Representació d'una gòrgona; plat de ceràmica, segle VI aC.
Estàtua d'una Gorgona (Museu Arqueològic de Parikia, Paros)
Les Gorgones[1] (en grec antic, Γοργόνες), segons la mitologia grega, eren tres monstres marins: Esteno, Euríale i Medusa. Les Gorgones, les seves germanes, les Grees, i possiblement les Hespèrides, eren filles de les divinitats marines Forcis i Ceto. Eren tres triplets dels aspectes de la mateixa deessa triple, provinent d'antigues deïtats terrestres. Sembla que el mite provenia d'Assíria, Egipte i Fenícia.[2]
Contingut
1Descripció
2Vegeu també
3Referències
4Bibliografia
Descripció
Les Gorgones tenien cos de dona, unes llargues dents punxegudes, mans metàl·liques amb urpes, una massa onejant de serps verinoses vives per cabells i ales d'or, la qual cosa indicava la seva naturalesa ctònica. Esteno i Euríale eren immortals i Medusa era l'única que era mortal. Tenien una mirada tan penetrant que tot aquell que les mirava directament als ulls es convertia en pedra.
La seva mítica existència està estretament vinculada a la de l'heroi Perseu, fill de Zeus i Dànae, que va donar mort a Medusa. Un cop morta, del cap d'aquesta nasqué Pegàs (Pegasus). Per a Homer[3] la Gorgona és desconeguda com figura mitològica, és només un cap fantasmal que viu en l'Hades.
Segons el poeta grec Hesíode,[4] habitaven al llunyà occident, a l'altre costat de l'Oceà, on es trobaven els límits de la Nit.
Segons Diodor i Palaephatus les Gorgones habitaven les illes Gòrgades al mar d'Etiòpia. L'illa més gran era l'illa de Cerna. Henry T. Riley, fent el comentari dels textos d'Ovidi especula que aquestes illes podrien ser les illes de Cap Verd.[5]
Vegeu també
Medusa (mitologia)
Elm d'Hades
Referències
↑«Gorgona» (en català). enciclopedia.cat. [Consulta: 18 novembre 2015].
↑Bartra, Agustí: 'Diccionario de mitología. Grijalbo, Barcelona, 1985. ISBN 84-253-1431-3
↑Homer: L'Odissea (11, v. 636)
↑Hesíode, Teogonia
↑Ovidi, The Metamorphoses, commented by Henry T. Riley ISBN 978-1420933956
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gorgones
Aguirre Castro, Mercedes: Las Gorgonas en el Mediterráneo Occidental
Aquil·les i Hèctor en la guerra de Troia · Heracles i els dotze treballs · Jasó i els argonautes en busca del velló d'or · Odisseu i l'Odissea · Perseu i la medusa · Teseu i el minotaure · Atalanta i el senglar de Calidó
Animals, monstres i altres criatures mitològiques:
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
