José de Ezpeleta y Veira de Galdeano

Multi tool use
José de Ezpeleta y Veira de Galdeano

|
Biografia |
Naixement |
1739 Cadis
|
Mort |
1823 (83/84 anys) Pamplona
|
|
Governador de Cuba
|
1785 – 1789
|
← Bernardo de Troncoso y Martínez del Rincón
Domingo Cabello y Robles →
|
Virrei de Nova Granada
|
1789 – 1797
|
← Francisco Gil de Taboada
Pedro Mendinueta i Múzquiz →
|
Governador del Consell Reial
|
1797 – 1798
|
← Felipe Antonio Fernández Vallejo
Gregorio García de la Cuesta →
|
Capità general de Catalunya
|
1808 – 1808
|
← Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas
Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac →
|
Activitat |
Ocupació |
Militar
|
Rang militar |
General de Brigada
|
Altres |
Títol |
Comte
|
Fills |
Fermín de Ezpeleta Enrile Joaquín de Ezpeleta Enrile José María de Ezpeleta y Enrile
|
 |
José Ezpeleta y Galdeano (Pamplona, 1740 - Madrid, 1823), primer comte d'Ezpeleta de Beire, fou un militar espanyol. Va participar en les campanyes de Portugal i Alger, el setge de Gibraltar i durant la Guerra d'Independència dels Estats Units va participar en presa de Mobile i Pensacola.
Governador de Cuba entre 1785 i 1789, quan fou nomenat virrei de Nova Granada, càrrec en el qual restà fins al 1797. President del Consell de Castella, fou nomenat Capità General de Catalunya el 14 de febrer de 1808 i l'ocupà fins al 13 de setembre de 1808, durant la Guerra del Francès. Empresonat l'abril de 1809, fou dut a França i alliberat en acabar la guerra el 1814. Fou nomenat Capità General de Navarra amb el retorn de Ferran VII d'Espanya. Va restaurar el funcionament de les institucions del Regne de Navarra, que s'havien vist seriosament alterades per l'ocupació francesa.
Va haver de fer front a la revolta de Francisco Espoz y Mina i a les repercussions locals d'altres conspiracions de l'època, com la del Triangle. En 1820, la revolució liberal també va triomfar a la ciutat de Pamplona i Ezpeleta va ser substituït per Espoz y Mina. En 1822 se li va exigir traslladar-se a Sevilla, però per l'avançat de la seva edat i la seva mala salut va ser finalment destinat a Valladolid. La restauració absolutista el va sorprendre a la casa de la seva filla a Santo Domingo de la Calçada, de camí cap a la capital castellana. Al juliol de 1823 va ser reposat en el virregnat de Navarra i al novembre d'aquest mateix any moria a Pamplona, als 84 anys d'edat.
Bibliografia
- Gustau Adzerias i Causi, Forces enfrontades en la Guerra del Francès (1808-1814)
- Biblioteca Luis Ángel Arango, [José de Ezpeleta http://www.lablaa.org/blaavirtual/biografias/ezpejose.htm] (castellà)
Registres d'autoritat |
- WorldCat
CANTIC: a11485395
BNF: cb119567337
GND: 123192722
LCCN: n81149631
VIAF: 914648
ISNI: 0000 0000 2206 8824
SUDOC: 027550885
|
VLaTqnfS6fCW3RD7o7u9glg,ps y1tWWxOcb,hsHC,m6bQXVuhrih256Jss56o6k,B,T,h kDQgjZEYih3Sgtq
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...