Fricativa alveolar sorda




La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu [s] en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula. Si una llengua té sons fricatius, el més probable és que tingui la [s], excepte en determinats idiomes australians.




Contingut






  • 1 Característiques


  • 2 Sibilant alveolar sorda


  • 3 Fricativa no sibilant alveolar sorda


  • 4 En català


  • 5 Vegeu també





Característiques



  • És una consonant pulmonar oral central.

  • És un so sibilant fricatiu.

  • És una fricativa alveolar perquè la llengua toca darrere les dents per causar una turbulència o fricció en la columna d'aire.

  • És un so sord perquè no causa la vibració de les cordes vocals.



Sibilant alveolar sorda

































Voiceless alveolar sibilant
s
Número AFI
132
Codificació
Entitat (decimal)
s
Unicode (hex)
U+0073
X-SAMPA
s
Kirshenbaum
s
Braille

[[File:Braille S.svg


|25px|alt=⠎ (braille pattern dots-234) | ⠎ (braille pattern dots-234) U+280E]]
So


font · ajuda

Modifica les dades a Wikidata







Voiceless laminal dentalized alveolar sibilant
s̪
s̟
Modifica les dades a Wikidata

















Voiceless alveolar retracted sibilant
s̠
ṣ
Codificació
Entitat (decimal)
s​̺
Unicode (hex)
U+0073 U+033A
So


font · ajuda

Modifica les dades a Wikidata




Fricativa no sibilant alveolar sorda























Fricativa no sibilant alveolar sorda
θ̠
θ͇
ɹ̝̊
Número AFI
130 414
Codificació
Entitat (decimal)
θ​̱
Unicode (hex)
U+03B8 U+0331
So


font · ajuda

Modifica les dades a Wikidata




En català


En català correspon al so de "suc" i es representa habitualment amb la lletra S. Val a dir que altres grafies poden representar-lo, com la ç (plaça) o els dígraf SS ("passar") i SC ("piscina"). Davant de les vocals E i I pot estar representat per la C ("cendra"). Aquest so pateix sonorització en molts contextos fonètics.


La seva similitud amb el xiuxiueig, el vent o altres fenòmens de la natura fa que sigui un dels sons preferits per l'al·literació a la literatura.



Vegeu també


  • Ortografia de les sibilants










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more