Simfonia núm. 2 (Mozart)





























Infotaula de composicióSimfonia en si bemoll major
Forma musical
Simfonia
Tonalitat
Si♭ major
Compositor
Leopold Mozart
Catalogació
Anhang C 11.02
Moviments


  1. Allegro moderato

  2. (Andante)

  3. Menuetto & Trio

  4. Presto


Modifica les dades a Wikidata

La Simfonia núm. 2 en si bemoll major, K. 17, atribuïda durant molt temps a Wolfgang Amadeus Mozart, actualment es considera que possiblement és una composició del seu pare Leopold.[1] Per aquest motiu, en la sisena edició del catàleg Köchel, té la indicació Anhang C 11.02.[2]; i també està catalogada com a "Eisen Si♭ 6" en el catàleg de Cliff Eisen de les simfonies de Leopold Mozart. Des que es creu que la Simfonia K. 17 no és de W.A. Mozart, la Neue Mozart-Ausgabe no inclou aquesta simfonia com a part de la seva edició.


L'obra consta de quatre moviments en la seqüència habitual ràpid-lent-minuet-ràpid:



  1. Allegro moderato


  2. (Andante)[3]

  3. Menuetto & Trio

  4. Presto


La publicació d'aquesta simfonia a l'Alte Mozart-Ausgabe, la primera edició completa de la música de Mozart, mostra diversos diverses notes en les que es suggereix una composició inacabada. Per exemple, en el Menuetto I només es completen la part del primer violí, el violoncel i el contrabaix; el segon violí i la viola, en la seva totalitat, són addicions editorials.[4]



Referències i notes




  1. ^ Per l'atribució de la simfonia a Leopold Mozart, vegeu Stanley Sadie, The New Grove Mozart (NY: Norton, 1983), p. 197 (Mozart work list). ISBN 0-393-30084-6.


  2. ^ Sadie, p. 197.


  3. ^ El parèntesi apareix en la designació del tempo "Andante" en la partitura de la simfonia.


  4. ^ Vegeu la partitura a Simfonia núm. 2: Partitura lliure a l'IMSLP.



Enllaços externs



  • Simfonia núm. 2: Partitura lliure a l'IMSLP.

<br /> relative c'' {<br /> key bes major<br /> tempo "Allegro"<br /> partial 4 f8.f f16 bes4 d,8. d16 f4 f,8. f16 bes4 d8. f16 times 2/3 {f,8-. f (g} times 2/3 {as g f)} g4<br /> }<br />












-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more