Dinastia Yuan
大元 Dinastia Yuan | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
 | ||||
| Informació | ||||
| Capital | Pequín | |||
| Període històric | ||||
| Establiment | 1279 | |||
| Dissolució | 1368 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | Imperi | |||
 | ||||
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
ANTIGA | |||||||
3 Augustos i 5 Emperadors | |||||||
Dinastia Xia 2100–1600 aC | |||||||
Dinastia Shang 1600–1046 aC | |||||||
Dinastia Zhou 1045–256 aC | |||||||
| Zhou Occidental | |||||||
| Zhou Oriental | |||||||
| Primaveres i Tardors | |||||||
| Regnes Combatents | |||||||
IMPERIAL | |||||||
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC | |||||||
Dinastia Han 206 aEC–220 EC | |||||||
| Han Occidental | |||||||
| Dinastia Xin | |||||||
| Han Oriental | |||||||
Tres Regnes 220–280 | |||||||
| Wei, Shu i Wu | |||||||
Dinastia Jin 265–420 | |||||||
| Jin Occidental | 16 Regnes 304–439 | ||||||
| Jin Oriental | |||||||
D. Meridionals i Septentrionals 420–589 | |||||||
Dinastia Sui 581–618 | |||||||
Dinastia Tang 618–907 | |||||||
| ( Segon Zhou 690–705 ) | |||||||
5 Dinasties & 10 Regnes 907–960 | Dinastia Liao 907–1125 | ||||||
Dinastia Song 960–1279 | |||||||
| Song del Nord | Xia Occ. | ||||||
| Song del Sud | Jin | ||||||
Dinastia Yuan 1271–1368 | |||||||
Dinastia Ming 1368–1644 | |||||||
Dinastia Qing 1644–1911 | |||||||
MODERNA | |||||||
República de la Xina 1912–1949 | |||||||
República Popular de la Xina Des del 1949 | República de la Xina (Taiwan) Des del 1945 | ||||||
La dinastia Yuan, també anomenada la dinastia mongol, regnà a la Xina en el període comprès entre 1271[1] o 1279[2] i 1368. Va ésser fundada per Khubilai Khan. Aquesta dinastia seguí progressant en la conquesta de la Xina meridional i va anihilar la dinastia Song del Sud. A partir de l'any 1300 la dinastia Yuan va patir desestabilitzacions a causa de les revoltes xineses en resposta a l'ocupació mongola. La va seguir la Dinastia Ming.
Contingut
1 Nom i dates de l'inici de la dinastia
2 Història
2.1 Els mongols i la invasió de la Xina
2.2 L'estructura social
2.3 Sanitat i ajuts socials
3 Referències
Nom i dates de l'inici de la dinastia
Yuan -元－ significa "primer" o "principi".[3] Segons alguns historiadors Khubilai Khan va escollir el nom a partir d'una sentència del Yi Jing, "Llibre dels canvis o mutacions" també conegut com a "clàssic dels canvis", llibre filosòfic i oracular escrit l'any 2400 aEC, on hi ha un paràgraf que diu: "dà zai Qián Yuán" - 大 哉 乾 元 － que es pot traduir com "Gran es Qian el Primer!".'
La dinastia Yuan va ser una de les més curtes de la història de la Xina. No va durar més de 150 anys, i és una de les poques governades per un grup ètnic no han.
Per alguns historiadors el seu inici se situa a 1234, any en què Ögodei Khan un dels fills de Gengis Khan va conquerir l'imperi Jin al nord de la Xina. Altres indiquen la data de 1279, any de la caiguda en mans dels mongols de l'imperi dels Song, al sud del país, però a la Xina la data més acceptada i utilitzada per determinar l'inici de la dinastia, és l'any 1271,[1] quan Kubilai Khan, nét de Gengis Khan, la va proclamar amb un títol "a la xinesa": Yuan.[4]
Història
Els mongols i la invasió de la Xina
Des de finals del segle XII, una minoria ètnica -els mongols- de caràcter tribal, nòmades i caçadors, havia crescut a les estepes del nord de la Xina. Amb una població que segurament no excedia dels dos milions, però amb una important capacitat militar, especialment per la seva cavalleria que li va comportar una forta penetració en tota l'Asia Central, Manxúria, Corea, Iran, Afganistan, Pakistan i part d'Europa (Polònia, Russia europea, Ucraïna, Romania) .[5][6] L'any 1204 un dels líders mongols, Tiemuzhen va unificar totes les tribus i dos anys més tard va ser nomenat Genghis Khan, que s'ha traduït com "Governant del Món",o "Emperador dels mars";[6] des de Karakorum va llançar importants ofensives militars arreu, i aviat va establir l'Imperi Mongol.[7] Genghis Khan va organitzar un dels exèrcits més poderosos del món, i durant el seu mandat l'any 1234 el seu fill Ögodei va conquerir el nord de la Xina derrotant a la dinastia Jin.[8]
L'any 1260 el nét de Genghis Khan, Khubilai Khan va pujar al tron i el 1271 va proclamar la dinastia Yuan, amb capital a Khanbaliq (ciutat del Khan), en xinès Yuandadu o Dadu, l'actual Pekin. Al cap de cinc anys (1276) el seu exèrcit va derrotar la dinastia Song que governava el sud del país.
L'estructura social
La població estava dividida en quatre categories a nivell ètnic-geogràfic: el mongols, els semu o semuren, els han i els uigurs. A nivell socio-professional la població estava classificada en deu categories o classes socials: Oficials del Govern, funcionaris, monjos, sacerdots taoistes, metges, enginyers, artesans, prostitutes, erudits i captaires.[9]
Els mongols van prohibir els matrimonis interètnics i els han tenien prohibida la possessió d'armes.[6]
Sanitat i ajuts socials
L'assistència social pública va ser reorganitzada i un edicte de 1260 va ordenar al virreis local donar suport a les necessitats dels lletrats d'edat avançada, dels orfes, dels malalts i els infermers. Un edicte de 1271 va instituir les cases d'hospitalització i els hospicis. Regularment es feien distribucions de mill i arros a les famílies necessitades.[10]
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Yuan |
↑ 1,01,1 «Dynastie Yuan (Mongols)» (en francès), 19-01-2005. [Consulta: abril 2015].
↑ Rossabi, Morris. Khubilai Khan: His Life and Times. University of California Press, 1988, p. 94. ISBN 0-520-05913-1.
↑ «The Mongol Dynasty» (en anglès), 2015. [Consulta: abril 2015].
↑ Gernet, Jacques. Le monde chinois (en francès). Paris: Armand Colin, 2005. ISBN 978-2-266-16133-6.
↑ Ippolito, Steven C. «Mongols» (en anglès), 24-12-2007. [Consulta: abril 2015].
↑ 6,06,16,2 José, Frèches. Traducció Patricia Cañizares. Erase una vez China (en castellà). 1a ed.. Madrid: Espasa Calpe, 2006. ISBN 84-670-2215-9.
↑ «Yuan Dynasty» (en anglès), 2015. [Consulta: abril 2015].
↑ Hays, Jeff. «Yuan (Mongol) Dynasty (1215-1368)» (en anglès). [Consulta: abril 2015].
↑ «Mongolian History» (en anglès). [Consulta: abril 2015].
↑ Grousset, Rene. Histoire de la Chine (en francès). Club des Libraires de France, 1942.
Coord.: 39° 54′ 00″ N, 116° 23′ 00″ E / 39.9°N,116.38333333°E / 39.9; 116.38333333
