Pingüipèdids









































Infotaula d'ésser viuPingüipèdids
Pinguipedidae

Cropped-Parapercis hexophtalma 1.jpg
Femella de Parapercis queenslandica fotografiada a la Gran Barrera de Corall


Parapercis binivirgata (Redbanded weever).gif
Parapercis binivirgata




Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Actinopteri
Ordre Perciformes
Família
Pinguipedidae
Günther, 1860


Modifica les dades a Wikidata

Els pingüipèdids (Pinguipedidae) constitueixen una família de peixos actualment acceptada,[1] tot i que en classificacions anteriors[2][3] s'incloïen entre els Mugiloididae. El seu nom procedeix del llatí pinguis (greix) i del grec pous (peu).[4]




Contingut






  • 1 Morfologia


  • 2 Ecologia


  • 3 Gèneres i espècies


    • 3.1 Cladograma




  • 4 Referències


  • 5 Bibliografia


  • 6 Enllaços externs





Morfologia


Cos allargat i recobert d'escates. Línia lateral única i situada al llarg de tot el cos. Boca terminal i protràctil. 1 única i allargada aleta dorsal, la qual té 4-7 espines curtes i 19-27 radis tous. Aleta anal més curta que la dorsal, amb 1-2 espines i 17-25 radis tous. Aletes pelvianes amb 1 espina i 5 radis tous. Aleta caudal de truncada a força semilunar i amb 13-15 radis ramificats. La inserció de les aletes pelvianes es troba per sota o una mica abans de les pectorals.[5][6]



Ecologia


Són peixos d'aigua dolça, salabrosa i marina, els quals es distribueixen per les costes atlàntiques (Amèrica del Sud[7][8] i Àfrica),[9] l'Índic,[10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21] el mar Roig[22][23][24] i el Pacífic[25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43] (des del Japó[44][45][46][47][48] i Nova Zelanda[49][50] fins a les illes Hawaii[51][52][53] i Xile).[54][55][56][57][58][59][60][61][6][5]
Són hermafrodites, territorials, reproductors pelàgics i formen harems.[6]
Són depredadors bentònics de petits invertebrats i peixos.[6]



Gèneres i espècies




  • Kochichthys (Kamohara, 1961)[62]

    • Kochichthys flavofasciatus (Kamohara, 1936)[63]



  • Parapercis (Bleeker, 1863)[64]


  • Pinguipes (Cuvier, 1829)[65]


    • Pinguipes brasilianus (Cuvier, 1829)[66]


    • Pinguipes chilensis (Valenciennes, 1833)[67]




  • Prolatilus (Gill, 1865)[68]

    • Prolatilus jugularis (Valenciennes, 1833)[67]



  • Pseudopercis (Miranda-Ribeiro, 1903)[69]


    • Pseudopercis numida (Miranda-Ribeiro, 1903)[69][70]


    • Pseudopercis semifasciata (Cuvier, 1829)[71]




  • Ryukyupercis (Imamura & Yoshino, 2007)[72]

    • Ryukyupercis gushikeni (Yoshino, 1975)[73]



  • Simipercis (Johnson & Randall, 2006)[74]

    • Simipercis trispinosa (Johnson & Randall, 2006)[74][75][76][6][77][78][79][80][81][82]




