.pe






























































Infotaula de domini de primer nivell.pe
Tipus
Domini de primer nivell territorial
Introduït
25 de novembre de 1991
Situació
Actiu
Registre
NIC PE
Organització patrocinadora
Red Científica Peruana
Ús destinat
Entitats relacionades amb el PerúPerú
Ús real
Molt popular al Perú
Restriccions en el registre
En general, cap; algunes paraules estan prohibides al segon nivell
Estructura
El registre es fa al segon nivell, i al tercer per sota d'alguns dominis de segon nivell.
Documents
Política, Reglament
Polítiques de disputa
Procediment de resolució de disputes
Pertany a la jurisdicció
Perú
Lloc web oficial
punto.pe
Modifica les dades a Wikidata

.pe és el domini de primer nivell territorial (ccTLD) del Perú. El gestiona Red Científica Peruana (RCP).



Dominis de segon nivell


Abans del 8 de desembre de 2007, tots els registres s'havien de fer al tercer nivell; des de llavors ja es pot registrar directament al segon. Les etiquetes de segon nivell són:




  • edu.pe: institucions educatives del Perú


  • gob.pe: govern del Perú


  • nom.pe: persones del Perú


  • mil.pe: militars del Perú


  • sld.pe: sistema de salut del Perú


  • org.pe: organitzacions del Perú


  • com.pe: entitats comercials del Perú


  • net.pe: proveïdors de xarxa del Perú



Enllaços externs



  • Informació del whois de .pe a IANA

  • Web de registre del domini .pe



Viccionari







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more