Zoltán Kodály
 | |||
| Nom original | (hu) Kodály Zoltán | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 16 desembre 1882 Kecskemét | ||
| Mort | 6 març 1967 (84 anys) Budapest | ||
| Causa de mort | Infart miocardíac | ||
| Lloc d'enterrament | Farkasréti Cemetery  | ||
| |||
| Educació | Acadèmia de Música Franz Liszt | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Lingüista, compositor, director d'orquestra, polític, pedagog, musicòleg, pedagog de música, etnomusicòleg, professor d'universitat, recol·lector de la música popular i músic | ||
| Ocupador | Acadèmia de Música Franz Liszt | ||
| Gènere artístic | Música clàssica | ||
| Professors | Hans von Koessler | ||
| Alumnes | Béla Tardos , Anne Lauber i Antal Doráti | ||
| Obra | |||
| Obres destacables | Háry János (1926) | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
  | |||
 | |||
Membre de l'Assemblea Nacional de Hongria Zoltán Kodály (Kecskemét, 16 de desembre de 1882 - Budapest, 6 de març de 1967) va ser un compositor, musicòleg i pensador hongarès.[1]
Contingut
1 Biografia
2 Obres selectes
3 Referències
4 Enllaços externs
Biografia
El 1900, Kodály va ingressar a la Universitat de Budapest per tal d'estudiar llengües modernes, i va començar a estudiar música a l'Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on va ser alumne de composició de Hans Koessler.
Va ser un pioner de l'estudi del folklore musical, esdevenint una de les més importants figures en el camp de l'etnomusicologia. Des del 1905 va començar a visitar els llogarets més allunyats gravant-hi els cants populars típics en cilindres fonogràfics. El 1906 va escriure una tesi sobre els cants populars hongaresos (Construcció Estròfica en els Cants Populars Hongaresos). En aquest temps va conèixer el compositor Béla Bartók, a qui va aconseguir interessar en el folklore hongarès. Tots dos plegats van publicar diverses col·leccions de música folklòrica, i la seva obra en reflecteix la seva influència.
Després d'aconseguir el grau de Doctor en Filosofia i Lingüística, Kodály es va traslladar a París on va estudiar amb Charles Marie Widor. Ací va descobrir la música de Claude Debussy i en va absorbir la influència. El 1907 va tornar a Budapest, on va guanyar una plaça de professor en l'Acadèmia de Música i on va tenir entre altres alumnes a Lili Kraus, Jenő Ádám,[2] o Giörgy Sandor.[3] Va continuar les expedicions per a la recollida de música folklòrica sense que la Primera Guerra Mundial en suposés una interrupció.
Kodály es va dedicar a la composició durant tot aquest temps, produint dos quartets de corda, la sonata per a violoncel i piano, la sonata per a violoncel sol (Op. 8, 1915), i el duo per a violí i violoncel, però no va gaudir d'un vertader èxit fins a l'any 1923 amb el Psalmus Hungaricus, estrenat en un concert commemoratiu del cinquantè aniversari de la unió de Buda i Pest (la Suite de Dances de Bartók també va ser estrenada per a l'ocasió). Després d'aquest èxit, Kodály va viatjar al llarg d'Europa per tal de dirigir la seva música.
Més avant Kodály es va interessar pels problemes de l'educació musical, i va escriure un excel·lent mètode d'ensenyament musical per a l'escola, així com diverses monografies sobre el tema. El seu treball en aquest àmbit va tenir una profunda influència tant dins com fora del seu país.
Va continuar la composició amb Danses de Marosszék (1930, en versions per a piano sol i per a orquestra), les Danses de Galánta (1933, per a orquestra), les Variacions del Paó (1939, encarregades per l'Orquestra del Concertgebouw per a celebrar el seu cinquantè aniversari) i la Missa Brevis (1944, per a solistes, cor, orquestra i orgue) entre d'altres. La suite de l'òpera Háry János (1926) també ha esdevingut molt popular.
Kodály va romandre a Budapest durant la Segona Guerra Mundial, retirant-se de l'ensenyament el 1942. el 1945 va ser nomenat president del Consell de les Arts d'Hongria, i el 1962 va rebre l'Orde de la República Popular Hongaresa. També va ser president del Consell Internacional de Música Folclòrica i president honorari de la Societat Internacional d'Educació Musical. Va morir a Budapest el 1967, sent una de les figures més conegudes i respectades de les arts hongareses. Durant els anys de professorat va tenir molts alumnes, que més tard serien importants, tant en la composició com en la interpretació i direcció orquestral, entre aquests últims hi hagué Rezsö Sugár, Robert Kinsky i Maros Rudolf.[4]
El 1966, un any abans de la mort de Kodály, va ser fundat el Quartet Kodály en el seu honor.
Obres selectes
Concert per a Orquestra (1939)- Trio per a 2 Violins i Viola
Duo per a violí i violoncel, Op. 7 (1914)
Sonata per a violoncel sol, Op. 8 (1915)- Missa Brevis per a solistes, cor, orquestra i orgue
- Laudes organi, per a cor i orgue
Danses de Marosszék (1930)
Danses de Galánta (1933)
Háry János (1926)
Te Deum (1939)
Variacions del Paó (1939)
Psalmus Hungaricus (1923)
Referències
↑ «Zoltán Kodály». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 21 (ISBN 84-7291-226-4)
↑ Enciclopèdies Planeta, La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàg. 397 (ISBN 84-08-02160-5)
↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 788. (ISBN 84-7291-255-8)
Enllaços externs
(català) Biografia, obres, aportacions pedagògiques i etnomusicològiques, escolta d'un fragment de Háry János Universitat Ramon Llull
(anglès) Biografia i llista d'obres (Universal Edition Composers)
(anglès) Biografia i informació sobre el mètode d'ensenyament musical de Z. Kodály
(anglès) Institut Kodály
(anglès) Organització Kodály d'educadors americans.
(anglès) Institut Kodály d'Educació Musical d'Austràlia
(anglès) Biografia a Hungary.hu
- (castellà) El mètodo Kodaly en su nivel de iniciación como herramienta.
- (castellà) KÓDALY, CREADOR DEL ARTE DEL CANTO CORAL POLIFÓNICO CONTEMPORÁNEO EN HUNGRÍA VIGENCIA Y PROYECCIONES DE SU OBRA.
