Ramon Casanovas i Tresserras
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 de novembre de 1917 Cardedeu |
| Mort | 27 de novembre de 2009 Granollers |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Pèrit mercantil, polític i activista cultural |
| Període d'activitat | Postguerra |
 | |
Ramon Casanovas i Tresserras (Cardedeu, 23 de novembre de 1917 - Granollers, 27 de novembre de 2009) fou pèrit mercantil, polític i un activista cultural i catalanista.
Biografia
Ramon Casanovas fou fill de Marià Casanovas i Fortuny i Maria Tresserras i Ribell. El seu pare fou l'alcalde de Cardedeu del 15 d'abril de 1934 al 10 de juny de 1935, i del 18 de febrer de 1936 al 20 d'octubre de 1936,[1] provinent de les entitats culturals i membre d'Estat Català, tot i que va encapçalar la llista d'ERC de Cardedeu durant la República. Precisament per haver ocupat aquest càrrec va ser jutjat per un tribunal militar franquista i sentenciat a la Pena de Reclusió Perpètua al Penal de San Miguel de los Reyes (València), pena que més tard li fou commutada a 8 anys. El 1942 va quedar en llibertat, i el gener de 1947, la causa va quedar finalment, arxivada. En Ramon, doncs, visqué de ben petit a casa seva la importància de la cultura i el pes d'una Espanya opressora. I en va fer la seva causa.
Casanovas va viure la Guerra Civil de molt a prop, participant en el Front del Jarama (Madrid) i reclòs en el camp de concentració de València quan la guerra va finalitzar. Un cop tornat a casa seva, a Cardedeu, es va convertir en un actiu treballador en la recuperació de les institucions democràtiques des de diversos àmbits. Juntament amb una colla de joves de Cardedeu, va iniciar uns espais culturals que es solien celebrar al local que tenia la Caixa de Pensions i al Centre Parroquial l'Esbarjo. Primer van ser les Tribunes, i més endavant les Atalaies, que va representar l’inici dels concerts de la Nova Cançó, conferències, etc.
Ja establert a Granollers, va ser un dels impulsors de la creació de la secció local d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) en ple franquisme, el 1961. Però, a més, la seva constant defensa de la llengua i la cultura catalanes el va portar a ser fundador, i president, de la delegació comarcal d’Òmnium Cultural a Granollers.[2] Posteriorment va ser un dels impulsors de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AGEVO) també a Granollers, inaugurades el 15 d'abril de 1993, i que el mateix Ramon presidí fins al setembre de 2009.[3]
En la seva carrera política va ser regidor de l’Ajuntament de Granollers per Unió Democràtica de Catalunya[4] durant tres mandats, en els quals a més de passar per l’oposició, va ser responsable de les àrees de Salut Pública i Gent Gran. Casanovas va presidir la mesa de constitució del consistori com a regidor de més edat en diverses ocasions.
Dels diferents companys de viatge, es destaca el fort lligam i l'amistat que va tenir amb Jaume Camp, amb qui va compartir la major part d'activitat política i cultural. Quan aquest morí, el 1993, li va dedicar l'article Jaume Camp. Un home, una idea,[5] on repassa tota la trajectòria que van fer plegats, i on ressalta els valors de la tasca realitzada.
Casanovas va ser distingit amb la Medalla de la Ciutat de Granollers l’any 2006 com a reconeixement a la seva trajectòria pública en favor de la democràcia i a la lluita antifranquista, a través de l’acció reivindicativa cultural.[6]
Ramon Casanovas es va casar amb Mercè Ricós i Viadé i va tenir dues filles, la Ma Montserrat i la Ma Glòria. Va morir el 27 de novembre de 2009, a l'edat de 92 anys.
Premi Ramon Casanovas
Ramon Casanovas i Tresserras
L'any 2011 es va instaurar el Premi Ramon Casanovas destinat al foment d'iniciatives en favor de la llengua catalana i reconeixement d'accions cíviques en aquest àmbit al Vallès Oriental. El premi, dotat amb 1.000 euros, és patrocinat per la família Casanovas, i pretén retre homenatge i perpetuar la memòria de qui ha estat un constant defensor de la llengua i la cultura catalana al Vallès Oriental. El premi va destinat al reconeixement d'accions i iniciatives cíviques, individuals o col·lectives, empreses a favor de la presència, l'ús i el prestigi públic de la llengua catalana.
