Triquiúrids
Trichiuridae | |
---|---|
Assurger anzac | |
Període | |
Eocè - recent[1] | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Scombriformes |
Família | Trichiuridae (Bateson, 1885) |
Els triquiúrids (Trichiuridae) són una família de peixos d'aigua marina i salabrosa pertanyent a l'ordre dels perciformes.[2]
Contingut
1 Etimologia
2 Descripció
3 Reproducció
4 Alimentació
5 Hàbitat i distribució geogràfica
6 Ús comercial
7 Particularitats
8 Gèneres i espècies
9 Referències
10 Bibliografia
11 Enllaços externs
Etimologia
Del grec thrix (cabell) i oura (cua).[3]
Descripció
- Cos molt allargat, prim, força comprimit i de color blau acer o platejat.
- Boca grossa amb la mandíbula superior no protràctil i la inferior sortint.
- Mandíbules amb dents semblants a ullals.
- Una fossa nasal a cada costat del musell.
Aleta dorsal molt llarga, la qual s'estén per pràcticament tota la longitud del cos.- L'aleta caudal és petita o absent
- L'aleta pelviana, si fa acte de presència, està representada per un radi tou vestigial o per una espina en forma d'escata.
- Aletes pectorals petites.
- Aleta anal precedida per dues espines lliures darrere de l'anus.
- No tenen escates.
- Una única línia lateral.
- Branquispines subdesenvolupades.
- 58-192 vèrtebres.[4][5][6][7]
Reproducció
Té lloc durant tot l'any en aigües càlides i les larves i els ous són pelàgics.[7]
Alimentació
Són peixos depredadors voraços, els quals es nodreixen de peixos, calamars i crustacis.[5][7]
Hàbitat i distribució geogràfica
Es troba a les aigües temperades i tropicals dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic. Generalment, habiten les aigües fondes de la plataforma continental i el seu declivi.[4][5]
Ús comercial
Són peixos valuosos com a aliment i els gèneres Trichiurus, Lepidopus i Aphanopus són explotats comercialment.[7] Així, per exemple, se'n troben regularment als mercats de les illes portugueses de l'Atlàntic.[8]
Particularitats
Alguns d'aquests peixos es coneixen com a peixos sabre a causa de llur forma, que recorda a la fulla d'un sabre per la forma i el color metàl·lic sovint brillant. A Sicília es coneixen amb el nom comú de Spatola (espàtula).
Gèneres i espècies
Llista segons FishBase:[4]
Gènere Aphanopus (Lowe, 1839)[9]
Aphanopus arigato (Parin, 1994)
Aphanopus beckeri (Parin, 1994)
Aphanopus capricornis (Parin, 1994)
Aphanopus carbo (Lowe, 1839)
Aphanopus intermedius (Parin, 1983)
Aphanopus microphthalmus (Norman, 1939)
Aphanopus mikhailini (Parin, 1983)
Gènere Assurger (Whitley, 1933)[10]
Assurger anzac (Alexander, 1917)
Gènere Benthodesmus (Goode & Bean, 1882)[11]
Benthodesmus elongatus (Clarke, 1879)
Benthodesmus macrophthalmus (Parin & Becker, 1970)
Benthodesmus neglectus (Parin, 1976)
Benthodesmus oligoradiatus (Parin & Becker, 1970)
Benthodesmus pacificus (Parin & Becker, 1970)
Benthodesmus papua (Parin, 1978)
Benthodesmus simonyi (Steindachner, 1891)
Benthodesmus suluensis (Parin,1976)
Benthodesmus tenuis (Günther, 1877)
Benthodesmus tuckeri (Parin & Becker, 1970)
Benthodesmus vityazi (Parin & Becker, 1970)
