Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra
Multi tool use
Festa literària que es gestà en la celebració de l'any Fabra de 1968, realitzat amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, i molt especialment en el curs del XXV Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. Joan Ballester i Canals proposà donar continuïtat a l'any Fabra sota una nova forma i Joan Triadú i Font, Avel·lí Ibàñez i Sensarrich i Josep Oriol Panyella i Cortès assumiren el repte, amb el suport d'Òmnium Cultural, de transformar l'esmentat Concurs en un nou esdeveniment cultural itinerant per estendre l'esforç de recuperació de la llengua i la cultura catalanes a tots els Països Catalans.
Les festes realitzades foren:
1969 - Ripoll
1970 - Montblanc
1971 - Granollers
1972 - Ponts
1973 - Tortosa
1974 - Figueres
1975 - Andorra
1976 - Castelló de la Plana
1977 - Vic
1978 - Prada del Conflent
1979 - Mallorca
1980 - Montserrat
1981 - Barcelona/Cantonigròs
1982 - Gràcia, Barcelona
1983 - Lleida
1984 - L'Alguer
1985 - Badalona
1986 - Menorca
1987 - Valls
1988 - Catalunya Nord
1989 - Paris
1990 - Eivissa
1991 - Cassà de la Selva
1992 - Tarragona
1993 - Barcelona
La festa de Barcelona de 1993 fou la vint-i-cinquena edició que, tal com ja havia passat amb el Concurs de Poesia de Cantonigròs, marcava una fita que exigia un canvi. El Secretariat Permanent de les Festes finí la seva tasca amb l'esperança
«
|
"que la cessació d'una activitat no fos un lloc d'arribada sinó de rellevament per a una partença més de les que, ara com ara, acordades als temps que vivim, la nostra llengua i la nostra cultura, de cap manera no s'haurien d'estalviar".
|
»
|
(Joan Triadú i Font: Les Festes Fabra i allò que poden tenir d'incerta glòria. Dins Cultura, núm. 50, novembre 1993, p. 46-47)
Bibliografia
- Susanna Àlvarez i Rodolés, Joan Josep Isern. 25 anys de Festes Fabra. Barcelona: Proa, 1996. 268p.
H6 yPzvlT,kOOo C EYj p99
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
