Ós rentador





































































Infotaula d'ésser viuÓs rentador
Procyon lotor

Procyon lotor (raccoon).jpg
Procyon lotor

Dades
Període de gestació
66 dies
Període


Plistocè – recent[1]

Estat de conservació


Status iucn3.1 LC-ca.svg

Risc mínim
UICN
41686
Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Carnivora
Família Procyonidae
Gènere Procyon
Espècie
Procyon lotor
(Linnaeus, 1758)


Nomenclatura
Sinònim taxonòmic

  • Ursus lotor (Linnaeus, 1758)
Distribució


Cypron-Range Procyon lotor.svg
Mapa de distribució

Modifica les dades a Wikidata

L'ós rentador (Procyon lotor) és un mamífer de grandària mitjana autòcton del centre i nord d'Amèrica. Inicialment, Carl von Linné l'anomenà Ursus lotor, és a dir, ós rentador. El seu hàbitat natural són els boscos caducifolis i mixtos, encara que per la seva capacitat d'adaptació es pot trobar en hàbitats tan diversos com ara terrenys muntanyosos, salines o fins i tot àrees urbanes, on sovint es considera una molèstia.



Comportament


És omnívor i oportunista. El seu nom deriva del seu costum de caçar a les ribes dels rius i al seu hàbit, més o menys real, de submergir els aliments a l'aigua abans de menjar-los; si més no fa l'efecte que s'hi renti. Malgrat ser una espècie d'hàbits nocturns, l'ós rentador sovint aprofita la més gran disponibilitat de menjar a les hores diürnes per alimentar-se.



Animal invasor a Europa


A Europa, es considera una de les 100 espècies invasores més problemàtiques.[2] A Catalunya, encara és rar però se l'ha observat el 2013 ja dues vegades.[3] En tenir compte amb la facilitat amb la qual colonitza hàbitats nous i com a omnívor adapta la seva alimentació, prolifera fins i tot en zones molt urbanitzades. Segons la convenció de Berna (1979) s'ha de controlar l'espècie, que és un perill per a la biodiversitat, amenaça entre d'altres per a la tortuga d'estany i amfibis, així com l'avifauna, no directament, però menjant-ne els ous.



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ós rentador Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ Entrada «Procyon lotor» de la Paleobiology Database (en anglès).


  2. ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.


  3. ↑ Andreu, Jara; Pino, Joan. «Annex 1: Llista d'espècies invasores de Catalunya». A: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) (ed.). El projecte EXOCAT - Informe 2013 (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013, p. 17. 












-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more