Nacho Cano
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 febrer 1963 (56 anys) Madrid |
| Educació | Colegio Nuestra Señora del Recuerdo |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor de cançons |
  | |
 | |
Ignacio Cano Andrés, més conegut com a Nacho Cano (Madrid, 26 de febrer del 1963) és un músic espanyol.
Va estudiar solfeig, piano i després tot tipus d'instruments musicals; amb dinou anys ja tenia un Número 1 a Espanya i diversos temes en altres llocs també significatius, ara, igual que el seu germà José María Cano, és músic, compositor, arreglista i productor de les seves pròpies cançons, la majoria d'ells per al repertori del grup Mecano; és mestre en l'ús de sintetitzadors, és responsable de tots els temes instrumentals que Mecano ha publicat en alguns dels seus àlbums com els de Bodas en Londres, ¿Dónde está el país de las hadas?, Por la cara i 1917, i també d'algunes de les cançons més emblemàtiques del grup com La fuerza del destino, El 7 de septiembre o En tu fiesta me colé.
El 1994 va començar la seva carrera com a solista amb l'àlbum Un mundo separado por el mismo Dios amb cançons com El patio. Després va sortir El lado femenino amb la cançó Vivimos siempre juntos que va ser un èxit. El següent va ser l'àlbum Amor Humor i finalment l'àlbum Nacho Cano.
A més de ser un dels millors compositors espanyols dels últims anys ha col·laborat amb projectes benèfics i va ser el fundador de la "Fundació Sabera" para ajudar a les nenes de l'Índia. Disposa del seu propi estudi de producció (Fairligth Estudis, Madrid-Espanya) des del qual es dedica a producir altres grups espanyols. És l'artífex del musical Avui no em puc aixecar, en el qual s'escolten les millors cançons de Mecano i que es va estrenar a Madrid l'abril del 2005. És vegetarià.[1]
Referències
↑ 'A', el nuevo musical de Nacho Cano El Diario Vasco (castellà)