El llistat de guanyadors és el següent:
2011 – Veu Pròpia[7]
2012 – Associació Cultural del Matarranya[8]
2013 – Català Sempre[9]
2014 – Joves de Mallorca per la Llengua[10]
2015 – La Veu del País Valencià[11]
2016 – Ràdio Arrels[12]
Referències
↑ «Marià Casanovas i Fortuny». Museu de Granollers. «Després de la Guerra Civil va ser detingut i empresonat durant més de dos anys, primer a la caserna de Granollers, després a la presó Model de Barcelona i finalment al penal de San Miguel de los Reyes (València). L'u de maig de 1939 fou sotmès a judici i condemnat a cadena perpètua, rebaixant-li així la pena de mort proposada inicialment»
↑ «Òmnium Cultural del Vallès Oriental renova la seva Junta amb Pere Martínez com a president i Ramon Casanovas com a president d'honor». Òmnium Cultural, 2008. «Pere Martínez va ésser escollit nou president d'Òmnium Granollers. Ramon Casanovas, després de dècades al capdavant d'aquest càrrec, va rebre un homenatge dels socis i va ser proclamat president d'honor de l'entitat a la nostra comarca.»
↑ «Aules d'Extensió Universitària per a la Gent Gran del Vallès Oriental». Ajuntament de Granollers.
↑ «Mil quinientas personas asistieron al mitin de UDC en Granollers». La Vanguardia, 1977. «Unas 1.500 personas llenaron el viernes por la noche el cine Mundial de Granoílers, para asistir al mitin de presentación de Unió Democrática ds Catalunya. Intervinieron Ramón Casanovas Treserras, de Granollers, que presentó a los demás oradores, y Josep Maria Col! i Majó, de Sant Celoni, Josep Miró i Ardévol, Antón Canyelles y Miquel Coll i Alentorn.»
↑ «Jaume Camp. Un home, una idea». JaumeCamp.cat, 1993. «Si d'una persona sentia una gran complaença, i també una pregona emoció, exposar la seva semblança, aquesta havia de ser, encara que sigui per la força de la inèrcia, la figura físicament venerable i anímicament inalterable d'en Jaume Camp i Lloreda.»
↑ «L’exregidor de Granollers i expresident d’Òmnium Cultural, Ramon Casanovas, mor als 92 anys». El 9 Nou, 2009. «Ramon Casanovas, regidor a l’Ajuntament de Granollers per CiU durant tres mandats i expresident d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental, ha mort aquest divendres a l’edat de 92 anys. Casanovas va ser un polític actiu en la recuperació de les institucions democràtiques en diversos àmbits.»
↑ «Veu Pròpia s'endú el 1r Premi Ramon Casanovas del Vallès Oriental». Òmnium Cultural, 2011. «L'entitat Veu Pròpia, que aplega persones no nascudes als Països Catalans que defensen que el català ha de ser la llengua vehicular del país, ha guanyat el 1r Premi Ramon Casanovas.»
↑ «ASCUMA ha rebut el Premi Ramon Casanovas 2012». Lo Finestró, 2012. «Òmnium Cultural Granollers-Vallès Oriental ha concedit el 2n Premi Ramon Casanovas a l’Associació Cultural del Matarranya per la tasca que porta a terme en defensa de la llengua i la cultura.»
↑ «El col·lectiu Català Sempre s'endú el guardó Ramon Casanovas a l'acció cívica a favor de la llengua en el marc de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental». Nació Digital, 2013. «Pel que fa al tercer premi Ramon Casanovas a l'acció cívica a favor de la llengua catalana, patrocinat per la família Casanovas i dotat amb 1.000 euros, el guanyador és el col·lectiu Català Sempre.»
↑ «20 anys de Joves per la llengua». L'Altra Mirada, 2014. «El darrer cap de setmana del mes de novembre, diferents membres de Joves de Mallorca per la Llengua, vàrem assistir a la vint-i-cinquena Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental, on Òmnium Cultural ens va fer entrega del premi Ramon Casanovas.»
↑ «La Veu rep el Premi Ramon Casanovas per l'acció cívica a favor de la llengua». La Veu del País Valencià, 2015. «Paciència i persistència. Aquest és un dels lemes de l'equip de La Veu del País Valencià que ha fet consolidar el nostre mitjà com un referent de la comunicació i difusió de la nostra llengua i que anit divendres es va vore recompensat amb l'atorgament per part d’Òmniun Cultural del Vallès, del Premi 'Ramon Casanovas' per l'acció cívica a favor de la llengua, a la gala de les Lletres Catalanes celebrada a Granollers.»
↑ «Premi a Ràdio Arrels, la veu de Catalunya Nord». El Punt Avui, 2016. «L'emissora catalanoparlant de Perpinyà va rebre el Premi Ramon Casanovas en la Nit de les lletres catalanes del Vallès Oriental, organitzada per Òmnium a Granollers.»