Cladograma








Pinguipedidae




































Kochichthys








Kochichthys flavofasciatus











Parapercis

































































































































































































































































































































































Parapercis albipinna



Parapercis alboguttata



Parapercis allporti



Parapercis atlantica



Parapercis aurantiaca



Parapercis australis



Parapercis banoni



Parapercis basimaculata



Parapercis binivirgata



Parapercis biordinis



Parapercis cephalopunctata



Parapercis clathrata



Parapercis colemani



Parapercis colias



Parapercis compressa



Parapercis cylindrica



Parapercis decemfasciata



Parapercis diagonalis



Parapercis diplospilus



Parapercis dockinsi



Parapercis elongata



Parapercis filamentosa



Parapercis flavescens



Parapercis flavolabiata



Parapercis flavolineata



Parapercis fuscolineata



Parapercis gilliesii



Parapercis haackei



Parapercis hexophtalma



Parapercis kamoharai



Parapercis katoi



Parapercis lata



Parapercis lineopunctata



Parapercis macrophthalma



Parapercis maculata



Parapercis maritzi



Parapercis millepunctata



Parapercis mimaseana



Parapercis multifasciata



Parapercis multiplicata



Parapercis muronis



Parapercis natator



Parapercis nebulosa



Parapercis okamurai



Parapercis ommatura



Parapercis pacifica



Parapercis phenax



Parapercis pulchella



Parapercis punctata



Parapercis punctulata



Parapercis quadrispinosa



Parapercis queenslandica



Parapercis ramsayi



Parapercis robinsoni



Parapercis roseoviridis



Parapercis rufa



Parapercis schauinslandii



Parapercis sexfasciata



Parapercis sexlorata



Parapercis shaoi



Parapercis signata



Parapercis simulata



Parapercis snyderi



Parapercis somaliensis



Parapercis stricticeps



Parapercis striolata



Parapercis tetracantha



Parapercis vittafrons



Parapercis xanthogramma



Parapercis xanthozona













Pinguipes













Pinguipes brasilianus



Pinguipes chilensis













Prolatilus








Prolatilus jugularis













Pseudopercis













Pseudopercis numida



Pseudopercis semifasciata













Ryukyupercis








Ryukyupercis gushikeni













Simipercis








Simipercis trispinosa









Referències





  1. ↑ Nelson, J. S., 1994. Fishes of the World. 3a edició. John Wiley & Sons, Nova York. i-xvii + 1-600.


  2. ↑ Greenwood, P. H., D. E. Rosen, S. H. Weitzman i G. S. Myers, 1966. Phyletic studies of teleostean fishes, with a provisional classification of living forms. Bulletin of the American Museum of Natural History, v. 131 (art. 4): 341-455.


  3. ↑ Nelson, J. S., 1984. Fishes of the World. 2a edició. John Wiley & Sons, Nova York. i-xv + 1-523.


  4. ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, l'Estat espanyol.


  5. ↑ 5,05,1 Lloris, D., 2007. Glosario ilustrado de Ictiología para el mundo hispanohablante. Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural: 967 pp.


  6. ↑ 6,06,16,26,36,4 FishBase (anglès)


  7. ↑ Menezes, N. A., P. A. Buckup, J. L. Figueiredo i R. L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.


  8. ↑ Rosa, I. L. i R. S. Rosa, 1997. Systematic revision of the South American species of Pinguipedidae (Teleostei, Trachinoidei). Revta Bras. Zool. 14(4):845-865


  9. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.


  10. ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J. M. Poutiers, W. Schneider, T. C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 424 p.


  11. ↑ Garpe, K. C. i M. C. Öhman, 2003. Coral and fish distribution patterns in Mafia Island Marine Park, Tanzania: fish-habitat interactions. Hydrobiologia 498:191-211.


  12. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources, Lucknow, l'Índia. 775 p.


  13. ↑ Fricke, R., 1999. Fishes of the Mascarene Islands (Réunion, Mauritius, Rodriguez): an annotated checklist, with descriptions of new species. Koeltz Scientific Books, Koenigstein, Theses Zoologicae, Vol. 31: 759 p.


  14. ↑ Baissac, J. de B., 1990. SWIOP/WP/54 - Checklist of the marine fishes of Mauritius. RAF/87/008/WP/54/90 Regional Project for the Development & Management of Fisheries in the Southwest Indian Ocean.


  15. ↑ Letourneur, Y., P. Chabanet, P. Durville, M. Taquet, E. Teissier, M. Parmentier, J.-C. Quéro i K. Pothin, 2004. An updated checklist of the marine fish fauna of Reunion Island, south-western Indian Ocean. Cybium 28(3):199-216


  16. ↑ Pereira, M. A. M., 2000. Preliminary checklist of reef-associated fishes of Mozambique. Maputo, Ministry for the Coordination of Environmental Affairs (MICOA). 21 pp.


