Ngtjyty

Els Secretaris d'Estat van ser durant la Monarquia Absolutista borbònica (1714-1833) els càrrecs institucionals que exercien les funcions directives del poder executiu per delegació directa i sota la confiança del monarca, que no per això deixava de concentrar tots els poders com a monarca absolut. Instaurats amb l'adveniment de la Casa de Borbó personificada en Felip V, el sistema de Consells de la Monarquia d'Espanya -règim polisinodial- fou minoritzat (a excepció del Consell de Castella) i la Secretaria d'Estat i del Despatx esdevingué la institució que assumí la major preeminència en la nova estructura governativa. Instaurada com a Secretaria del Despatx Universal primer, llavors des del 1705 desdoblada en dos, i des de 1714 en quatre (Estat, Hisenda, Justícia i una en conjunt per a Guerra, Marina i Índies).

En la monarquia absoluta la seva figura era en certa manera comparable al que posteriorment representaria el President del Consell de Ministres, càrrec que equival al de Primers Ministres i que també s'anomena President del Govern. En alguna ocasió, els secretaris d'Estat han estat denominats Primers Ministres, Ministres d'Estat, o Ministres Plenipotenciaris; històricament ocuparen una posició equivalent a les dels Privats durant el govern de la Casa d'Àustria, per bé que aquests no eren càrrecs institucionalitzats.

Antecedents

El treball dels secretaris que portaven a terme la gestió diària dels assumptes havia estat sempre imprescindible, i va produir la formació d'una classe de lletrats que va permetre l'ascens social des de posicions no privilegiades o des de la baixa noblesa. Existien des de la baixa edat mitjana i alguns secretaris reials van aconseguir una elevada confiança dels reis que no van delegar en vàlids. Francisco de los Cobos va ser secretari fidel i Mayordomo Major del Reino durant el regnat de l'emperador Carles V. Martí de Gaztelu va tenir també posicions de poder durant el regnat de Felip II, que també recorreria a homes com Joan de Idiáquez, Mateu Vázquez o Antonio Pérez del Hierro, aquest darrer protagonista de l'enfrontament amb Felip II de Castella que desembocaria en les Alteracions d'Aragó (1590).

Els Borbons: Secretaria d'Estat i del Despatx

Articles principals: Jean Orry i Decrets de Nova Planta

Les Secretaries d'Estat i de Despatx van ser alts departaments administratius durant la Monarquia Absolutista borbònica. El ministre enviat per Lluís XIV Jean Orry les va organitzar per convertir-les en departaments amb competències en els diferents sectors de l'administració (1714). Les primeres secretaries van ser les següents: Estat, Justícia i Afers Eclesiàstics, Hisenda, Guerra, Marina i Índies. Al capdavant de cadascuna es va situar un secretari d'Estat i Despatx, nomenat pel monarca, que els podia substituir quan ho considerés oportú. Al llarg del segle XVIII, el sistema de secretaries va experimentar successives transformacions. El poder i el grau de competència dels secretaris va créixer en detriment de la importància dels consells. Va ser habitual que diverses secretaries es posessin sota un mateix secretari, que d'aquesta manera es convertia en l'home fort del govern. Durant el regnat de Carles III d'Espanya es va introduir la novetat del despatx col·lectiu (des 1763), espècie de consell de secretaris que es reunia setmanalment per discutir tots els assumptes. Aquesta mesura es va reforçar amb la creació, pel comte de Floridablanca, de la Junta Suprema d'Estat (1787), reunió institucionalitzada de tots els secretaris per deliberar sobre els assumptes que superaven l'àmbit de cada secretaria. També a Floridablanca es va deure la fórmula més acabada del sistema, organitzat en set secretaries: Estat, Guerra, Hisenda, Marina, Gràcia i Justícia d'Espanya, Gràcia i Justícia d'Índies, Comerç i Navegació d'Índies. Amb l'esfondrament de la monarquia absoluta i la constitució del regne constitucional d'Espanya(1833) les secretaries d'Estat foren suprimides i es crearen els ministeris, reunits en el Consell de Ministres o gabinet, dirigit per un president del Consell (o cap de govern).

Secretaris en els diferents regnats

Notes