana, el cabdill àrab Al-Azraq va desenvolupar-hi un complex sistema de regadiu que desenvolupà l'agricultura; després de la conquesta cristiana va mantenir la seua població morisca; el 1293 Jaume el Just el dona a Bernat de Sarrià, en la família del qual roman fins a 1335, període en què aquest llinatge abasta el senyoriu de gairebé tots els pobles de la vall; posteriorment tornà a la corona i des d'aquesta a l'infant Pere d'Aragó, duc de Gandia; a la mort de l'últim duc de Gandia recau en els Cardona. El 1543 Carles I crea el marquesat de Guadalest, que incloïa les poblacions de Benimantell, Beniardà i Benifato i el dona a Sanç de Cardona a perpetuïtat per a ell i els seus successors. El Castell de Guadalest exercí territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de població fins a 1609, en què, arran de l'expulsió promoguda per Felip II, foren despoblats; el 1644 es produeixen dos terratrèmols que derruïren el castell; el 1699, a la mort sense descendència del darrer marqués, els Orduña, família molt influent a Guadalest, assoleixen la condició d'alcaldes perpetus del poble i el marquesat recau en la persona del marquès d'Ariza; el 1708, durant la Guerra de Successió, el castell és volat per una explosió i la casa Orduña és incendiada; el 1748 i 1752 nous terratrèmols assolen el municipi; el 1971 s'acaba de construir l'embassament; el 1974 el poble és declarat conjunt historicoartístic.^[1]

Demografia i economia

El cens de 2003 dona la xifra de 194 habitants. L'encant del poble i la proximitat a nuclis costaners com Benidorm o Altea han convertit una economia tradicionalment agrícola, a la qual ja pocs s'hi dediquen, en una altra de dedicada completament al turisme. Han proliferat museus de curiositats i establiments hostalers que ocupen tota la població i els seus habitants. Es manté algun tipus d'artesania com ara els brodats i les randes.

Política

Edificis d'interés

Casa dels Orduña

La vila es construí al redós del castell de l'Alcazaiba, que per la seua estratègica situació, sobre una roca, domina tota la vall, i tant l'un com l'altra han sofert una sèrie de transformacions degudes, d'una part, als terratrèmols del 1644 i el 1748, i d'altra, a la voladura de la fortificació durant la Guerra de Successió. La part antiga es troba dins del recinte emmurallat, al qual s'accedix per una porta feta sobre la roca i hi trobem:

• 
  Castell de l'Alcazaiba, o de Sant Josep. Musulmà, del segle XI. Fou molt important en l'edat mitjana. Els terratrèmols i la voladura de 1708 l'arrasaren. Actualment se'n conserven algunes torres.


• 
  Castell del Rei. Incorporat al que fou recinte emmurallat, s'hi arriba per un túnel obert en la roca.


• 
  Casa Orduña. Casa nobiliària de grans dimensions aixecada en el segle XVII. Actualment seu del Museu Municipal.


• 
  Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Durant quatre-cents anys fou la més important de la vall. L'edifici actual es va edificar entre 1734 i 1753 per José Sierra en estil barroc, sobre un temple anterior que datava dels temps de la conquesta de Jaume I (segle XIII). La Guerra de 1936-1939 provocà danys que obligaren, el 1962, a remodelar-la, quan s'escurçà la longitud de la planta i se'n perderen el creuer i la cúpula. A finals de segle passat va sofrir noves obres que tractaren de recuperar-la. Es tracta d'una església de dimensions petites i planta rectangular, amb tres capelles laterals entre els contraforts, nau coberta amb volta de canó i absis semicircular a la capçalera. La façana és simple, amb una portada de regust gòtic i rematada per una finestra amb un vitrall que representa l'Assumpció. Està connectada amb la casa dels Orduña, prova de la interdependència del poder civil i religiós de l'època.


• 
  Presó. Edificació del XII que fou ajuntament i jutjat. En el soterrani se'n conserven les masmorres.


• 
  Torre penyal d'Alcalà. Torre guaita de difícil accés que s'ha convertit en una de les estampes del poble.


• 
  Ermita de Sant Joaquim i Santa Anna de Ginés.

Museus

Hem comentat la proliferació de museus de curiositats, dels quals donem tot seguit relació:

• Museu del Pessebre i casetes de nines.


• Museu d'Instruments de tortura.


• Museu de Microminiatures


• Museu Etnològic de Guadalest. Edifici del segle XVIII.


• Museu microgegant.


• 
  Museu de Vehicles Històrics Vall de Guadalest.

Gastronomia

L'arròs amb fesols i naps, la pebrera farcida, el minxo, el conill, les verdures al forn, l'olleta de blat i les pilotes de dacsa són exemples de la variada cuina local.

Festes

• 
  Sant Gregori. Se celebren aquestes festes el cap de setmana més proper al 9 de maig, que és l'onomàstica del sant. Aquestes festes també reben el nom de "Festes de la Joventut", ja que són els joves els que se n'encarreguen de tota l'organització.


• 
  Festes Patronals. Tenen lloc del 14 al 17 d'agost en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció. Se celebren actes en honor a la patrona i els actes centrals són el trasllat de la imatge a l'església, l'ofrena de flors a la verge i la processó per tot el poble.


• 
  Romeria a Gines. Tercer cap de setmana de setembre en honor a santa Anna i sant Joaquim, patrons del llogaret de Gines.

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• 
  Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.


• 
  País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment.


• 
  Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.


• 
  Institut Valencià d'Estadística.