  17. ↑ Randall, J. E. i J. van Egmond, 1994. Marine fishes from the Seychelles: 108 new records. Zool. Verh. Leiden 297:43-83. [1]


  18. ↑ Smith, J .L. B., 1969. Fishes of Inhaca. P. 131-136. A: W. Macnae i M. Kalk (eds.) A natural history of Inhaca Island, Moçambique. Witwatersrand University Press, Johannesburg.


  19. ↑ Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma. 376 p.


  20. ↑ Winterbottom, R. i R. C. Anderson, 1997. A revised checklist of the epipelagic and shore fishes of the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Ichthyol. Bull. Smith. Inst. (66):1-28.


  21. ↑ Zajonz, U., M. Khalaf i F. Krupp, 2000. Coastal fish assemblages of the Socotra Archipelago. P.127-170. A: Conservation and sustainable use of biodiversity of Socotra Archipelago: marine habitat, biodiversity and fisheries surveys and management. Progress Report of Phase III. Senckenberg Research Institute and Natural History Museum, Frankfurt.


  22. ↑ Baranes, A. i D. Golani, 1993. An annotated list of the deep-sea fishes collected in the northern Red Sea, Gulf of Aqaba. Isr.l J. Zool. 39:299-336.


  23. ↑ Goren, M. i M. Dor, 1994. An updated checklist of the fishes of the Red Sea (CLOFRES II). The Israel Academy of Sciences and Humanities, Jerusalem, Israel. 120 p.


  24. ↑ Khalaf, M. A., 2004. Fish fauna of the Jordanian Coast, Gulf of Aqaba, Red Sea. Journal of King Abdulaziz University: Marine Sciences 15(1): 23-50.


  25. ↑ Villoso, E. P., G. V. Hermosa i C. Dizon, 1983. Species composition and diversity of fishes caught by otter trawling in Samar Sea. Fish. Res. J. Philipp. 8(2):33-49.


  26. ↑ Thollot, P., 1996. Les poissons de mangrove du lagon sud-ouest de Nouvelle-Calédonie. ORSTOM Éditions, París.


  27. ↑ Haudricourt, A.-G. i F. Ozanne-Rivierre, 1999. Dictionnaire thématique des langues de la région de Hienghène (Nouvelle-Calédonie). Lacito-Documents. Asie-Austronésie. SELAF, París.


  28. ↑ Ho, L.-T., K.-T. Shao, J.-P. Chen i P.-L. Lin, 1993. Descriptions of ten new records of fishes found from Hsiao-liu-chiu and Pescadores Islands, Taiwan. J. Taiwan Mus. 46 (1):5-15.


  29. ↑ Kami, H. T., 1971. Check-list of Guam fishes, supplement I. Micronesica 7(1-2):215-228.


  30. ↑ Loubens, G., 1980. Biologie de quelques espèces de poissons du lagon Néo-Calédonien. III. Croissance. Cah. Indo-Pac. 2:101-153.


  31. ↑ Francis, M. P., 1993. Checklist of the coastal fishes of Lord Howe, Norfolk, and Kermadec Islands, Southwest Pacific Ocean. Pac. Sci. 47(2):136-170.


  32. ↑ Francis, M. P. i J. E. Randall, 1993. Further additions to the fish faunas of Lord Howe and Norfolk Islands, Southwest Pacific Ocean. Pac. Sci. 47(2):118-135.


  33. ↑ Kuiter, R. H., 1992. Tropical reef-fishes of the western Pacific Indonesia and adjacent waters. Gramedia Pustaka Utama, Jakarta, Indonèsia. 314 p.


  34. ↑ Parin, N. V., A. N. Mironov i K.N. Nesis, 1997. Biology of the Nazca and Sala-y-Gómez submarine ridges, an outpost of the Indo-West Pacific fauna in the Eastern Pacific ocean: composition and distribution of the fauna, its community and history. Adv. Mar. Biol. 32:145-242.