Gènere Demissolinea (Burhanuddin & Iwatsuki, 2003)[12]
Demissolinea novaeguineensis (Burhanuddin & Iwatsuki, 2003)
Gènere Eupleurogrammus (Gill, 1862)[13]
Eupleurogrammus glossodon (Bleeker, 1860)
Eupleurogrammus muticus (Gray, 1831)
Gènere Evoxymetopon (Gill, 1863)[14]
Evoxymetopon macrophthalmus (Chakraborty, Yoshino & Iwatsuki, 2006).[15]
Evoxymetopon poeyi (Günther, 1887)
Evoxymetopon taeniatus (Gill, 1863)
Gènere Lepidopus (Goüan, 1770)[16][17]
Lepidopus altifrons (Parin & Collette, 1993)
Lepidopus calcar (Parin & Mikhailin, 1982)
Lepidopus caudatus (Euphrasen, 1788)
Lepidopus dubius (Parin & Mikhailin, 1981)
Lepidopus fitchi (Rosenblatt & Wilson, 1987)
Lepidopus manis (Rosenblatt & Wilson, 1987)
Gènere Lepturacanthus (Fowler, 1905)[18]
Lepturacanthus pantului (Gupta, 1966)
Lepturacanthus roelandti (Bleeker, 1860)
Lepturacanthus savala (Cuvier, 1829)
Gènere Tentoriceps (Whitley, 1948)[19]
Tentoriceps cristatus (Klunzinger, 1884)
Gènere Trichiurus (Linnaeus, 1758)[20][21]
Trichiurus auriga (Klunzinger, 1884)
Trichiurus australis (Chakraborty, Burhanuddin & Iwatsuki, 2005).[22]
Trichiurus brevis (Wang & You, 1992)
Trichiurus gangeticus (Gupta, 1966)
Sabre cuafí (Trichiurus lepturus) (Linnaeus, 1758)
Trichiurus margarites (Li, 1992)
Trichiurus nanhaiensis (Wang & Xu, 1992)
Trichiurus nickolensis (Burhanuddin & Iwatsuki, 2003)
Trichiurus russelli (Dutt & Thankam, 1966)[23][24][25][26][27][28]
Referències
↑ Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín.
↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid.
↑ 4,04,14,2 "Trichiuridae". FishBase. Ed. Rainer Froese and Daniel Pauly. January 2006 version. N.p.: FishBase, 2006.
↑ 5,05,15,2 Discover Life (anglès)
↑ ZipCodeZoo (anglès)
↑ 7,07,17,27,3 Marine Species Identification Portal (anglès)
↑ Moralez-Nin, Beatriz. Sena-Carvalho, Dalila. Age and growth of the black scabbard fish (Aphanopus carbo) off Madeira. Fisheries Research. Vol. 25:239-251. 1996. (anglès)
↑ Lowe, R. T., 1839. A supplement to a synopsis of the fishes of Madeira. Proc. Zool. Soc. Lond. 1839 (pt 7): 76-92.
↑ Whitley, G. P., 1933. Studies in ichthyology. Núm. 7. Rec. Aust. Mus. v. 19 (núm. 1): 60-112, Pls. 11-15.
↑ Goode, G. B. & T. H. Bean, 1882. Benthodesmus, a new genus of deep-sea fishes, allied to Lepidopus. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 4 (núm. 241): 379-383.
↑ Burhanuddin A. I. & Iwatsuki Y., 2003. Demissolinea novaeguineensis gen. et sp. nov. (Perciformes: Trichiuridae), a new hairtail from New Guinea. Ichth. Research v. 50 (núm. 1). 23-29.
↑ Gill T. N., 1862. On the limits and arrangement of the family of scombroids. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14. 124-127.
↑ Gill T. N., 1863. Synopsis of the family of lepturoids, and description of a remarkable new generic type. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 15. 224-229.
↑ Chakraborty, Yoshino & Iwatsuki «A new species of scabbardfish, Evoxymetopon macrophthalmus (Scombroidei: Trichiuridae), from Okinawa, Japan». Ichthyological Research, 53, 2, 2006, pàg. 137ff. DOI: 10.1007/s10228-005-0319-x.
