Garsa
| Pica pica | |
|---|---|
 Garsa | |
| Enregistrament | |
Reclam | |
| Estat de conservació | |
 | |
Risc mínim | |
| UICN | 103727048 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Corvidae |
| Gènere | Pica |
| Espècie | Pica pica Linneu, 1758 |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica de les diferents subespècies de garsa (Pica pica) | |
 | |
La garsa[1] o blanca[2] (Pica pica) és un dels ocells més coneguts a Catalunya, sobretot a les zones de conreu i als parcs de les ciutats. Se l'identifica fàcilment pel color, blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb irisacions de to blau, verd o morat a les vores de les ales i a la cua. Fa uns 46 centímetres de llargada. Habita tot Europa, excepte a Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada de l'Àsia, a l'Àfrica septentrional i a l'oest de l'Amèrica del Nord. Existeixen nombroses subespècies.
Garsa
Pertany a l'ordre dels passeriformes,[3] que es caracteritza per tenir unes dimensions petites o mitjanes i per construir nius més o menys complexos, a terra o elevats. Dins d'aquest ordre, s'agrupen en la família dels còrvids. Un bec robust i negre, amb la punta lleugerament corbada n'és la característica distintiva.
És un ocell molt sociable i gregari a l'hivern. A l'estiu i a la primavera es desplaça en parella, mentre que a la tardor i a l'hivern s'aplega en estols més grans. És omnívor; s'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i pollets d'altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues.
Les garses s'aparellen per tota la vida, i la parella roman junta també fora de la temporada de cria.[4][5] Cada any, a principi de primavera, construeixen un niu nou, de forma esfèrica amb una o dues entrades laterals,[4] situat habitualment a la capçada d'un arbre però de vegades també entre matolls.[5] La femella pon de sis a vuit ous i els incuba durant disset o divuit dies,[5][4] i els pollets, que neixen nus, es queden al niu de 22 a 27 dies.[5] La cria de la garsa és parasitada pel cucut reial, que pon els ous en nius de garsa perquè les garses els incubin i li criïn els polls.[4]
Altres espècies d'ocells també s'anomenen garsa: la garsa blava, la garsa de mar i la garsa groguera, entre altres.
Cultura popular
En català, hi ha una dita popular «donar garsa per perdiu» o bé «donar garsa per colom», que s'utilitza quan es vol enganyar a algú tot donant-li quelcom que sigui de qualitat inferior a allò que espera.
En general, en català s'associa garsa amb un lladre o una persona que procura adquirir massa coses en perjudici d'altres. Les garses és una obra de teatre modernista i sociològic català d'Ignasi Iglésias que fou molt popular el segle passat.
Referències
↑ «garsa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
↑ «blanca». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
↑ Tree of Life
↑ 4,04,14,24,3 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 4. Pamplona: Salvat, 1970, p. 268-272.
↑ 5,05,15,25,3 SAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Landvögel Munich, 1982) (castellà)