  35. ↑ Wantiez, L. i C. Chauvet, 2003. First data on community structure and trophic networks of Uvea coral reef fish assemblages (Wallis and Futuna, South Pacific ocean). Cybium 27(2):83-100.


  36. ↑ Wantiez, L., M. Harmelin-Vivien i M. Kulbicki, 1996. Spatial and temporal variation in a soft-bottom fish assemblage in St. Vincent Bay, New Caledonia. Mar. Biol. 125:801-812.


  37. ↑ Wass, R. C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781).


  38. ↑ Myers, R. F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. 3a edició revisada i ampliada. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p.


  39. ↑ Nguyen, N. T. i V. Q. Nguyen, 2006. Biodiversity and living resources of the coral reef fishes in Vietnam marine waters. Science and Technology Publishing House, Hanoi.


  40. ↑ Randall, J. E., 2005. Reef and shore fishes of the South Pacific. New Caledonia to Tahiti and the Pitcairn Islands. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 720 p.


  41. ↑ Randall, J. E., G. R. Allen i R. C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.


  42. ↑ Randall, J. E., J. T. Williams, D. G. Smith, M. Kulbicki, G. M. Tham, P. Labrosse, M. Kronen, E. Clua i B.S. Mann, 2003. Checklist of the shore and epipelagic fishes of Tonga. Atoll Res. Bull. Núms. 497-508.


  43. ↑ Werner, T. B. i G. R. Allen, 2000. A rapid marine biodiversity assessment of the Calamianes Islands, Palawan province, Philippines. RAP Bulletin of Biological Assessment 17. Washington DC, Estats Units: Conservation International.


  44. ↑ Kawamura, T., 1980. Seasonal occurrence of fishes at inshore rocky reefs in Shirahana, southern Japan. Jap. J. Ichthyol. 27(3):243-246.


  45. ↑ Nakamura, Y., M. Horinouchi, T. Nakai i M. Sano, 2003. Food habits of fishes in a seagrass bed on a fringing coral reef at Iriomote Island, southern Japan. Ichthyol. Res. 50:15-22.


  46. ↑ Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, el Japó. 437 p.


  47. ↑ Randall, J. E., H. Ida, K. Kato, R. L. Pyle i J. L. Earle, 1997. Annotated checklist of inshore fishes of the Ogasawara Islands. Nat. Sci. Mus. Monogr. (11):1-74.


  48. ↑ Shinohara, G., Y. Sato i K. Matsuura, 2000. Coastal fishes of Ishima Island, Tokushima, Japan. Mem. Nat. Sci. Mus. Tokyo 33:175-186.


  49. ↑ Armitage, R. O., D. A. Payne, G. J. Lockley, H. M. Currie, R. L. Colban, B. G. Lamb i L. J. Paul (eds.), 1994. Guide book to New Zealand commercial fish species. Edició revisada. New Zealand Fishing Industry Board, Wellington, Nova Zelanda. 216 p.


  50. ↑ Francis, M. P., 1996. Geographic distribution of marine reef fishes in the New Zealand region. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 30:35-55.


  51. ↑ Borets, L. A., 1986. Ichthyofauna of the northwestern and Hawaiian submarine ranges. J. Ichthyol. 26(3):1-13.


  52. ↑ Gilbert, C. H., 1905. The deep-sea fishes of the Hawaiian Islands. pp. 575-713. A: D.S. Jordan i B.W. Evermann (eds.). The aquatic resources of the Hawaiian Islands. U.S. Fish Comm. Bull. 23(2).


  53. ↑ Mundy, B. C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704.


  54. ↑ Sepúlveda, J. I. V. i G. R. Pequeño, 1985. Fauna íctica del archipiélago de Juan Fernández. Pàgs. 81-91. A: P. Arana (ed.). Escuela de Ciencias del Mar. Universidad Católica del Valparaiso, Valparaíso.


