Fonda Europa
Multi tool use
Fonda Europa |
|---|
|
| Dades |
|---|
| Característiques |
|---|
| Estil arquitectònic |
Eclecticisme
reforma de Josep M. Miró i Guibernau
|
|
| Ubicació geogràfica |
|---|
|
|
| Estat |
Espanya |
| Autonomia |
Catalunya |
| Vegueria |
Àmbit Metropolità de Barcelona |
| Comarca |
Vallès Oriental |
| Municipi |
Granollers |
| Localització |
C. Anselm Clavé, 4 - pl. Josep Barangé. Granollers (Vallès Oriental) |
|
41° 36′ 30″ N, 2° 17′ 21″ E / 41.608302°N,2.289149°E / 41.608302; 2.289149Coord.: 41° 36′ 30″ N, 2° 17′ 21″ E / 41.608302°N,2.289149°E / 41.608302; 2.289149
|
|
|
| BCIL |
|---|
| Identificador |
IPAC: 28937
|
|
|
 |
La Fonda Europa és una obra del municipi de Granollers (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció
Es tracta d'un edifici amb tres façanes, que consta d'una planta baixa i tres plantes; de coberta plana i façanes de composició simètrica coronades per una balustrada i un frontó amb la inscripció "Hotel Europa". Els balcons a la plaça Berenguer estan resseguits amb ornamentacions florals i sostinguts per modillons. A la façana principal hi ha finestres amb llinda plana amb plaques de ceràmica entre elles.[1]
Història
Situat a la zona del nucli antic, en l'actual eix principal de la ciutat, lloc de reunió i contractacions agràries i comercials. L'activitat industrial del segle XIX portà la indústria tèxtil a Granollers, ciutat que començà la seva creixença amb les manufactures cotoneres i llurs indústries auxiliars, les quals van estendre la trama urbana fora del recinte emmurallat i prop de les vies de comunicació, tot iniciant l'allargament del nucli urbà entre el Congost i el ferrocarril de França. És així com la carretera de Barcelona-Ribes es converteix en l'eix de la ciutat, zona d'eixample al final del segle XIX.[1]
La Fonda Europa, però, començà a servir plats el 1852. Va ser el resultat de la unió del matrimoni de l'hereu de la Fonda Espanya –Bonaventura Parellada– amb Margarita Vinyamata, la pubilla de l'Hostal del Vallès.[2]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fonda Europa
|
↑ 1,01,1 «Fonda Europa». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].
↑ Monja, Paco «La Fonda Europa, el referent». Vallesos, Tardor-hivern 2015/2016, pàg. 52-54.
blDr L54xYjb qZj8OdyaMfv
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