↑ Goüan A., 1770. Historia piscium, sistens ipsorum anatomen externam, internam, atque genera in classes et ordines redacta. Also: Histoire des poissons, contenant la déscription anatomique de leurs parties externes et internes, & le caractère des divers genres range{'s par classes & par ordres. Strasbpirg. Historia Piscium. i-xviii + 1-252 (twice).
↑ Rosenblatt, H.R. i R.R. Wilson, Jr., 1987. Cutlassfishes of the genus Lepidopus (Trichiuridae), with two new eastern Pacific species. Jap. J. Ichthyol. 33(4):342-351.
↑ Fowler H. W., 1905. New, rare or little known scombroids. Núm. 1. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 56 (for 1904). 757-771.
↑ Whitley G. P., 1948. Studies in ichthyology. Núm. 13. Rec. Aust. Mus. v. 22 (núm. 1). 70-94.
↑ Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). [1]
↑ Chen, W.Y. i S.C. Lee, 1982. Age and growth of the ribbonfishes Trichiurus (Perciformes: Trichiuridae) of Taiwan. Bull. Inst. Zool., Acad. Sin. 21(1):9-20.
↑ Anirban Chakraborty, Andi Iqbal Burhanuddin and Yukio Iwatsuki «A new species, Trichiurus australis (Perciformes: Trichiuridae), from Australia». Ichthyological Research, 52, 2, 2005, pàg. 165–170. DOI: 10.1007/s10228-005-0268-4.
↑ BioLib (anglès)
↑ AQUATAB
↑ Catalogue of Life (anglès)
↑ World Register of Marine Species (anglès)
↑ FishBase (anglès)
↑ UNEP-WCMC Species Database (anglès)
Bibliografia
- Béarez, P., 1996. Lista de los peces marinos del Ecuador continental. Rev. Biol. Trop. 44(2):731-741.
- Eschmeyer, W.N. (ed.), 1998. Catalog of fishes. Publicació especial de la California Academy of Sciences, San Francisco. 3 vols. 2905 p.
- Fritzsche, R.A., 1982. Osteichthyes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 858-944.
- Nakamura, I., 1981. Trichiuridae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic; fishing areas 34, 47 (in part). Department of Fisheries and Oceans Canada i FAO. Vol. 4. pag. var.
- Nakamura, I., 1984. Trichiuridae. A: W. Fischer i G. Bianchi (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean fishing area 51. Vol. IV.
- Nakamura, I., 1986. Trichiuridae. P. 829-830. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
- Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. FAO Species Catalogue. Vol. 15. Snake mackerels and cutlassfishes of the world (families Gempylidae and Trichiuridae). An annotated and illustrated catalogue of the snake mackerels, snoeks, escolars, gemfishes, sackfishes, domine, oilfish,. cutlassfishes, scabbardfishes, hairtails, and frostfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(15):136 p.
- Nakamura, I., 1995. Trichiuridae. Peces sables, cintillas. P. 1638-1642. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
- Nakamura, I., 1997. Trichiuridae. Cutlassfishes. A: K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). FAO Identification Guide for Fishery Purposes. The Western Central Pacific.
- Parin, N.V. i V.E. Bekker, 1979. Trichiuridae. P. 462-464. A J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
- Parin, N.V., 1986. Trichiuridae. P. 976-980. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
- Parin, N.V., 1990. Trichiuridae. P. 974-977. A: J. C. Quéro, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
- Vergara, R., 1978. Trichiuridae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. West central Atlantic (Fishing Area 31). Vol. 5. (pag. var.). FAO, Roma.
Enllaços externs
Encyclopedia of Life (anglès)
Animal Diversity Web (anglès)
Barcodes of Life (anglès)
NCBI (anglès)
ITIS (anglès)
uBio (anglès)
GBIF (anglès)