  55. ↑ Mann, F. G., 1954. La vida de los peces en aguas chilenas. Universidad de Chile, Ministerio de Agricultura, Santiago de Xile. 342 p.


  56. ↑ Medina, M., M. Araya i C. Vega, 2004. Alimentación y relaciones tróficas de peces costeros de la zona norte de Chile. Invest. Mar. 32(1):33-47.


  57. ↑ Menares, B. i J. I. Sepúlveda, 2005. Grupos recurrentes de peces y crustáceos demersales en la zona centro-sur de Chile. Invest. Mar. Valparaíso 33(1):91-100.


  58. ↑ Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola, 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Austràlia, Directorate General of Fishes, Indonèsia, and German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p.


  59. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Haper Collins Publishers, 400 p.


  60. ↑ Masuda, H. i G.R. Allen, 1993. Meeresfische der Welt - Groß-Indopazifische Region. Tetra Verlag, Herrenteich, Melle. 528 p.


  61. ↑ GBIF (anglès)


  62. ↑ Kamohara T., 1961. Additional records of marine fishes from Kochi Prefecture, Japan, including one new genus of the parapercid. Rep. Usa Mar. Biol. Stn. v. 8 (núm. 1). 1-9.


  63. ↑ Kamohara, T., 1936. Supplementary note on the fishes collected in the vicinity of Kôchi-shi (IX). Dobutsugaku Zasshi = Zoological Magazine Tokyo, v. 48 (núm. 6): 306-311.


  64. ↑ Bleeker P., 1863. Onzième notice sur la faune ichthyologique de l'île de Ternate. Neder. Tijdschr. Dierk. v. 1. 228-238


  65. ↑ Cuvier G. & Valenciennes A., Histoire naturelle des poissons. Tome troisième. Suite du Livre troisième. Des percoïdes à dorsale unique à sept rayons branchiaux et à dents en velours ou en cardes. Hist. Nat. Poiss. 1829. v. 3. i-xxviii + 2 pp. + 1-500.


  66. ↑ Cuvier, G., 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. V. 2: i-xv + 1-406.


  67. ↑ 67,067,1 Cuvier, G. & Valenciennes, A., 1833. Histoire naturelle des poissons. Tome neuvième. Suite du livre neuvième. Des Scombéroïdes. Historie naturelle des poissons. v. 9: i-xxix + 3 pp. + 1-512, Pls. 246-279.


  68. ↑ Gill T. N., On the genus Caulolatilus. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. 1865. v. 17. 66-68.


  69. ↑ 69,069,1 Miranda Ribeiro A. de, 1903. Pescas do "Annie." Bol. Soc. Nac. Agric., Rio de Janeiro, 1903 (núms. 4-7). ?144-196 (1-53 + 50a).


  70. ↑ Venerus, L. A., D. E. Galván, A. J. Irigoyen i A. E. Gosztonyi, 2007. First record of the namorado sandperch, Pseudopercis numida (Miranda-Ribeiro, 1903) (Pinguipedidae; Osteichthyes), in Argentine waters. J. Appl. Ichthyol. 23 (2007):110-112.


  71. ↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes, 1829. Histoire naturelle des poissons. Tome troisième. Suite du Livre troisième. Des percoïdes à dorsale unique à sept rayons branchiaux et à dents en velours ou en cardes. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-xxviii + 2 pp. + 1-500, Pls. 41-71


  72. ↑ Imamura, H. & Yoshino, T., 2007. Ryukyupercis, a new genus of pinguipedid fish for the species Parapercis gushikeni (Teleostei: Perciformes) based on the phylogenetic relationships of the family. The Raffles Bulletin of Zoology, Supplement No. 14: 93-100.


  73. ↑ Yoshino, T., 1975. Parapercis gushikeni, a new mugiloid fish from the Ryukyu Islands. Publ. Seto Mar. Biol. Lab. v. 22 (núm. 5): 343-346.


