Ngtjyty

Sector terciari

Tipus d'ocupació	sector econòmic

Composició del Producte interior brut per sector de l'economia

El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o sector dels servicis)^[1] és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Els serveis es defineixen en la literatura econòmica tradicional com a "béns intangibles", i són el conjunt d'activitats que busquen respondre a una o més necessitats d'un client,^[2] i poden ser serveis públics,^[3] privats o mixtos. El sector terciari inclou l'oferiment de serveis ja sigui a altres negocis i indústries o als consumidors finals. Aquest sector inclou les activitats de transport, distribució i venda dels béns d'un productor al consumidor, com és el cas de les vendes minoristes i majoristes. També inclou serveis personalitzats com ara l'entreteniment, restaurants, educació, bancs, turisme, els serveis de sanitat, les franquícies, els mitjans de comunicació i les companyies d'assegurances.

Des de la dècada del 1960, els països industrialitzats han experimentat un canvi substancial de llurs economies d'una concentració del sector primari o secundari cap a la concentració del sector terciari. Encara que la primera economia a seguir aquest camí va ser el Regne Unit, la velocitat amb què les altres economies han fet o estan fent aquesta transició cap al sector dels serveis (sovint coneguda com l'economia postindustrial), s'ha accelerat amb el temps.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sector terciari