  74. ↑ 74,074,1 Johnson, J. W. & Randall, J. E., 2006. Simipercis trispinosa, a new genus and species of sandperch (Perciformes: Pinguipedidae) from eastern Australia. Memoirs of Museum Victoria, 63 (1): 57–64.


  75. ↑ The Taxonomicon (anglès)


  76. ↑ Catalogue of Life (anglès)


  77. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)


  78. ↑ BioLib (anglès)


  79. ↑ UNEP-WCMC Species Database (anglès)


  80. ↑ Myers, P., R. Espinosa, C. S. Parr, T. Jones, G. S. Hammond i T. A. Dewey, 2012. The Animal Diversity Web (en línia) (anglès)


  81. ↑ AQUATAB (txec)


  82. ↑ ITIS (anglès)




Bibliografia




  • Anònim, 1997. Registres de peixos dins de la base de dades de la Secció de Vertebrats del Museu Reial de l'Àfrica Central. MRAC, Tervuren, Bèlgica.

  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.

  • Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.

  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.

  • Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontàrio. Museu Reial d'Ontàrio

  • Burgess, W.E., H.R. Axelrod i R.E. Hunziker III, 1990. Dr. Burgess's atlas of marine aquarium fishes. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 768 p.

  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.

  • Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p. ISBN 0940228238.


  • Günther, A., Remarks on fishes, with descriptions of new species in the British Museum, chiefly from southern seas. Ann. Mag. Nat. Hist. 1876. 17(101):389-402.

  • Hardy, J. D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAANational Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Els Estats Units. 537 p.

  • Imamura, H. i K. Matsuura, 2003. Redefinition and phylogenetic relationships of the family Pinguipedidae (Teleostei: Perciformes). Ichthyological Research, v. 50 (núm. 3): 259-269.

  • Imamura, H. & Odani, K., 2013. An overview of the phylogenetic relationships of the suborder Trachinoidei (Acanthomorpha: Perciformes). Ichthyological Research, vol. 60, núm. 1, pp 1-15. [2]

  • Jenyns, L., 1842. Fish. A: C. Darwin (ed.). The zoology of the voyage of H.M.S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R.N., during the years 1832-1836. Smith, Elder & Co., Londres (en 4 parts): p. 1-32 (gener del 1840); 33-64 (juny del 1840); 65-96 (abril del 1841); 97-172 (abril del 1842).

  • Kotlyar, A. N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.

  • Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.

  • Randall, J. E., 2001. Pinguipedidae (= Parapercidae, Mugiloididae). Sandperches. P. 3501-3510. A: K. E. Carpenter i V. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles. FAO, Roma.

  • Randolph, S. i M. Snyder, 1993. The seafood list: FDA's guide to acceptable market names for seafood sold in interstate commerce. U.S. Government Printing Office, Washington DC, els Estats Units.

  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.

  • Sherborn, C. D., 1897. Notes on the dates of "The Zoology of the Beagle.". Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 6) 20:483.

  • Travers, M. J. i I. C. Potter, 2002. Factors influencing the characteristics of fish assemblages in a large subtropical marine embayment. J. Fish Biol. 61(3):764-784.

  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.




Enllaços externs












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies



  • Discover Life (anglès)


  • ZipCodeZoo (anglès)


  • Arctos Specimen Database (anglès)


  • AQUATAB (txec)


  • ION (anglès)


  • NCBI (anglès)


  • Catalog of Fishes (anglès)


  • World Register of Marine Species (anglès)


  • Barcodes of Life (anglès)






  • Scorpaenopsis cotticeps i Parapercis pulchella







  • Parapercis haackei







  • Parapercis roseoviridis







  • Parapercis millepunctata fotografiat a les illes Maldives.







  • Parapercis snyderi







  • Parapercis clathrata fotografiat a Timor Oriental.







  • Parapercis gilliesii







  • Parapercis cylindrica fotografiat a Sulawesi.







  • Parapercis colias







  • Parapercis xanthozona (il·lustració del 1866)











-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more